RESSENTIMENT I PREPOTÈNCIA (i 2)
Vicenç Villatoro
(... continua)
El desastre dels anys trenta no hauria estat possible si no haguessin arrelat profundament en les societats de l'època dues actituds complementàries i destructives, que s'alimenten l'una a l'altra en espiral: el ressentiment social i la prepotència social.
L'onada de destrucció que es va desencadenar a la rereguarda republicana en començar la guerra espanyola no s'explica sense l'existència d'un tèrbol ressentiment social, a l'estómac, a les actituds, als discursos, a les paraules. Però aquest ressentiment no s'explica tampoc sense l'existència prèvia o paral·lela d'una prepotència social humiliant, que no el legitima, però que l'alimenta. A través del ressentiment o a través de la prepotència i el sentiment de superioritat de classe, cada part de la societat genera un odi cap a l'altra banda que acaba incitant a la seva destrucció. Sense el ressentiment no s'entenen aspectes del tot irracionals de la revolució. Sense la prepotència no s'entén la gènesi d'aquest ressentiment i no s'entenen tampoc aspectes criminals i també irracionals de la repressió posterior.