(ara... mateix)
No estic pas en contra de les festes col·lectives. Ben al contrari, em
semblen més necessàries que mai, en una societat excessivament escorada
cap a l’individualisme. El que crec és que hem de repensar-les,
donar-los un sentit que ens parli a nosaltres, persones del segle XXI,
que enllacin amb la tradició, sí, però que la renovin, justament perquè
la festa no mori... I l’Església fa ara una gran pressió per no
perdre el sentit religiós dels ritus col·lectius... En una societat
laica com és ja en gran part la nostra, cal reinventar
les cerimònies, no prescindir-ne, que tot grup humà les necessita per
enfortir els seus vincles i la seva cohesió. I que qui vulgui celebrar
el naixement de Jesús pugui fer-ho sense obstacles, però també sense
imposicions... Mantinguem, doncs, el Nadal, però donem-li, de mica en mica, un nou
sentit, que no sigui exclusivament la festa de les compres i dels bons
menjars, cada vegada més mancada d'esperit col·lectiu... Instaurem el Nadal com una festa del civisme, de la celebració de la
nostra vida col·lectiva. Què era la Missa del Gall, sinó trobades de la
comunitat, moments per desitjar-se felicitat i estrènyer els vincles
entre la ciutadania?...
Marina Subirats, 11.12.2021
