dilluns, 30 de juny del 2014

pd 134



AVUI, gener 1992

QUEDA MOLT PER FER
Fermín Bocos

...La catarsi social ideada per Karl Marx en companyia d'Engels limitava decisivament amb la condició humana. La justícia, la igualtat, es deixen pensar però són difícils d'aplicar a la realitat...
.... el món comunista va sucumbir davant la lògica implacable de la vida quotidiana. S'ha complert la profecia de Maiakovski: Tota la realitat construïda d'esquena a la llibertat acaba venjant-se. Encara que les preguntes que van donar peu a la revolució eren correctes, avui sabem que el tractament va ser erroni...
....Cap experiència comunista ha aconseguit trobar el desitjat equilibri entre igualtat i llibertat...
...Una tirania - la tsarista - va ser substituïda per una altra - la comunista - i els pobles russos primer i mig món després es van quedar sense llibertat en nom de la igualtat. Un sarcasme impregnat de tragèdia que hem trigat molts anys a entendre...
...Crec que tenim més informació que mai sobre el que passa al nostre entorn. Però ens cal assossec per analitzar-la... Fa setanta anys l'esperança va semblar que germinava prop del Palau d'Hivern; avui sabem que la llavor estava morta. És a dir, quasi tot està per fer.


Nota: durant uns dies dono descans als papers i als soferts lectors, però tornaré i mentrestant et deixo per anar paint aquest d'avui que dedico especialment al meu amic Fili.

diumenge, 29 de juny del 2014

pd 133

EL PERIÓDICO, Martes, 9 de septiembre de 1986
CARDENAL, LA ÉTICA DEL REVOLUCIONARIO
Eduardo Giordano

"Som fidels a Déu i a l'Evangeli abans que res, i només en segon terme a les disposicions de un Papa o dels bisbes. Els cristians no hem de fer res que vagi en contra de la nostra consciència. Sant Tomàs d'Aquino ens diu que si un Papa ordena alguna cosa que va contra la pròpia consciència no s'ha d'obeir , encara que sigui a risc de ser excomunicat. I diu que la màxima autoritat per a un cristià no és el Papa, sinó Déu i la seva consciència...
...
Les circumstàncies, ara, em demanen de continuar amb aquest sacrifici (ser ministre de cultura). La meva vida, com a ministre, per mi és molt dura. El més dur que m'ha passat, junt amb el noviciat a la Trapa. No puc disposar del meu temps, i he d'estar en actes oficials que suporto amb un gran esforç de voluntat. Però jo considero que estic fent la voluntat de Déu..."

dissabte, 28 de juny del 2014

pd 132

EL PERIODICO, ....198?
SINDICATOS FRENTE A POLÍTICOS
Ignasi Riera

...Ens esperen temps difícils, vivim en una Catalunya que assisteix a un procés lent de desindustrialització, res no ens assegura que hi haurà treball estable per als més joves, les polítiques econòmiques  ... cremen moltes sensibilitats...
Mentrestant, els sindicats insisteixen en la seva independència en relació als poders polítics...Fins i tot Lenin demanava - i Stalin no li va fer cap cas - que els sindicats fossin independents del partit i del govern!
...
...els sindicats mantindran el seu prestigi mentre siguin capaços de defensar els interessos legítims dels treballadors. Actitud difícil. però, com deia Aristòtil, a vegades cal escollir la Veritat per damunt de l'Amistat.

divendres, 27 de juny del 2014

pd 131

AVUI, dimecres, 29 d'octubre de 1986
COMÍN-MANDELA
Teresa Pàmies

L'alcalde Pasqual Maragall ho expressà, visiblement commogut, referint-se a la puresa dels dos lluitadors. Més que puresa jo en diria autenticitat d'unes conviccions i d'una coherència personal. L'autenticitat sempre impressiona, fins i tot als discrepants.
...
...(en el lliurament del premi Alfons Comín 1986 a Nelson Mandela) ...es produí un d'aquells moments generadors d'emocions nobles, intrínsecament galvanitzadores perquè ajuden a contrarestar els efectes nocius del cansament i les decepcions inevitables en tot combat difícil.
...
Nelson Mandela, quinze anys més gran que l'Alfons Comín, assumí el compromís de crear consciència alliberadora i transformadora entre el poble africà vexat, espoliat per una minoria blanca i despietada. Ho va fer amb totes les conseqüències, renunciant - com l'Alfons Comín - a les comoditats materials, a les vanitats que proporciona un origen social privilegiat i una professió ... que ajuda a "triomfar" en la societat de "lliure mercat". L'un i l'altre passaren la prova de les presons, exilis i boicots laborals però ni desertaren ni es planyeren..."la lluita és la meva vida" o com va escriure Victor Hugo "Els qui viuen són aquells qui lluiten". I no són belles paraules quan van acompanyades de fets concretats en acció, en combat, i en renúncies de privilegis de classe i de casta.

