En aquest bloc aniré publicant petits resums, extractes de retalls que tinc guardats des de fa algun temps i que he decidit esparracar i llençar, o no, i que em vaga compartir amb qui pugui estar interessat.
dissabte, 23 de setembre de 2023
E.E. 227 CASES D'ESCRIPTORES
dilluns, 18 de setembre de 2023
E.E. 226 TANT DE BO T'ENAMORIS
En un institut de secundària hi han penjat un cartell amb el lema “Mites
de l’amor romàntic”, que diu que “són un conjunt de creences socialment
compartides sobre la suposada veritable naturalesa de l’amor, que solen
ser fictícies i irracionals” i que “provoquen grans decepcions i
frustracions i accentuen el sexisme”. Entre els mites del cartell hi ha
el de “l’abnegació”, que és creure que “l’amor implica fer sacrificis i
prioritzar el benestar de la parella, cosa que pot suposar que algú es
lliuri incondicionalment o exigeixi a la seva parella que ho faci”, o el
de “l’aparellament o la parella”, que és creure que “la monogàmia
heterosexual és una institució amorosa natural i universal” i creure que
“no es pot ser feliç sense tenir una relació de parella”. No és que l’amor impliqui sacrificis, que també, és que “el benestar de
la parella” pot resultar-te agradable i desitjable, sobretot si és un
benestar que no és lluny del teu... Lliurar-se incondicionalment? Pot ser un plaer i pot ser mutu. Jo no ho
veig tan complicat. I això de la monogàmia heterosexual també ho veig
una mica passat de moda. Als instituts hi ha joves heterosexuals i
homosexuals que aspiren a la monogàmia. També hi ha joves, heterosexuals
o homosexuals, que tenen relacions obertes i que han canviat el
concepte de possessió. Tot està bé. Quan algú vol “compartir la vida”
amb algú altre ho fa per un profundíssim desig d’estar-hi sempre, de
menjar-se'l, de tenir un sofà per veure-hi pel·lis i de fer el sopar
junts. Esclar que s’acaba, esclar que surt malament, esclar que fa
patir, però em sembla que enamorar-se és una de les millors coses que li
poden passar a un adolescent. L’enamorament no és una construcció
social... Empar Moliner, 15.4.2023 |
dimarts, 12 de setembre de 2023
E.E 225 DE TOT AIXÒ TAMBÉ SE'N RESSENT L'INDEPENDENTISME
Ignasi Aragay, 11.9.2022
dilluns, 11 de setembre de 2023
E.E. 224 ¿LA FESTA DE TOTS ELS CATALANS?
dissabte, 9 de setembre de 2023
E.E. 223 UNA PREGUNTA DIFÍCIL
dijous, 7 de setembre de 2023
E.E. 222 FRANCO, FRANCO, FRANCO!
Torna el "mori la intel·ligència" de l'octubre del 1936 a la Universitat de Salamanca... És a dir: torna cruament el combat contra la cultura i la diversitat... La cultura, sobretot si és catalana, els genera por, urticària, obcecació. Senzillament, no accepten la diferència, ni lingüística ni ideològica, i no tenen cap mena de pudor a proclamar-ho. La nostra educació sentimental és per a ells adoctrinament, on nosaltres veiem llibertats ells proclamen "ley y orden", el dret a usar i promoure la nostra llengua el consideren llavor de separatisme... tot està permès contra el català...
Del que han començat a fer se'n diu censura. És –les coses cal dir-les pel seu nom– el vell feixisme transportat al segle XXI. El seu pensament és primari: si una cosa, persona o idea no m’agrada, l’aparto del meu camí, l’esborro, com si no existís. L’actor Juan Diego Botto ho sap i ho descriu molt bé: "La història ens ensenya que es comença cancel·lant textos i s’acaba cancel·lant persones".
