Saber català serà obligatori per viure a Andorra... estem parlant de fer un curset
de 30 hores per adquirir un nivell molt inicial de català, que és el
mínim que s’exigirà si es vol obtenir o renovar el permís de residència,
i per això un dels articles de la llei modificarà la llei d'immigració...
El
retrocés audible en l'ús del català ha obligat a reaccionar Andorra per
anivellar des de la legalitat la superioritat demogràfica del castellà
(i la seva derivada econòmica) en l’únic estat independent on el català
és la llengua oficial.
Ja veurem quins seran els resultats reals de la norma... però
l’anunci de la mesura té un efecte: protegir la llengua amb el poder
polític de la coerció, recordar que el coneixement del català no és
voluntari i que ignorar-ho té conseqüències: qui ignora la llengua pot
estar jugant amb el seu futur i el de la seva família.
Ja ho
voldríem per a Catalunya. Però mentre una provisió d’aquest tipus no
sigui possible, cal una reacció del Govern perquè aquí tampoc s'hi
jugui, amb el català... Potser és l’hora de crear una conselleria
específica, mentre ens assegurem que als instituts tampoc ningú no juga
amb la llengua.
I al final de la cadena hi som nosaltres, els catalanoparlants. Per
cada desaire magnificat a les xarxes puc explicar experiències molt
naturals i gratificants de converses en català amb nouvinguts que
demanen que se'ls adrecin en català per practicar-lo, sobretot els joves
que han estat escolaritzats.
