divendres, 31 de juliol del 2015

pd 478

EL PUNT / Dimecres 15 d'agost del 2001
SOBREEDUCACIÓ
Xavier Díez

... al nostre país, si bé la manca de formació limita extraordinàriament les possibilitats de supervivència econòmica, una  bona formació no la garanteix en absolut. El fenomen dels universitaris desocupats dels  vuitanta..., ha estat substituït avui pel de la subocupació, és a dir, pel gran nombre de persones que, tot i estar ben formades, es dediquen a desenvolupar tasques poc valorades, pitjor retribuïdes i amb la precarietat que permet la legislació laboral. Fora de les elits científiques i intel·lectuals que han de marxar del país... existeix un importantíssim volum de milions de persones.., que tenen la sensació d'haver malbaratat anys de treball i il·lusions.
...
... L'acusació implícita al sistema educatiu de no ser tan bo com hauria de ser queda sempre desautoritzada quan analitzem el teixit empresarial espanyol i els seus mecanismes de selecció de personal... que prefereixen els pocs intel·ligents avantatges que ofereix la rotació temporal i el treball mal pagat a la fidelitat a l'empresa... que seleccionen el personal més per afinitats personals o familiars que per mecanismes objectius... que s'inhibeix en la seva responsabilitat de donar formació específica als seus contractats en un món en què la tecnologia resulta molt canviant...

dijous, 30 de juliol del 2015

pd 477

EL PUNT / Divendres, 10 d'agost del 2001
EDUCACIÓ PER A LA GLOBALITZACIÓ
Joan Surroca

...
Hi ha acord a considerar la globalització com un procés inevitable, fruit dels nous coneixements tècnics i científics...
On no hi ha acord és en la manera com conduir la marxa del futur davant aquest nou repte inevitable. No hi ha acord perquè alguns sembla que creuen que la producció i el comerç sense barreres nacionals beneficiaran tothom... altres consideren que la globalització permet que els poderosos incrementin encara més el seu poder, la seva riquesa i s'expansioni la seva cultura en detriment dels febles...
...
La globalització només pot tenir un final feliç si globalitzem la solidaritat. Però la solidaritat real. Hi ha qui confon la solidaritat amb una festa i el compromís amb un esport d'aventura. La solidaritat sempre comporta una (aparent) pèrdua personal en bé d'un altre. La realitat és que només tenim allò que sabem donar. Però no és aquest un valor que respirem. 
La globalització és la gran oportunitat per humanitzar un món que està perdent l'ànima. I  tot això ningú em podrà convèncer que es pot fer al marge de les escoles, dels mestres com a protagonistes indiscutibles. Cal un cop de timó valent per afavorir l'autoestima dels qui exerceixen la professió més delicada del món. Encoratjar materialment i amb suport social els mestres fins que educar esdevingui la professió més desitjada.
Educar no és solament preparar utilitàriament per al demà, sobretot és  fer persones bones i saludables...

dimecres, 29 de juliol del 2015

pd 476

EL PUNT   .... ?
PARES QUE FAN CAMPANA
Manuel Castaño

Les organitzacions de pares d'alumnes han començat a demanar que el curs escolar duri més...; del que es tracta és que els seus fills s'estiguin més temps sota la tutela de la institució educativa. En general, als pares, els importa més el nombre d'hores lectives que no pas el rendiment que se n'obté... conceben l'escola com una incubadora on aparcar-los fins ben superada l'adolescència. 
Hi ha una estranya idea que circula per aquesta mons de Déu i és que els nens s'han de divertir i que els mestres estan per entretenir-los. 
Doncs no: aprendre és un suplici, i per una cosa que a l'infant li sembla interessant, se n'ha d'empassar nou que l'avorreixen. El gust per l'aprenentatge no arriba fins a les envistes de la majoria d'edat. De fet, pel que fa a l'estiu, el problema dels pares és que no saben què fer-ne, dels seus fills. Tant treballar tot l'any..., i quan arriben les merescudes vacances, els toca haver-los d'aguantar tot el dia a casa! No seria millor que l'escola no tanqués mai i els mestres fessin vacances per torns a fi de tenir.-los entretinguts? I tant que sí...