Però els que pensem
diferent de Vox existim i no tenim caps ganes de desaparèixer. Si el
franquisme, malgrat tot el mal i el dolor que va provocar en els anys de
guerra i en la llarga dictadura, no va aconseguir acabar amb el català
ni amb l’esperit de llibertat, justícia, cultura i respecte a la
diversitat, tampoc no han de guanyar ara els seus hereus. En són hereus
sense cap mena de dubte... Quina estranya habilitat té la pell de brau per fer ressorgir una vegada
i una altra la subcultura de l'enfrontament i l'odi, endèmica pulsió
sectària? Les dues Espanyes es tornen a esbatussar, i alguns sempre hi
perdem... Canvien els noms, però persisteix la mateixa bel·licositat, en la qual
sempre perd la cultura, en general, i la diferència catalana, en
particular... Europa no ens va ajudar durant la Guerra Civil, tampoc no ho farà ara,
quan l'ambient d’involució és general. Vox n'és només la versió ibèrica,
normalitzada pel PP...
Ignasi Aragay, 16.7.2023
dissabte, 2 de setembre de 2023
E.E. 221 EL MASCLE IBÈRIC VOTARÀ
Us
dirà, i serà cert, que ell no vol tractar malament cap dona, ni molt
menys assassinar-la. És més; als assassins de dones ell els condemnaria a
mort. Però la seva senyora viu esporuguida aviam per on sortirà, perquè
ell decideix què se sopa, quin canal es veu i quan, i on van de
vacances. Pot passar, per exemple, que s'enfadi i marxi de la taula, que
no parli durant hores, emmurriat, i que quan li preguntin què li passa
contesti que “ja ho hauries de saber”. Fa acudits, en broma, oitant,
racistes...
Cap dona li pot qüestionar res, això és cert. Ell té raó i si li sembla que la perd, es posa violent, crida, els ulls se li injecten de sang. És conspiranoic a gran escala (no es va vacunar) i, per tant, també a petita escala (li sembla que tothom està contra ell i que el critiquen o l’espien). Sense cap ironia pot dir “digues-m'ho a la cara” o “sortim a fora”. Té mal beure... Llença escombraries on li sembla, perquè el mobiliari urbà no és seu i ja paga escombriaires. Es passa el dia dient que no ha estudiat, però que és molt llest. Ja té claríssim a qui votarà.
dimecres, 23 d’agost de 2023
E.E. 220 L’estiu, entre l’excés i la metàfora
L'estiu ja posa l’excés. Posem-hi nosaltres la metàfora. Que tinguin unes bones vacances.
dimarts, 22 d’agost de 2023
E.E. 219 EL TEMPS A LA PELL
No faré el sòmines: no diré que m’agraden les meves arrugues perquè són el rastre de les vegades que he rigut. M'agradaria no haver-me arrugat i no haver-me engreixat i que el meu cos no hagués perdut elasticitat. I poder sopar formatge i vi i no llevar-me l'endemà amb maldecap. I no haver d'interrompre la conversa cinquanta vegades per intentar de recordar un nom que no em surt.
Només dic que si hem acceptat que la naturalesa ens hagi fet alts o baixos, llestes o curtetes, simpàtic o tímid, valenta o covarda, també devem poder acceptar que el pas del temps ens fa envellir. Mirar de frenar-ho és una lluita estúpida perquè sempre la perdrem.
Sílvia Soler, 24.6.2023
diumenge, 20 d’agost de 2023
E.E. 218 LA TRANSMISSIÓ PACÍFICA DEL PODER
.. Feijóo ja ha advertit durant la campanya que no s’imagina que no acabés governant un partit que guanyés i que una coalició de perdedors de tot l'arc parlamentari no el pot apartar de la presidència del govern si ell queda primer. Els crits de “govern il·legítim!” –que ja hem sentit durant aquesta legislatura– ja deuen estar preparats.
Pot passar qualsevol cosa, també amb el resultat dels partits independentistes, perquè hi ha molta indecisió entre els votants d’aquest camp. La discòrdia permanent, els retrets per qualsevol cosa, la incapacitat de fer operativa la majoria absoluta independentista al Parlament, han acabat per amargar i avergonyir molta gent que els va fer confiança en els moments vitals del procés. Que ho sàpiguen a ERC, a Junts i a la CUP.
