MENYS REVOLUCIONARIS, PERÒ MÉS SUBVERSIUS
Julio Trujillo
Després de quasi set anys d'apatia, els estudiants van tornar a ocupar els carrers, al mateix temps que a França i a Itàlia...
La concurrència de tots aquests elements va portar l'alarma a molts analistes, que es van esforçar, davant les notícies de París, a parlar d'un nou maig i a relacionar el moviment amb una certa recuperació de l'extrema esquerra. No obstant, ni a França, ni a Itàlia, ni a Espanya, els joves manifestants portaven banderes roges, ni cridaven contra el sistema capitalista, ni prometien la utopia, ni exhibien enginyoses consignes per demanar la imaginació al poder.
El moviment d'estudiants ha tingut molt de moviment sindical... organitzen la seva lluita al voltant de temes concrets, propis i coherents, amb un interès més immediat...
Els estudiants en el seu procés actual de lluita, han aportat una gran novetat plena de realisme: s'han mostrat, a la vegada, menys revolucionaris però més subversius.
Els estudiants no han estat qüestionant els grans principis de capitalisme dominant i prepotent, no han exigit govern obrer ni la dissolució dels cossos repressius, ni la república democràtica i federal, ni la depuració de "l'exèrcit franquista"...
