La història es repeteix? Sí i no. La llei més segura de la història
és que tot canvia permanentment i, alhora, la segona llei és que hi ha
grans continuïtats que fan possible establir sorprenents paral·lelismes.
¿La pandèmia del coronavirus és un fenomen nou? Doncs altra vegada sí i
no. Sí perquè el món s'ha fet petit a causa dels avenços tecnològics
(internet i vols barats) i per això el virus s'ha escampat tan de presa.
I no perquè d’epidèmies mundials n’hi ha hagut unes quantes al llarg
dels segles. L’historiador José Enrique Ruiz-Domènec en repassa les
principals al llibre " L'endemà de les grans epidèmies" (Rosa
dels Vents), ...
La seva tesi és que després de cadascun d’aquests desastres sanitaris s'ha produït un avenç civilitzador. Potser l’autor força una mica els raonaments, però no deixa de ser lògic que de daltabaixos així en surti una societat canviada, un nou impuls. Quines són les grans epidèmies de la història? La primera coneguda va començar el 542 dC a la Constantinoble dels temps de Justinià i la seva esposa Teodora i va fer caure l’Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient: aquella pesta bubònica es va allargar durant dos segles, va fer abandonar terres de conreu i va despoblar ciutats senceres. Es calcula que van morir 25 milions de persones...
La segona gran pandèmia, la pesta negra, propagada pel mateix bacteri que la bubònica ( Yersinia pestis
), va produir-se a Euràsia entre el 1347 i el 1353... Rates i puces la van escampar. Els pèssims sistemes
d’eliminació de residus van ser clau per a l’extensió de la malaltia.
Comparada amb la de Justinià va durar poc, però de nou el resultat va
ser una catàstrofe demogràfica: milions de morts; es parla d'un terç de
la població europea (uns 20 milions)...