Antoni Bassas, 22.7.2023
dissabte, 19 d’agost de 2023
E.E. 217 DEL PSC A "PERROSANXE"
divendres, 18 d’agost de 2023
E.E. 216 NENS VIOLADORS DE NENES
dijous, 17 d’agost de 2023
E.E. 215 Llegeixes cada dia?
dilluns, 14 d’agost de 2023
E.E. 214 LES FUTBOLISTES
... Va arribar un bon dia que les noies –en tenien tot el dret– van començar a jugar a futbol: se n'han fet clubs, competicions, fitxatges, senyeres, himnes i tot el que és del cas. Hi ha jugadores de futbol, en aquests moments, veritablement extraordinàries: vigoroses, intel·ligents, encertades en la passada i en el gol.
Però s'ha
presentat un problema, que no existia fins ara en la pràctica femenina
de cap esport: les futbolistes han començat a imitar el tipus de
discurs, l’altivesa, l’urc, les ínfules i la suficiència que sempre han
exhibit els futbolistes homes. N’hi ha que caminen estirades i amb
mirada displicent, com Ronaldo; n’hi ha que ostenten un narcisisme massa
ultrat: són maneres de fer que quasi es contradiuen amb l'orgull de ser
dona i l'orgull de practicar un esport tradicionalment vinculat a la
masculinitat. Poden fer el que vulguin, naturalment; el problema és que,
amb aquests mimetismes, un pensa que ja no hi ha dos gèneres d'éssers
humans, sinó un de sol.
Jordi Llovet, 1.7.2023
dissabte, 12 d’agost de 2023
E.E. 213 COLLBONI, COLAU, SIRERA: UN ESPECTACLE DE VERGONYA ALIENA
dijous, 10 d’agost de 2023
E.E. 212 POTSER MAI TANTS POCS HAN FET TANT DE MAL
dimecres, 9 d’agost de 2023
E.E. 211 EXTINCIÓ 2
... La televisió cada dia és més dolenta, cada dia atempta més contra la dignitat humana. Però un pot trobar-hi, molt de tant en tant, alguna cosa interessant. És molt interessant, per exemple, veure la vida dels joves. Esclar que això afegeix dolor al dolor. Veure com són, veure com es mouen, com es diverteixen, com van vestits, com parlen, em resulta inquietant. Veig com són modelats pels qui prenen les decisions. Pels polítics i pels que decideixen què han de fer els polítics. Això que en diem el sistema. En el nostre cas, el capitalisme. Vaig veure la final d'aquest concurs que en diuen Eufòria. Mai no havia vist tant de mal gust. Mal gust en els vestits, mal gust en la gestualitat obscena, mal gust en una sentimentalitat antiquada. Per sort també he vist els castellers de Valls, els patumaires de Berga. Allà hi he vist, a trossos, llavors d'esperança en el futur. En un futur arrelat en les tradicions i possible en aquestes tradicions. S’acabarà tot això? Un govern del PP, ajudat per Vox, serà capaç d’abolir totes aquestes coses perquè són massa catalanes? ... Anem a passes de gegant cap a l'extinció.
... aquest any tot té menys gust. Els joves que tant em fan patir s’hi acostumaran… Mentre no s’acostumin al podrimener que els estan tirant al damunt!
