(arafa...)
La sobrerepresentació de l’unionisme en els mitjans espanyols, a més de
donar quota de micròfon a una gran quantitat d’opinadors mediocres, i
d’inflar la representativitat de xiringuitos semipúblics com ara
Societat Civil Catalana, ha estès la falsa percepció que el Procés no
només està -com sempre- en fase agònica, sinó també que ho està només
per causa dels seus propis errors, i no per la repressió de l'Estat; i
que el debat sobre el conflicte català “ja cansa”, cosa en la qual tots
podem estar d'acord, però per motivacions diferents. A alguns ens cansa
la tossuderia espanyola; a d’altres, la tossuderia catalana... . Mentrestant les informacions relatives a Villarejo i companyia passen
desapercebudes en els grans mitjans. ... ens trobem amb
una bombolla informativa que aïlla de la veritat tot Espanya i la part
de Catalunya que s’informa exclusivament a través dels mitjans
espanyols...
Aquests entrebancs no ens acosten a cap escenari de diàleg o negociació
(que és l’única opció viable per al futur de Catalunya), però, ai, que
bonic ha estat veure Borrell perdent els papers davant d'un periodista
anglès que li pregunta per què Carme Forcadell porta un any a la presó. Aquestes petites victòries...! Són inofensives però gratificants. I es
basen en tenir raó. Les grans victòries, en canvi, venen de la força.
Toni Soler