dijous, 26 de juny del 2014

pd 130

AVUI, dissabte, 17 de gener de 1987
FRANCESC CANDEL: "HI HA GENT QUE DESPECTIVAMENT DIU QUE JO SÓC L'ESCRIPTOR DELS POBRES"
Antoni Batista

...i fins i tot gent que nega que els pobres existeixen; però ara, d'això, ja se'n parla oficialment: en diuen "bosses de pobresa". Aquella classe mitjana d'abans ara s'està dividint en dos estrats: uns que guanyen molts diners, i un altre sector, molt més ampli, que va cap a la pobresa, encara que a vegades la dissimula...
...
Quan ens vam ficar a la transició, l'atur encara era dissimulable; l'obrer encara tenia defenses i no hi havia hagut tots aquests pactes amb la patronal en què l'obrer sempre perd...
...
Sóc comunista, però sense carnet i indisciplinat. Ja sé que no és moda i tampoc no és gratificant, però va haver-hi un temps que tota la "progressia" es feia comunista perquè pensava que era la política que tenia més possibilitats. I miri ara: com que el PSUC no es refà i no dón prebendes, la gent se n'està anant.

dimecres, 25 de juny del 2014

pd 129

EL PUNT / Dimecres, 30 de setembre de 1992
NO ENS ATEMORIRAN NI SABRES NI PARAULES
Jordi Vilamitjana

CC OO té una tradició de quinze anys, vint anys, de defensa dels drets nacionals de Catalunya. La CONC ha estat el primer sindicat que s'ha definit com a sindicat català...
...
Nosaltres som sindicalistes, i la nostra tasca és la defensa a ultrança dels treballadors...
...
CC OO sempre escriurem amb indignació i actuarem amb bel·ligerància quan les llibertats més elementals siguin reprimides. Llibertat per als independentistes detinguts, és clar que sí. Llibertat també per als sindicalistes detinguts a Sevilla, a Bilbao, per defensar el dret al treball...
...Mai més ningú a la presó per pensar, per expressar allò que pensa. Mai més ningú a la presó per manifestar el dret al treball, el dret a la dignitat. Que ningú no ens manipuli, que tothom ho llegeixi clarament: llibertat per als independentistes detinguts!
... CC OO continuarem vetllant la democràcia, la independència, la solidaritat, la tendresa. I ho farem defensant els drets dels treballadors: un treball digne, segur, ben remunerat. No renunciem al somni: una Catalunya en llibertat, solidària. Hi ha dies en què hom se sent orgullós de ser on és. I aquesta victòria no la podran coltellejar ni els sabres, ni la podran enterrar les paraules.

dimarts, 24 de juny del 2014

pd 128

AVUI, dimarts 13 d'abril de 1999
ERNESTO CARDENAL (entrevista)
Ada Castells

...Ser catòlic és difícil en una Església com la que tenim, tan allunyada de l'Evangeli, però mai no m'he plantejat deixar de ser-ho, prefereixo lluitar...
...A la Trapa vaig aprendre que la vida contemplativa és la vida normal, i que no cal res especial per ser contemplatiu, simplement cal viure...
...Quan vaig estar al govern sandinista teníem més encerts que decepcions. La decepció va ser la pèrdua de les eleccions a causa de la ingerència dels Estats Units en la política de Nicaragua: una guerra de vuit anys, un bloqueig econòmic i un embargament, però això era superable. La decepció més gran va ser la corrupció en la qual va caure el Front Sandinista. Aleshores jo vaig renunciar la partit però no a la revolució...

dilluns, 23 de juny del 2014

pd 127

EL PUNT / 2 de desembre de 1993
DEL PARADÍS A L'ESCLAVITUD
Francesc Ferrer Gironés

