dilluns, 21 de juliol del 2014

pd 149

EL PAÍS, sábado 14 de diciembre de 1991
SIGUI GRAVE EL MINERO MUERTO AYER
Julio Llamazares

... ningú es va preocupar aleshores de reinvertir en les mines  part dels seus beneficis per tal que aquestes poguessin seguir rendint, de promoure l'agrupació de les petites companyies en grans vedats miners que les fessin més competitives i viables, d'instal·lar en les conques industries secundàries del carbó que provoquessin un efecte econòmic en cadena ni, per descomptat, de crear altres empreses a l'entorn de les mines que un dia poguessin  servir-los d'alternativa quan al carbó  li arribessin temps pitjors. I així fou que quan aquests van arribar - i el pitjor és, sens dubte, el que estem vivint - aquell florent món va caure com un castell de sorra.
...
Tothom es queixa, però ningú mou ni un dit. I encara menys es decideix a agafar el toro per les banyes. Mentrestant, cada dia es perden nous llocs de treball i s'empobreixen encara més els pobles de les conques, cada setmana es convoquen noves aturades i s'anuncien noves vagues, i cada mes es tanquen nous pous i, inclús, mines senceres....
...
...els polítics continuen amb el braços creuats i es limiten a dir, com aquell periodista del títol, que continua molt greu un món que tots saben que ja és mort.