dimarts, 8 d’agost de 2023
E.E. 210 EXTINCIÓ 1
diumenge, 6 d’agost de 2023
E. E. 209 PP-VOX I L'ENTESA DELS CATALANS
dilluns, 24 de juliol de 2023
E.E. 208 LA FLAMA DE LA LLENGUA CATALANA
divendres, 21 de juliol de 2023
E.E. 207 INDECÈNCIA I INDIGNITAT (i 2)
... el colauisme –no tan sols l’aparell de govern municipal, sinó els seus coros y danzas associatius i activistes– ha prodigat els tòpics i la retòrica buida sobre “els lobis” que volien apoderar-se de la ciutat, i el “turisme de barra lliure” que pretenia expulsar els barcelonins de casa, i els “interessos creats” antipopulars, i aquells que prioritzaven els cotxes sobre la salut respiratòria dels infants barcelonins... Doncs bé, sàpiguen que tota aquella fullaraca verbal no arribarà a amagar mai la crua nuesa –les vergonyes– del pacte del 17 de juny del 2023: un pacte amb la dreta més especuladora, insensible al canvi climàtic i partidària del creixement turístic il·limitat d'Europa (que es preparin a les Balears!); el pacte en favor d'un alcalde que, en tots aquests terrenys, em sembla situar-se en la línia laissez faire, laissez passer i que, si s'associà durant quatre anys amb Colau, va ser senzillament per tal que el PSC pogués participar de la menjadora municipal.
En fi, després de la memorable jornada de dissabte, Salvador Illa pot afegir a la seva safata de trofeus de caça per oferir a Pedro Sánchez la vara d'alcalde de la ciutat de Barcelona. Però que el primer secretari del PSC no cregui que ni els barcelonins ni els catalans en general oblidaran fàcilment aquesta jugada indigna; ni d'aquí cinc setmanes, l'imminent 23 de juliol, ni quan se celebrin les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Potser l'exalcalde de la Roca del Vallès creu que, èmul de Maquiavel, hi ha guanyat centralitat. De fet, hi ha perdut credibilitat i decòrum. Quan, d'aquí quatre dies, els socialistes catalans comencin a cridar "Que ve el PP, que ve el PP!", ens farem un tip de riure.
dijous, 20 de juliol de 2023
E.E. 206 INDECÈNCIA I INDIGNITAT 1
dimarts, 18 de juliol de 2023
E.E 205 LA NUL·LA EFICÀCIA DE L'ABSTENCIÓ, VOT EN BLANC I VOT NUL 2
E.E 204 LA NUL·LA EFICÀCIA DE L'ABSTENCIÓ, VOT EN BLANC I VOT NUL 1
En el cas de Catalunya, els impulsors d’aquests tipus de vot o de l’abstenció volen mostrar un descontentament respecte al comportament dels partits independentistes en tant que no han complert les expectatives que havien generat, especialment després dels fets d'octubre del 2017.
És aquesta una actitud que no costa d’entendre. L'actual situació de confrontació permanent entre els dirigents de les organitzacions independentistes crea decepció, desencís i dispersió en una part de la ciutadania. De fet, cap partit polític, ni ERC, ni Junts, ni la CUP, tampoc l’ANC, ofereixen avui dia un projecte prou realista en relació a l'emancipació del país. Després de l'èxit que significà l’1 d’octubre de fa més de cinc anys, quan un moviment pacífic i democràtic derrotà l'Estat de forma clara, els polítics no van saber gestionar el període postreferèndum. La desunió posterior ha erosionat el projecte col·lectiu com el relat teòric...
Les raons esgrimides a favor del vot nul, del vot en blanc o d'una pretesa “abstenció militant” de càstig als partits s’entenen bé, però les conseqüències pràctiques d’aquest comportament electoral s’entenen encara més. Deixant de banda l’argument dels que es pregunten: “Què hi fem al Congrés i Senat espanyols?” Ens agradi o no, és en aquestes on es decideixen la majoria de polítiques que més afecten la vida pràctica dels catalans... (continuarà)
Ferran Requejo,18.6.2023
dilluns, 17 de juliol de 2023
E.E. 203 ALGUNES MENTIDES SENSE IMPORTÀNCIA CAMÍ DEL 23-J
Catalunya, evidentment, no queda fora d'aquesta tendència a la contradicció i la incoherència. Només cal mirar els pactes postelectorals i com Esquerra, Junts i també la CUP s’han retret els acords amb el PSC en alguns ajuntaments mentre els justificaven en d’altres. Tot plegat forma part del que des dels partits se'n diu la batalla del relat, però que molts cops amaga una pluja de mentides, arguments interessats i mitges veritats. Una batalla, en definitiva, que té com a principal víctima aquell electorat que no forma part de les trinxeres i que es mira l’escena a mig camí entre l’estupefacció i la desídia. Un còctel perillós de cara al 23-J.