El treball ha estat considerat, des de fa moltes generacions, un càstig diví...Però heus ací que, ara, entrar al paradís és justament a l'inrevés: l'autèntica situació paradisíaca és més aviat trobar un lloc de treball...
...Totes les lluites menades contra el capital han estat balderes, si mirem que les inversions en maquinària que s'han fet per escopir mà d'obra han portat la dignitat de les persones humanes a quedar redimides i emancipades de la força del treball.
Heus ací les paradoxes dels moviments socials quan es barregen amb l'economia...
....
L'emancipació obrera, per on vindrà? Reduint la jornada i encarint els costos? Per la manca de feina provocada per la competitivitat dels obrers xinesos? Per la jubilació anticipada que les empreses regularan i que l'Estat finalment no podrà pagar? El paradís és cobrar i no treballar? O més aviat el cel terrenal és tenir feina garantida sense por que et facin fora, que et deixin al carrer?
...
La problemàtica...només es pot resoldre d'una manera: que tots  els obrers del món es posin d'acord i estableixin unes bases de treball idèntiques arreu, perquè, en el cas contrari, la competitivitat serà una arma en mans dels capitalistes...fins que la competitivitat vingui per la destresa i no per les situacions desiguals en què viuen els treballadors. Mentre res de tot això no passi, les lleis de l'economia salvatge continuaran regulant la nova esclavitud dels obrers: viure en l'angoixa de no tenir feina.

diumenge, 22 de juny del 2014

pd 126

EL PUNT/ Diumenge, 8 de desembre de 1991
CUBA NO CORRESPON ALS MALS AUGURIS
Sebastià Salellas

....
Els cubans han patit el domini americà tot aquest segle i, en conseqüència, són més nacionalistes (abans que socialistes) que nosaltres...Són tots molt conscients del seu dret a l'autodeterminació i volen ser cubans, abans que deixar Cuba pels ianquis.
Amb molta precarietat consumista, però d'una manera molt digna, accepten que el model socialista i el marxisme són plenament vàlids per viure d'una forma molt més humana i solidària que la nostra.
...
Cuba disposa d'un socialisme que és propi de tots els cubans i que tots els països de l'Amèrica del Sud estan disposats a abonar. Un model polític que protegeix molt més els pobres que el nostre capitalisme i que els dóna dret a menjar pollastre, rebre una bona instrucció i tenir un bon sistema de salut...

pd 125


EL PUNT / Dimecres, 19 de gener de 1994
SOBRA, LA VAGA?
Toni Strubell i Trueta

...El món del treball no pot acceptar que molts dels drets laborals i constitucionals aconseguits al llarg d'anys i panys es vegin retallats. Diguem-ho ben clar: pretendre reintroduir el comiat lliure i uns sous de misèria disfressats de contractes d'aprenentatge és del tot inacceptable...
...Amb aquesta vaga (27-G) es pretén evitar un procés de desestructuració caòtica de la vida dels qui treballen i assegurar-ne la qualitat de vida que han tingut fins ara. Caldria que tota la societat es sumés al rebuig d'una nova legislació que, lluny d'afavorir els interessos econòmics del comerç, dels serveis, del turisme, de la indústria, sembla que només acabarà afavorint els interessos de les gran empreses...
...Als qui diuen que amb la vaga no s'arregla res caldria dir-los que tampoc no s'arregla res fent tornar la societat a una època d'explotació de l'home per l'home que teníem per feliçment superada...En definitiva, crec que els sindicats fan bé de promoure una vaga per conservar una de les peces clau del món civilitzat: la societat del benestar.

divendres, 20 de juny del 2014

pd 124

EL CORREO, 27 / 11 / 1977
EL CLAMOR DE ERNESTO CARDENAL. EN NOMBRE DEL PUEBLO: CESE LA AYUDA AL DICTADOR SOMOZA
J. Bigordà

"He hagut de sortir de Nicaragua i ara em trobo a l'exili. Hi ha una ordre de captura per a mi"
....
"Avions, jeeps, armes, diners integren l'ajuda d'Espanya al govern de Somoza. Avions que serveixen per bombardejar els camperols, jeeps per perseguir els pagesos, armes per matar a nicaragüencs ....
....
... a més de ser un poeta que ha tractat d'interpretar el seu poble, soc un capellà que s'ha identificat amb la lluita del poble, i que actualment es troba també sense casa i perseguit...Faig també aquesta crida el Rei Juan Carlos, al president del Gobierno, al Parlamento i al poble espanyol, per tal que cesi l'ajuda a Somoza, ja que és l'enemic del poble de Nicaragua."

