...
Alguna cosa està fora de lloc en el món dels adults, que deixa els
infants desprotegits... Els infants, mentre ho són, estan envoltats de
persones grans que se
n’ocupen, principalment els pares, però també els mestres, els monitors
d’esplai, els educadors, els cangurs i altres figures de tutela. La
infància és el moment on s'estableixen els límits necessaris que
permeten la constitució de la persona... Avui en dia constatem no tan sols que els adults no acompanyen els
menuts en l’establiment d’aquests límits fonamentals, sinó també que els
sobrepassen i comporten greus conseqüències per a la canalla... L’adult protegeix l’infant vulnerable perquè és petit. Això significa no “corrompre’l” socialment. Diu Rousseau a l'Emili
que la tasca de l'adult és deixar que l'infant pugui ser-ho, sense
empènyer de manera precoç que faci o vegi coses que no pot assimilar,
sense forçar-lo a convertir-se en un adult quan, essencialment, encara
no l'és... Actualment, el lloc de l'infant està afectat per una entrada primerenca a
un tipus de satisfacció i d’excessos de l’adult poc saludables i sense
límits. Molts infants són testimonis, en l'entorn familiar, escolar o
altres, de fets, comportaments i paraules que no haurien d'haver
experimentat tan petits... Ser petit és, per damunt de tot, disposar d’un temps per ser-ho. Quan es manlleva aquest dret, el pitjor està per venir.