Gerard Pruna, 2.7.2023
diumenge, 16 de juliol de 2023
E.E 202 LLEGIR O MASTURBAR-SE?
... avancem cap a una societat alfabetitzada però no lectora. Se'n diu analfabetisme funcional. Si més no, s’estén l’aversió o la mandra a agafar un llibre, com si fos una pèrdua de temps, en cap cas un plaer. La lectura reposada s'ha convertit en una nosa. Cada cop són més els qui la veuen com un esforç inútil. Abans aportava prestigi social, ara ja no. No hi ha temps. El prestigi avui ve d’estar al dia amb les sèries, els viatges, els restaurants, l'esport... Tot això està molt bé. Però llegir també. I ha passat a ser prescindible, negligible.
La competència de les pantalles és ingent i sembla imbatible. Socialment, el llibre ha desaparegut. Menys per Sant Jordi o per a minories. En moltes cases no n'hi ha... Llegir i escriure ajuda a pensar, a raonar, a matisar els sentiments, els prejudicis i les intuïcions. L’àgora pública en què es basen les societats democràtiques té un pilar en la paraula escrita, reflexionada, essencial per a un pensament crític i lliure. La impremta va ser un gran avenç cap a la llibertat, primer religiosa i després política. ¿L’era digital suposarà una involució? No vull caure en el fatalisme i la nostàlgia, però els símptomes són preocupants...
Llegir costa: els joves i no tan joves prefereixen mirar el mòbil. Estimar algú costa, la gent prefereix estimar-se a si mateixa. Pensar costa, és més fàcil dir el que toca. Menjar bé costa, el fast food o els precuinats estan molt a mà. Fer l'amor costa, és més fàcil masturbar-se (amb el mòbil, esclar). Abans es feia amb la literatura eròtica. Llegir, quan hi trobes la gràcia, sempre és un plaer intel·ligent. Un plaer en perill d'extinció?
dilluns, 10 de juliol de 2023
E.E. 201 LA TRISTESA DEL REI DAVANT LES ELECCIONS
diumenge, 9 de juliol de 2023
E.E. 200 L'ENEMIC EQUIVOCAT 2
...
Això és el que fa que el programa d’Aliança Catalana a Ripoll sigui especialment menyspreable. Perquè el seu discurs antiislamista no només assenyala injustament una comunitat sencera, sinó també perquè han triat com a enemiga la part més feble de la nostra societat, la que més fàcilment pot ser víctima de l’odi irracional, desviant així l'atenció sobre l’adversari més hostil i més poderós: un estat, un sistema polític, judicial, econòmic i mediàtic, que, amb el suport de la part més acomplexada de les elits nostrades, tracta Catalunya com una anomalia que cal absorbir.
Si el PP i Vox governen Espanya, o si el PSOE governa sense dependre dels partits catalans, tots estarem en el punt de mira; hi estarem al costat dels nostres conveïns musulmans i de tots els orígens, perquè tots tenim en comú una etiqueta perversa: som un destorb per als defensors d’una Espanya uniforme, excloent. La reconquista que proclamen ens situa a tots al mateix bàndol. Som víctimes de l’autèntic cordó sanitari: el que ha aliat Ada Colau amb el PP per impedir que un partit independentista assumeixi l'alcaldia de Barcelona.