dijous, 19 de juny del 2014

pd 123

EL PUNT / Diumenge, 13 de febrer de 1994
VAGUISTES I ESQUIROLS
Francesc Ferrer i Gironés

...la versió més versemblant d'esquirol com a definició dels trencavagues té el seu primer ús durant la primera vaga organitzada l'any 1855, quan els empresaris de Manlleu varen substituir els vaguistes amb obrers que provenien del poble de l'Esquirol, que avui s'anomena oficialment Santa Maria de Corcó. D'ençà d'aquell moment, malgrat les males comunicacions que hi havia cap a la meitat del segle passat, l'esquirolatge és va popularitzar ràpidament a tot Catalunya...
...
...el que és cert és que la cultura catalana en el camp sindical ha estat primerenca, que ha aportat un mot a la cultura social i que els castellanoparlants utilitzen aquest adjectiu sense saber d'allà on els baixa.
   Les pintades que encara queden a les parets en què es qualifica d'esquirols els que varen treballar el dia 27 de gener passat són un reflex de tota una història social feta pel moviment obrer català des de mitjan segle passat. (XIX)

dimecres, 18 de juny del 2014

pd 122

AVUI, .....  1991?
MARIA COMIN: " ELS MISSATGES DEL MEU PARE NO SÓN GENS SECTARIS NI DOGMÀTICS"
Antoni Batista

"Del meu pare vaig aprendre, primer de tot, una lliçó d'obertura....Ell era un home d'unitat; això és important en aquest moment d'individualisme i crisi i de posar-ho tot en qüestió"
...
"El pare va començar a parlar en català amb nosaltres. Ens va dir que l'hi ensenyéssim i sempre ens parlava en català, fins i tot quan vivíem a Màlaga. Aleshores o parlava un català amb accent andalús, aspirant les hacs i les vocals"
...
"Ara no milito, però ho he fet bastant de temps. No acabo d'estar d'acord amb la línia actual dels partits polítics, però he participat en coses més àmplies...Que no estigui en un partit no vol dir que em despreocupi del que succeeix"
...
"El pare sempre explicava les coses amb molt d'entusiasme. Se t'enduia. A mi m'ha fet molt bé que fos així".

dimarts, 17 de juny del 2014

pd 121

EL PUNT, 29 d'abril de 1994
PRIMER DE MAIG
Carles Navales

...
Quan l'any 1890 se celebrava a Europa el primer Primer de Maig vivíem una situació social diferent, però similar. Eren els anys de la crisi de l'agricultura i de l'aparició de la industrialització. L'excedent de mà d'obra de l'agricultura es va anar instal·lant gradualment en el món industrial. Va ser una transició traumàtica, ja que les migracions del camp a la ciutat van provocar el naixement d'una classe social desarrelada al lloc d'acollida i amb unes condicions de treball inferiors a les dels treballadors autòctons: el lumpen-proletariat, subclasse social caracteritzada pel desarrelament, l'individualisme i la primacia de la lluita per objectius a curt termini, desconnectada, per tant, de les organitzacions sindicals d'aleshores...
....
...Ara el cost és ... la destrucció dels llocs de treball, i l'atur el paguem entre tots, especialment els familiars dels aturats.
...
...es produeix un tall social i de valors amb la comunitat on vius.

dilluns, 16 de juny del 2014

pd 120

TRIUNFO, núm.704, de 24 de juliol de 1976
EL CASO CARDENAL
Javier Alfaya
(Ressenya del llibre: "La santidad de la revolución" d'Ernesto Cardenal)

