(arafa...)
... En una democràcia il·liberal -terme creat el 1997 per
Fareed Zakaria-, tot i que hi ha eleccions, els votants tenen un escàs o
nul control del seu govern perquè han estat privats de les llibertats
civils. A Rússia i Turquia, per exemple, hi ha eleccions, però la
persecució a què és sotmesa qualsevol oposició genuïna les fa innòcues
en termes democràtics. La llei mordassa del PP o
la voluntat de Pedro Sánchez de reprimir “amb mesures legals” la
reprovació del Parlament al rei proven que
ara mateix són les democràcies liberals les que s’il·liberalitzen...
Què fa que una majoria d’electors votin
líders descaradament autoritaris? Un còctel que té tres ingredients
bàsics. 1) La pèrdua d’autoritat dels teòrics líders democràtics. La
globalització neoliberal ha anat buidant de poder els governs votats:
els ha anat sotmetent a poders econòmics que ningú vota i que van, també
descaradament, a favor dels pocs més rics i contra els molts més
pobres. 2) El trencament del pacte social tàcit que permetia als més
rics enriquir-se si, i només si, els més pobres també progressaven. Així
s’ha superat la Gran Recessió. 3) El foment
constant de l’individualisme insolidari. La publicitat i les grans
corporacions mediàtiques han contribuït tant com han pogut a fer-nos
pitjors ciutadans i millors consumidors; menys crítics i més egocèntrics.
Albert Pla Nualart