Per això és tan important que no ens equivoquem d’enemic, ni de combat.
dissabte, 8 de juliol de 2023
E.E. 199 L'ENEMIC EQUIVOCAT 1
Els fets són que mentre Europa s’està envellint, i s'enfronta a un dèficit crònic de mà d’obra, molts països pobres tenen excedent de població jove que, amb tota la lògica, vol fugir de la misèria i donar millors oportunitats als seus fills. La immigració no és un fenomen nou, ni capriciós. Sorgeix de la necessitat, és herència directa del colonialisme europeu, i per tant ens obliga a ser porosos, solidaris, i a combinar l’amor al propi patrimoni cultural amb la capacitat de compartir un marc de valors i obligacions que sigui respectat per tothom.
En un país com Catalunya, amb una identitat en amenaça permanent, la creació d'aquest marc compartit és encara més important. Però la supervivència de la nostra llengua i cultura està en una situació de risc, sobretot, perquè un estat jacobí i hostil ens ha privat de les eines per garantir els nostres senyals d'identitat. És aquest estat, i els seus peons, el que encarna l’autèntica amenaça. Perquè el seu objectiu no és pluralitzar Catalunya, sinó dissoldre-la en el conjunt espanyol...
Toni Soler, 18.6.2023
dissabte, 1 de juliol de 2023
E.E 198 EL MÉS ESPAVILAT "TAKES IT ALL"
Estem parlant de la mala organització de les proves, que permetien copiar, però no estem parlant dels copions, dels tramposos. Un adult que vol una feina juga brut respecte a un adult que vol la mateixa feina, i que ha estudiat. La feina que hauria pogut aconseguir aquest adult que juga brut es paga amb diners públics. Jo l’hi retrec, però entenc que potser ha anat a una escola on li han dit que tot és a Google, que no val la pena memoritzar, que ser l’“espavilat” de la cua és molt més útil que ser l’intel·ligent de la cua, perquè arribarà més lluny.
E.E. 197 QUASIFELICITAT
Quan ens pregunten: "Ets feliç?" Ens costa molt donar una resposta rotunda, probablement perquè sempre hi ha alguna cosa que esborralla una felicitat completa. Hi ha centenars d’arguments per dir i sentir que no acabem de ser feliços del tot: la pèrdua de persones estimades, problemes de salut, un amor poc reeixit...
La
proposta que fa Julian Barnes a través del seu personatge, la
professora Elizabeth Finch, és que assaborim i agraïm aquesta felicitat
imperfecta, perquè és tot el que tindrem. La resta serà infelicitat, i
d'això no en tindrem dubte... Donem-nos per quasisatisfets amb la quasifelicitat podria semblar una
recomanació conformista i resignada, però l’excés d’exigència ens pot
fer perdre de vista els moments de benestar, l’absència d’infelicitat...
Segueixo llegint la novel·la de Barnes i, en un altre ordre de coses, ensopego amb una altra frase que em fa pensar. Diu Elizabeth Finch: “Les nacions pacífiques poques vegades són vencedores... Tampoc pel que fa a idees, ben segur, perquè les idees poques vegades convencen llevat que es reforcin a punta de pistola”. No cal que us digui en quina nació he pensat. I Barnes rebla el clau: “Cal admetre-ho: qui guanya s'ho queda tot, cosa que també significa que qui guanya té la veritat”...
Sílvia Soler, 6.5.2023
divendres, 30 de juny de 2023
E.E. 196 UN PAÍS DE MESELLS
dijous, 29 de juny de 2023
E.E. 195 CANTS I CORONACIÓ
En aquella festa va haver-hi un element que no ens hauria de passar per alt: tothom, homes i dones, cantaven com una sola ànima els càntics litúrgics d’aquella solemnitat. És cosa pròpia de les religions protestants, molt menys de la catòlica.
Potser els anglesos van
més al temple que els catòlics ―els homes, en aquest darrer cas, a penes
hi van―, però tant si hi van, com si no, coneixen no solament la lletra
i la música de l'himne nacional, sinó també de les cançons d'església.
Altres coses d’aquella celebració poden moure a la sàtira o a la riota; un poble aglevat pels efectes del cant, amb independència de la fe, mou a l’enveja.