...Cardenal és tot el contrari d'un poeta tancat, hermètic. Per la seva poesia corre un vent de llibertat, d'estremidora puresa, que dota el seu llenguatge d'una fluïdesa i d'una bellesa incomparables. Poeta revolucionari, el seu missatge de radical transformació política i social no està embolicat ni en demagògia ni en retòrica. És un missatge d'amor al poble, però sense la insuportable buidor populista que ha tarat tanta poesia política, tant a Espanya com a altres països...
...
"M'interessa la poesia, sí, i és el que més faig, però m'interessa de la mateixa manera que les interessava als profetes. M'interessa com a  mitjà d'expressió: per denunciar les injustícies i anunciar que el Regne de Déu és a prop" 
(E. Cardenal)

diumenge, 15 de juny del 2014

pd 119


? - 19..?
HANS KÜNG: EL HOMBRE DEL FUTURO BUSCA OTRAS FORMAS DE RELIGIOSIDAD
Juan Arias

...." Si hem de donar crèdit al que veiem i escoltem, una època s'acaba i una altra comença, i com passa sempre en períodes de destrucció i gestació, la història dibuixa en casa consciència el signe d'una gran interrogant. Què és el que acaba i què és el que comença? El nostre és un temps de canvi i de perplexitat." (Otavio Paz)
...
Segons alguns teòlegs,...en el segle futur, en el que les grans masses de desheretats i miserables podrien emprendre la gran marxa sobre el nostre món de la opulència, o els homes acceptaran el déu de la compassió, el que aposta pels darrers, o la nostra societat acabarà ensorrant-se víctima del seu propi egoïsme.
...
... dels tres grans eixos de la democràcia moderna: llibertat, igualtat i fraternitat, només aquest última, llegida en clau de solidaritat, podrà garantir l'existència de les altres dues, perquè afirma Octavio Paz: "La llibertat pot existir sense igualtat i la igualtat sense llibertat, però són tiranies i l'única que pot humanitzar-les i armonitzar-les és la solidaritat entre els homes i els pobles".

divendres, 13 de juny del 2014

pd 118

REPORTER, núm. 14? ... 1974?
HABLA EL CURA DE FIDEL CASTRO
S.P.R.

(Ernesto Cardenal) ...A Cuba, m'ha semblat veure l'Evangeli viscut en els fets; les definicions no compten gaire (per lo de revolucionari marxista i contemplatiu catòlic)...
....
..jo em considero un cristià marxista...cada dia veiem més clar que no existeix cap incompatibilitat entre el cristianisme i el marxisme...No cal confondre les coses, ni diluir aquí i allí el propi credo, n'hi ha prou amb lluitar per alliberar els homes i fer triomfar la justícia...
...
...Jo tracto de ser el més clar i simple possible, de fer-me entendre pels meus pagesos. Estic convençut que la paraula, la poesia si es comprèn bé, són una força revolucionària més gran inclús que la ràdio i la televisió...

dijous, 12 de juny del 2014

pd 117

EL CIERVO 289-290, agost 1976
ELEGIA TEOLÒGICA A RUDOLF BULTMANN 
J.M. Rovira Belloso (en motiu de la seva mort als 91 anys)

Crec que el nus de la seva concepció crítica és el següent: "l'Antic i el Nou Testament tenen una imatge mítica del món, mentre que nosaltres la tenim científica" ... per tant cal desmitificar el missatge de l'Antic i del Nou Testament per tal que pugui ser entès per l'home de cultura científica...
...
"Déu no és com un home (Osees 11,9); Déu no intervé com un home, ni com una causa segona, ni com un Deus ex machina que provoca finals feliços...
...
L'Antic Testament prefereix parlar en imatges que "fer teologia", mentre que el Nou només coneix una teologia, millor dit, una saviesa legítima: el coneixement de Crist crucificat i viu, imatge adequada del Déu transcendent!
...
És veritat que la Resurrecció "no pot ser" aquell moment màgic pel qual Jesús obre la porta del sepulcre i surt tranquil·lament com si fos un de nosaltres que surt de la presó. Però tampoc "és" una simple crida a l'interior de l'home. La Resurrecció és Crist viu en la vida de Déu, el Pare. És la continuació d'aquella identitat humana que anomenem Jesús de Natzaret. D'una altra manera la seva paraula predicada no seria aquella paraula única que converteix i sana l'arrel de l'home.

dimecres, 11 de juny del 2014

pd 116

.... AVUI DIUMENGE? núm. 57, 24 de maig de 1987
POETA, SACERDOT, REVOLUCIONARI. ERNESTO CARDENAL
Josep Ramon Lluch

