(de la sèrie: arafaunany)
Aplicant els arguments pels quals es nega que avui hi ha a Espanya
presos polítics, resultaria que de fet de presos polítics no n’hi ha
hagut mai enlloc. El primer argument és una petició de principi: en una
democràcia no pot haver-hi presos polítics, Espanya és una democràcia,
ergo no hi ha presos polítics. Ho pots girar del revés: a Espanya hi ha
presos polítics, ergo no és una democràcia... Segon argument: els presos
catalans van fer coses il·legals. I tant! Tots els presos polítics han
fet sempre coses il·legals, que en alguns casos el món ha considerat
després admirables. La qüestió és si les lleis eren justes. Tercer
argument: no es posa ningú a la presó per les seves idees. Mai, ni en
les dictadures...
En els primers judicis franquistes, fossin quins fossin els fets,
delictes greus (certs o falsos) o ser militant d’un partit o un
sindicat, se sentenciava: “ Los hechos probados son constitutivos de un delito de rebelión”. No devien ser presos polítics.
Vicenç Villatoro