ARA, 13 de maig del 2017
LA REVOLUCIÓ DE LA VERITAT
Carles Capdevila
Mentia Pujol abans de la confessió, va mentir el dia que confessava i ha continuat mentint després...
Mentia Pujol abans de la confessió, va mentir el dia que confessava i ha continuat mentint després...
Menteix Rajoy quan presumeix de la
independència de la justícia mentre bat rècords indignes de control de
jutges. I fins i tot quan els documents proven que el fiscal
d’Anticorrupció es volia desfer d’alguns fiscals, ell menteix i ho nega.
El súmmum és l’exministre Fernández Díaz, mentider en cap de la
democràcia, que diu que nega haver dit fins i tot el que va quedar
enregistrat en les seves converses.
Vivim colgats de
mentides podrides, en plena espiral de creixement exponencial en què
cada mentida en genera una de més grossa. Tothom que ha patit un
mentider compulsiu a prop sap que la capacitat humana de fabular és
il·limitada, i que cada falsedat és defensada amb tanta passió que
t’adones que el mentider és víctima de la seva pròpia ficció: s’acaba
creient a ell mateix.
Envejo països on quan algú amb
responsabilitats és enxampat en una mentida primer fa com els nens, es
posa vermell i demana perdó, i després fa com els grans: demana perdó i
dimiteix. Aquí la mentida no es penalitza: s’integra, es digereix i
s’assumeix amb una resignació que sembla mentida. Lluny de restar vots,
de vegades en dona.
... La mentida
s’escampa com una epidèmia i ens fa parar bojos. Cal una revolució de
veritat i de la veritat des de baix, en el dia a dia, que planti cara a
cada mentideta, per petita i innocent que sembli, que apugi el llistó
d’exigència ètica, que no dissimuli davant les falsedats, que aïlli els
mentiders, els assenyali amb el dit i els faci caure la cara de
vergonya.