"L'únic que molesta al papa de la revolució sandinista és que hi hagi un enteniment tan gran entre la revolució i els cristians. Ell voldria una revolució atea i no un cristianisme revolucionari"
"Estem consternats per la tergiversació  de la revolució nicaragüenca que fan molts mitjans de comunicació i l'agressió constant a què ens té sotmesos l'imperialisme ianqui i els seus 
països satèl·lits"
"...sóc abans que res un poeta, perquè la poesia em va dur a buscar Déu i també ha estat el que m'ha fet rebel i revolucionari..."

dimarts, 10 de juny del 2014

pd 115

EL MÓN / 231 - 26/IX/1986
HANS KÜNG - Entrevista
Joan Barril

...Küng no és pas un "progre" de la religió... Ha triat el camí del funàmbul entre la raó i el misteri i s'ha convertit en un abanderat del pluralisme ideològic de l'Església com en el seu temps van fer Sant Francesc, Duns Escoto o Sant Tomàs...
...El poder sempre ha tingut més por d'aquells que fan preguntes que no pas dels que tenen les respostes...
...
"Hi ha misteris que són veritables i misteris que són simplement aparents. Els misteris aparents són els misteris dels teòlegs, mentre que els misteris veritables són els de Déu..la meva teologia es basa en una confiança raonable en Déu...
...
...Hi ha milions d'homes i dones que no se senten compresos pel magisteri en qüestions familiars, sexuals, etc. Tota aquesta gent se sent marginada a contracor de l'Església...És un fet que hi ha molta gent que  avui vol ser cristiana sense aquesta Església institucional perquè tenen la impressió que aquesta Església ja no segueix Jesús sinó que l'únic que està fent és preservar el seu propi poder...
...
...qualsevol mena d'autoritat , ja sigui en una família, en una universitat, en una parròquia..., que no escolti la gent que té a sota no és una bona autoritat...En definitiva (no hauria de ser), una autoritat que pretengui únicament dominar sinó que es disposi a servir.
...
...la veritat és sempre més gran que tots nosaltres. Els teòlegs que saben massa de Déu són perillosos, perquè creuen tenir el monopoli de la veritat. La teologia hauria de ser un servei...

dilluns, 9 de juny del 2014

pd 114

AVUI, 20 de maig de 1991
LA PASQUA DE LES ROSES
Emili Teixidor

Segles enrera la Pasqua granada o Pentecosta s'anomenava en alguns llocs, sobretot de França i d'Itàlia, la Pasqua de les roses i també Pasqua  rosa o rosada, perquè en moltes esglésies d'aquells indrets durant la missa de la festa feien ploure una pluja de roses i de flors per recordar d'aquesta manera la vinguda de l'Esperit Sant sobre els apòstols...
....
..."La nit de Pasqua és l'únic moment de l'any en què crec en Déu, però és per l'esplendor dels càntics, la lluminària dels ciris, el fervor dels fidels...Hi crec de veritat. Fugitivament, em sento en comunió...Sento una necessitat estètica, i també afectiva, del Crist ortodox. Puc no creure en Déu, però estimo aquesta Església (ortodoxa)" Gabriel Matzneff

diumenge, 8 de juny del 2014

pd 113

(Revista) EL CIERVO num: 321-322, desembre de 1977
HANS KÜNG: "HAY QUE ESTAR A FAVOR DE LA LIBERTAD Y DE LA JUSTICIA PORQUE SE CREE EN DIOS."
R. Garcia Mateo

Avui en dia no sentim gairebé res sobre Déu en els medis universitaris...això és culpa en primer lloc de la mateixa teologia i de l'Església si tenim en compte tot el que va prohibir i manar durant cinc-cents anys. Es recorria a Déu per combatre la ciència... Es recorria a Déu per combatre la democràcia...
...
¿Pot un científic creure en Déu?...la majoria afirmen que la raó no pot passar de lo visible a lo invisible, de l'humà a lo diví...
...
Ni l'ateu ni el creient poden justificar la seva postura amb seguretat absoluta...
...
...la religió ha jugat i pot continuar jugant en qualsevol moment el paper de mera il·lusió o d'opi. Però això no vol dir que la religió sigui en sí mateixa il·lusió que aliena o estupefaent davant els problemes humans; doncs altres moltes vegades ha estat tot el contrari: força d'alliberament, de reforma, de progrés. Depèn de si se la pren seriosament o s'abusa d'ella.
...
"No s'ha d'estar en contra de Déu perquè s'està a favor de la ciència, de la democràcia o del socialisme. Tot el contrari, cal estar a favor de la llibertat, de la igualtat, de la justícia, de la ciència, de tot el que és humà, precisament perquè es creu en Déu!"

