... Va arribar un bon dia que les noies –en tenien tot el dret– van començar a jugar a futbol: se n'han fet clubs, competicions, fitxatges, senyeres, himnes i tot el que és del cas. Hi ha jugadores de futbol, en aquests moments, veritablement extraordinàries: vigoroses, intel·ligents, encertades en la passada i en el gol.
Però s'ha
presentat un problema, que no existia fins ara en la pràctica femenina
de cap esport: les futbolistes han començat a imitar el tipus de
discurs, l’altivesa, l’urc, les ínfules i la suficiència que sempre han
exhibit els futbolistes homes. N’hi ha que caminen estirades i amb
mirada displicent, com Ronaldo; n’hi ha que ostenten un narcisisme massa
ultrat: són maneres de fer que quasi es contradiuen amb l'orgull de ser
dona i l'orgull de practicar un esport tradicionalment vinculat a la
masculinitat. Poden fer el que vulguin, naturalment; el problema és que,
amb aquests mimetismes, un pensa que ja no hi ha dos gèneres d'éssers
humans, sinó un de sol.
Jordi Llovet, 1.7.2023