Jordi Llovet, 13.5.2023
dimecres, 28 de juny de 2023
E.E. 194 EL SUSPENS MÉS INQUIETANT DE LA SETMANA
Diuen a les notícies que el 45% dels aspirants a mestre han suspès les proves d’aptitud personal i s’han quedat amb un “no apte”. Això, els alumnes que venien del batxillerat. Entre els que venien dels cicles formatius, els suspesos han estat el 65%... diu una professora: "Ens arriben a cicles formatius amb un nivell de comprensió lectora i d'ortografia baixíssim" i "Hem de canviar com funcionen les coses a l'ESO, perquè no pot ser que diguem «No pressionem els nens perquè, pobrets, pateixen»".... el que deixen al descobert aquestes proves és un problema que sentireu a dir a mestres i professors d’aquest país: que als joves els costa entendre el que llegeixen i que els costa molt més expressar-se oralment o per escrit. I els professors més veterans lamenten que el que abans s’ensenyava als dotze anys ara s'ensenya als catorze. És fatal per a tots els alumnes, però molt més per a aquells que volen ensenyar als alumnes del dia de demà.
L'escola és un reflex de la societat i no pot fer miracles, però si no aconsegueix actuar com un gran factor de correcció acaba expedint títols amb poc valor a alumnes que surten amb un aprovat que no és tal en el mercat de treball. I d'això se'n diu ficció.
Antoni Bassas, 13.5.2023
dilluns, 26 de juny de 2023
E.E. 193 VEIG TOTHOM MOLT CANSAT
Fa dies que tothom em diu que està cansat. I és cert que potser és una frase (“Estic molt cansat”, “Estic tan cansada...”) que sempre me l'han dita, però és que ara em sembla que no pot ser més sincera. Veig tothom molt cansat. Cansat, cremat, esgotat, tip, enfitat. Cansat de tot. De la feina, de buscar-ne, que no plogui, de les notícies, d’anar a comprar, de fer vida cultural, de quedar amb algú, de fer el dinar, de barallar-se a Twitter, de seguir les enquestes, de les males cares i de les males paraules rutinàries, de desmentir notícies falses, de fer esport, de la sequera, dels exàmens, de fer-se la manicura, de dir als fills que recullin, de fer l’amor, de ser cortès, de pensar en les vacances, de netejar, de perseguir somnis possibles, de trobar parella, de penjar prestatges, de dir bon dia, de les opinions dels altres, de prendre’s la pressió, d’haver de contestar preguntes, de la calor, del fred, dels preus, de les polèmiques, de la transcendència i de la banalitat, dels enfadats, de llevar-se un dia més, dels que trepitgen el terra acabat de fregar i ni es disculpen, de contestar whatsapps, del transport públic, d’anar al metge, de fer paperassa, de treure-li la punta a tot, de fer bona cara, de cuidar-se, de destruir-se, de posar-se colònia i desodorant, de demanar perdó, de reciclar, de ser català, d’aprendre coses, dels embussos i dels que rondinen als embussos, dels que critiquen, dels que embruten, dels community managers, dels mals professionals, dels que tracten malament els cambrers, dels místics banals, dels que concursen per ser els que ho passen pitjor, dels garrepes, de repetir cada dia el mateix, de sentir que el propi cos t’és aliè, de la campanya electoral...
dissabte, 24 de juny de 2023
E.E. 192 LES RELIGIONS: DESTORB O IMPULS?