dissabte, 7 de juny del 2014

pd 112

EL PAIS, juliol de 1994
SENTIMIENTOS RELIGIOSOS
Antonio Gala

"...Heu de sospesar les coses per vosaltres mateixos, i assentir, si així ho diu la vostra consciència, quan sigui beneficiós i porti conseqüències favorables per a vosaltres i pels altres..." Buda
...
Totes les religions són igualment respectables en quant assosseguin l'ànim de l'home, l'impulsin a la generositat amb els seus semblants, i impedeixin que uns abusin o s'imposin als altres. Per tant, cap no es podrà arrogar la administració en exclusiva de la veritat sense derivar cap al'integrisme i la fanatització ...
...
La interioritat de l'ésser humà és el que porta a la oració i a la contemplació, necessàriament intransferibles que no requereixen ni llocs, ni oficis, ni rúbriques, ni dirigents especials. Si Déu existeix, es relacionarà amb l'home sense intermediaris....

divendres, 6 de juny del 2014

pd 111

VIDA NUEVA, 30 d'octubre de 1993
EL BUENO Y EL MALO
Carlos G. Vallés, S.J.

(En una escena del Mahabhàrata Krishna busca un sant i no el troba, un pecador i tampoc no el troba, i conclou que tothom té llums i ombres.)

...Coneixem la barreja. Evitem classificacions fixes i judicis tancats...Ens ensenya humilitat i tolerància. No jutjar els altres i no desesperar de nosaltres mateixos. Evitar etiquetes. Suavitzar extrems. Saber viure amb la mescla permanent que portem dintre, millorant sempre tot el que podem, i sense desanimar-nos mai amb els errors repetits. Tot el que ens ajuda a acceptar-nos ens ajuda a ser millors.

dijous, 5 de juny del 2014

pd 110

AVUI, diumenge, 31 de maig de 1987
BOFF TEM QUE ROMA AIGUALEIXI LA TEOLOGIA DE L'ALLIBERAMENT
Joan Llopis

...ha estat mèrit de la teologia de l'alliberament posar al centre de la reflexió teològica una realitat - la misèria estructural dels pobres i oprimits - que desvetlla un gran interès a tot arreu, perquè no es tracta de cap elucubració teòrica, sinó d'un fet punyent, dolorós i que exigeix solucions pràctiques a curt termini...

...molts estaments de la societat burgesa i capitalista consideren que la nostra manera d'entendre i practicar l'evangeli constitueix un potencial de revolució temible...

...L'Església s'ha d'alliberar de tantes coses! De la manera com discrimina en el seu propi interior els laics, les dones, els capellans secularitzats...

...convé molt una veritable teologia de l'alliberament del primer món, d'aquest món occidental i capitalista, que durant tant de temps ha segrestat l'evangeli...Una teologia europea alliberadora hauria de denunciar que el benestar social i el desenvolupament econòmic del primer món és pagat i sostingut amb la sang del Tercer Món. I un cop denunciat això caldria que tots els cristians d'Europa actuessin eficaçment perquè aquesta enorme injustícia fos reparada...

dimecres, 4 de juny del 2014

pd 109

EL PUNT, 13 d'octubre de 1985
SANT GALDERIC I ELS PAGESOS CATALANS
Joan Carreres i Péra

En venir la maltempsada
gloriós Sant Galderic
de tempesta i pedregada
sereu vos el nostre abric.

Any 820: Neix Galderic, pagès i fill de pagesos, a Vilavella un poblet d'Occitània.
Any 900: El Concili Provincial de Narbona constata la devoció popular i el canonitza.
....
Any 1714: ... Els bisbes castellans introdueixen a Catalunya la devoció a sant Isidre. El pagès s'hi resisteix ... però la memòria és feble: de mica en mica les imatges del sant madrileny substitueixen les de sant Galderic...

dimarts, 3 de juny del 2014

pd 108

EL PUNT / Diumenge, 19 de febrer de 1995
L'EVANGELI DELS ATEUS (II)
Sebastià Benet