dimarts, 28 de juliol del 2015

pd 475

EL DOMINICAL DEL PERIÓDICO ? ... 1999 ?
SABER PARA SABER
Joan Barril

El saber ja no està només en els llibres

No s'ha inventat res millor que el llibre per transmetre coneixements, dubtes o sensacions...
... la indústria editorial està més eufòrica que mai, les llibreries s'omplen de novetats i les novetats envelleixen en una setmana. Estem rodejats de massa llibres, però en canvi sentim dir amb una cadència coral allò de "el meu fill no llegeix"... i tanmateix sap bastants coses... 
Vet aquí la sorpresa d'aquest fi de segleSe suposa que ningú fa servir ja els llibres per fer colzes... Però, en canvi, el nivell cultural ha augmentat... Haurem de qüestionar-nos si el llibre és l'únic objecte de transmissió de coneixements. I haurem de qüestionar-nos també si saber moltes coses és una condició indispensable per ser savi. La saviesa no es destil·la necessàriament de la quantitat d'informació, sinó dels matisos de l'experiència. 
Hi ha savis analfabets i hi ha erudits que són uns autèntics totxos. 
El saber ja no està exclusivament en els llibres...

dilluns, 27 de juliol del 2015

pd 474

AVUI, dissabte 22 de juny de 1991
A JUGAR!
Pere Cullell

Ahir, la ciutat pessigollejava de manera especial. L'activitat que es detectava anava més enllà del frenètic circular de cotxes habitual o les histèries professionals dels executius amb aspiracions. Ahir, la ciutat estava presa per una legió de soldats curts de talla que s'acabaven de llicenciar de la mili 90-91. Els col·les van tirar la persiana avall i els seus alumnes encetaven les que seran glorioses vacances del 91.
Carregats fins a les orelles de llibres, blocs i motxilles, el "petate" de la il·lusió vessava de projectes sense plànols, de perspectives incertes però prometedores, d'hores de sol, d'aigua i de jocs, sense deures ni exàmens en tres mesos a la vista. Fantàstic!...
Mentre els carrers recollien els comiats estiuencs, un parell d'il·lustres progenitors clavaven els dits a la màquina de calcular i els ulls al sostre. El preu dels cangurs denuncia que aquesta deu ser una espècie en vies d'extinció. Qualsevol combinació horària, estirant amunt i avall, deixa el pis desprotegit un mínim de cinc hores diàries, suficients perquè la imaginació infantil no deixi cortina sobre cortina. Els parents, escarmentats d'anys anteriors, han passat deu mesos perpetrant la coartada perfecte per no assumir la vigilància de les criatures. Els veïns no volen ni obrir  la porta...
...
L'estiu tot just comença... El millor sempre és el primer mes, aquell llarg parèntesi entre les vacances d'escola i les vacances paternes que obre les portes d'una imaginació encotillada per les darreres sobredosis d'exàmens...

diumenge, 26 de juliol del 2015

pd 473

(Ahir St. Jaume, festa... avui St. Joaquim i Sta. Anna: Felicitats a tots i totes)

EL MÓN / 319  -  9/6/88 - pàgs. 22, 23 i 24
EL SISTEMA EDUCATIU COIXEJA A TOT ARREU 
Ignasi Aragay i Sastre

"L'esperança principal d'un Estat es fonamenta en la bona educació de la joventut" Erasme de Rotterdam

