(arafamésdunany)
Fa uns anys, circulava una mena d’acudit que deia que en els països de
tradició liberal tot està permès, excepte allò que
està expressament prohibit. En els països de tradició autoritària tot està prohibit, excepte allò que està
expressament permès. En els països de tradició anarcoide tot està permès, especialment allò que està expressament
prohibit. I finalment que en els països de tradició comunista tot està prohibit, especialment allò que
està expressament permès... No es tractava de dir com són les
lleis en aquests quatre models, sinó com són les cultures polítiques.
Quines tenen una irrefrenable tendència a prohibir i quines a permetre
més coses. He recordat l’acudit aquests dies perquè pensava on carai hi quedaria
l’Espanya actual... Em fa l’efecte que la cultura política
espanyola tendeix en general al segon lloc de l’acudit. Tot i que de
vegades sembla que opti també al quart. Als de prohibir-ho tot.
Vicenç Villatoro