ARA diumenge, 11 de desembre del 2016
ESTIMAR O ESTIGMATITZAR (i 2)
Ignasi Aragay
(continua...)
I Catalunya? Aquí portem dècades, moltes, foragitant el discurs de
l’estigma, construint pacientment el relat d’un sol poble. Portem temps
passant-nos de pares a fills aquest esforçat llegat, aquesta memòria de
tolerància. Les nostres places, tot i no tenir la solera de les de la
Itàlia romana, medieval, renaixentista i barroca, han estat i són bones
transmissores cap amunt, cap a la política, d’un missatge d’unitat
cívica. Aquesta capacitat de sincretitzar les diferències, aquesta
catalanitat porosa, aquest afany de convivència a prova de demagògies,
és un tresor tan fràgil com valuós. Un tresor al qual ha renunciat una
Espanya que sempre ha viscut amb profunda incomoditat la seva
diversitat: ens ha convertit en problema, en estigma. I ja no ho volem
ser més. Volem ser solució. Plenament conscients d’on venim i on anem,
des de la memòria i el compromís polític, volem renéixer.