"Jesús no crida  a una nova religió, sinó a la vida ... ha passat el temps en què es podia dir tot als homes, amb paraules teològiques o pietoses; és a dir, ha passat el temps de la religió en general" (D. Bonhöffer)
...
...(de les esglésies) cal relativitzar la seva estructura de poder "espiritual", el seu dogmatisme, la imposició del seu codi moral, tot recordant-los constantment que la seva funció, segons Jesús, és servir tots els homes, sobretot els més pobres...
...
Seria un malbaratament irresponsable de la societat secular oblidar la referència a l'Evangeli per causa de la infidelitat de les esglésies cristianes...

dilluns, 2 de juny del 2014

pd 107

EL PUNT / Diumenge, 12 de febrer de 1995
L'EVANGELI DELS ATEUS (I)
Sebastià Benet

35 Perquè vaig tenir fam, i em donàreu de menjar; vaig tenir set, i em donàreu de beure; era foraster, i em vau acollir; 36 despullat, i em veu vestir; malalt, i em visitàreu; era a la presó, i vinguéreu a veure'm...   Mt, 25, 35 - 40

Algú ha qualificat encertadament aquest fragment com l'"evangeli dels ateus" perquè el criteri per accedir a la transcendència definitiva no té res a veure, segons Jesús, amb l'afirmació o la negació de la divinitat.
...
...el testimoni de Jesús ha estat objecte de manipulacions i adulteracions, i el resultat d'aquest procés ha estat donar prioritat absoluta a la seva divinització, cosa que implica també prioritzar l'adoració i el culte, deixant els aspectes més materials de la seva vida com il·lustracions dels seu poder diví...
...
...als poders d'aquest món no els fa cap nosa que les religions siguin exclusivament espiritualistes; ben al contrari, l'alienació espiritual fa els súbdits més dòcils i més resignats a les opressions en aquest món mentre esperen el premi de  l'altra vida.

diumenge, 1 de juny del 2014

pd 106

PRESÈNCIA 16 de novembre de 1997
MARTA HARNECKER
Pau Lanao / Carme Vinyoles

..."A les grans propostes de la Revolució Francesa, la fraternitat, la igualtat i la llibertat, caldria afegir-hi l'austeritat, no com un exercici d'ascetisme religiós, sinó com una reflexió sobre la incidència del consumisme...
...
...davant de la nova conjuntura mundial l'esquerra que ha de començar per reconèixer que pateix crisi de militància; que s'enfronta a importants canvis culturals relacionats amb un consumisme omnipresent com a moda però també com a ideologia; que en la batalla no té els grans mitjans de comunicació del seu costat; i que el capitalisme posseeix prou força per recuperar-se de les seves crisis....
...
...si un treballa vuit hores per satisfer les seves necessitats, i unes altres vuit per tenir el cotxe més aparatós, els últims models d'electrodomèstics o la segona residència, no té ni temps de viure, i encara menys de participar en accions col·lectives...
...
...l'esquerra, si es vol comunicar amb el poble, ha de dominar el llenguatge audiovisual...i ha de saber engrescar la militància al voltant d'un projecte de societat, un programa concret, i no per mitjà de definicions teòriques. La seva pràctica s'ha de basar en la transparència, l'honestedat i la crítica..."

pd 105

EL PUNT / Dimecres, 22 d'octubre de 1997
"L'ANTROPOCENTRISME ÉS LA GRAN MALALTIA" (Leonardo Boff)
Imma Merino

El cristianisme és la creença que finalment es farà justícia a la terra: "Qui farà justícia amb aquells que van patir injustícies en el passat? Això només serà possible si ressusciten. I això no és a l'abast de l'home"...
...
"L'espiritualitat, en tant que oposa la vida a la mort, té una dimensió política. Representa lluitar contra un sistema que manté uns mecanismes de mort per tal de conservar uns privilegis. Cal lluitar per tal que tothom tingui unes condicions de vida dignes, sense les quals l'ésser humà no és humà...Si no hi ha aquesta acció , l'espiritualitat no és completa."
...
" Els estat socialistes no van entendre que l'ésser humà no es redueix a unes necessitats que han de ser ateses...també és creació, espiritualitat, bellesa, rebel·lió..."
...
...El Che va mantenir una cosa molt difícil en un revolucionari armat: " Mai no va oblidar que cal lluitar sense perdre la tendresa..."