(arafa...)
Alguns consideren que l’estat espanyol l'ha encertat empresonant els
líders independentistes perquè ha desplaçat l’atenció política lluny del
nucli de la qüestió, que seria el dret a decidir. La meva lectura és la
contrària.
El fet que uns siguin a la presó i d’altres a l’exili, i que cap país
amb una democràcia liberal consolidada sembli disposat a acceptar els
càrrecs (o almenys els més importants) contra els segons, concentra
l’atenció en l’autèntic nucli de la qüestió, que no és el dret a
decidir, sinó la qualitat de la democràcia espanyola. L’estratègia de
l’independentisme no pot ser altra que forçar que l’estat espanyol hagi
de triar entre la integritat o la democràcia. Fins a mitjans del segle XX, l’estratègia de l’Estat
podia ser “bombardejar Barcelona”, però al segle XXI ha de ser evitar
aquella confrontació convencent els catalans que Espanya és un projecte
prou atractiu perquè no valgui la pena qüestionar-lo, i, alhora,
convencent la comunitat internacional que l’independentisme no és sinó
un moviment fonamentat en la mentida i en l’egoisme. Si Sánchez no els desactiva, els processaments per rebel·lió
constitueixen una bomba que acabarà esclatant a les mans de l’estat
espanyol. Mentrestant, l’independentisme ha de saber esperar...
Miquel Puig