E.E. 191 CALOR
dimarts, 23 de maig de 2023
E.E. 190 HAMLET I EL MENYSPREU A LES DONES
Jordi Llovet, 22.4.2023
diumenge, 21 de maig de 2023
E.E. 189 LAÏCISTES, PERÒ NO FANÀTICS
dissabte, 20 de maig de 2023
E.E. 188 EL MAIG
Com serà aquest mes de maig? Plourà suficientment i bé? Floriran els jardins, com feien abans? Quan jo era petit, el mes de maig era el mes de Maria. Als hermanos, on jo anava, se celebrava amb gran esplendor. Cada dia anàvem tots a la capella, on el perfum de les flors es barrejava amb l'olor peculiar que fan els nens... L’altar sobreeixia de flors de tota mena. Lliris d'aigua i lliris de Sant Josep, és a dir, assutzenes, amb el perfum carregós i marejador, tan simbòlics, erectes i plens de saba apegalosa. Roses, esclar, peònies, xeringuilla, nebulosa, clavellets blancs. Tot plegat en un garbuix sense sentit... el capellà del col·legi, ens alliçonava sobre la gran i única virtut d'aquells anys, la castedat. Ell en deia puresa. Com si la vida fos impura i n’haguéssim de fugir. Havíem d'estar a l'aguait. El dimoni ens vigilava. Ell deia las fuerzas del mal... Mentrestant, les flors de l'altar lluïen inconscients i autosatisfetes els seus òrgans sexuals, com si volguessin desmentir les pietoses paraules i ens inundaven amb les onades dels seus perfums barrejats i embafadors... Sí, tot es feia en castellà, evidentment, les classes, les oracions, les plàtiques.
Per guarnir l'altar, havíem de portar flors: Venid y vamos todos / con flores a porfía, / con flores a María / que madre nuestra es. Quan era molt petit em pensava que Porfía era una altra senyora, amiga de Maria, que és la que era la nostra mare. Els que a casa seva tenien jardí, portaven flors dels seus jardins. Els que no en teníem, anàvem a pidolar a famílies conegudes que sí que en tenien... Vells jardins de Girona, jardins secrets, tancats entre parets, molts ja inexistents, records d’un Camelot de la infantesa en què tot era possible. Créixer és anar tatxant possibilitats de la llista. I quan un arriba a una edat tan provecta com la meva, ja gairebé ho té tot tatxat...
Narcís Comadira, 6.5.2023
divendres, 19 de maig de 2023
E.E. 187 ELS ADULTS DELS AGRESSORS
dijous, 18 de maig de 2023
E.E. 186 LA FAM UNIVERSAL D'AMOR
Un cop el sexe ha estat fagocitat pel capitalisme, ens queda l'amor.
L'amor no és un sentiment abstracte, afirma Lluís Calvo. No hi ha una única manera d’estimar, per sort, però sí "una remor de fons comuna, sota un impuls que és idèntic en totes les persones"... El dilema de l'amor fa una separació constant entre l'amor i el sexe i entre l'amor i l'amistat, i ho fa amb un llenguatge entre poètic i filosòfic marca de la casa. "L’amor és un vincle, tan efímer com vulgueu, però comporta un enllaç enmig d’un món esquinçat. El sexe esporàdic pot ser estimulant, divertit, necessari, promiscu i carnavalesc, però ja fa dècades i segles que es troba dissociat en bona part de la vivència amorosa". A més, vincula aquesta separació conceptual amb el capitalisme... Pel que fa a l’amistat, entesa com a pacte, és "un saber-se en l'altre sense envair el seu terreny, un conviure sense habitar les entranyes ni els replecs més quotidians".
L'assaig de Lluís Calvo és ple
d’aforismes que faríem bé d’apuntar en una llibreta i llegir-los com un
credo cada dia: 1. L'amor és exigent i demana compromís i
responsabilitat. 2. L'amor és polític perquè és un fet social. 3. L'amor
és de les poques coses lliures que hi ha al món. 4. L'amor és utòpic.
5. L'amor és una força transformadora que ha d’establir-se entre
iguals.
dimecres, 17 de maig de 2023
E.E 185 EL QUE UNA VEGADA ERA ROMÀNIC, AVUI ÉS OLDUVAI
dimarts, 16 de maig de 2023
E.E. 184 UN "RESET" PER A L'INDEPENDENTISME
L'estat espanyol mostra cada dia la seva inadequació com a marc polític pel progrés socioeconòmic, polític i cultural de la ciutadania de Catalunya...
Ferran Requejo, 8.4.2023