Espanya no és l'únic estat que pateix una educació deficient. De la Xina, on una cinquena part dels seus mil milions d'habitants són analfabets, als Estats Units, els sistemes educatius coixegen. El Consell d'Europa, per exemple, està discutint un document sobre "els problemes de l'educació i la formació", que no són una mateixa cosa. La formació fa tan sols referència  a la creació de tècnics, científics o savis que dominen una parcel·la molt determinada del saber, però que no per força han d'estar ben educats... Aquest document planteja quatre qüestions clau: una, la primera, tracta de l'enfocament que s'ha de donar a la relació educació-treball, tenint en compte que cada  cop es necessiten més persones qualificades i menys manobres. Els altres tres punts que es consideren bàsics són l'educació en els valors democràtics i en el pluralisme cultural, i una major comprensió dels mitjans de comunicació...
L'altre problema que està esdevenint universal és el desprestigi de la professió de l'ensenyant...
...
Al fons de la qüestió hi ha, doncs, un problema monetari. Falten diners per als professors, per a equipaments, per als alumnes i per a l'educació pre-escolar...
...
El debat sobre l'educació és obert i són moltes les preguntes  que queden  a l'aire. La resposta ha de ser, per força, complexa... Ensenyar no és gens fàcil, és una tasca sacrificada que la gent cada vegada defuig més...

divendres, 24 de juliol del 2015

pd 472

AVUI, dimecres 8 de novembre de 1989
CADA COP ES DONEN MÉS PROFESSORS DE BAIXA A LES ESCOLES DE CATALUNYA
Eva Piquer

L'abandonament és superior a l'EGB que a la secundària.
Els mestres decideixen "penjar els hàbits" i abandonar les aules amb més freqüència ara que fa uns anys. Les escoles cada cop jubilen menys professors, perquè abans d'acabar la seva vida professional molts ja s'han escapat cap a altres feines a l'Administració o a l'empresa privada. El poc prestigi social de la tasca docent i el cansament acumulat al llarg dels anys, a més d'unes condicions laborals que milloren molt a poc a poc, fan que el fracàs escolar no el pateixin només els alumnes... 

El cicle professional d'un mestre es pot resumir així: els primers anys solen ser els més conflictius... La situació òptima és la dels professionals que porten entre cinc i deu anys en exercici, ja que disposen de prou experiència i encara se senten motivats per la feina. A partir dels quinze anys, els mestres acostumen a entrar en una etapa de decadència. És en aquest període quan  es registren més casos d'abandonament.

dimecres, 22 de juliol del 2015

pd 471

AVUI, dimecres, 15 de juny de 1988
CASALDÀLIGA ARRIBA AVUI AL VATICÀ I NO ÉS FÀCIL QUE VEGI EL PAPA
Marià Franch Jofre

... Pere Casaldàliga, un bisbe poeta d'origen català que des de fa vint anys treballa a la regió brasilera del Mato Grosso, entregat a una vida exclusivament dedicada als pobres,..., és un dels grans defensors de la compromesa teologia de l'alliberament ...
... la "militància social" i la praxi alliberadora d'aquest "magnífic testimoni de la vida que ha donat sentit a la seva fe mitjançant les seves obres socials i els seus poemes"  diu Eduard Bonín...
...
... s'ha caracteritzat per la seva posició crítica envers alguns sectors de l'Església, per la seva defensa dels camperols, els indígenes i altres marginats. Ha promogut les comunitats de base a la seva diòcesi. La singularitat de la seva posició li ha causat no poques dificultats i amenaces.
Els valors principals de la seva concepció religiosa són en el seu "Decàleg de l'home nou", on afirma que és necessària una actitud crítica enfront els valors falsos de la societat.

dimarts, 21 de juliol del 2015

pd 470

AVUI dimecres, 15 de juny de 1988
LA VAGA NO HA TRANSVASAT NENS DE L'ESCOLA PÚBLICA A LA PRIVADA
Joan Armengol

La vaga de mestres de l'ensenyament públic, que ha durat tres mesos i amenaça de continuar el curs que veno ha influït en els pares per treure els seus fills de les escoles de l'Estat i portar-los a les privades.
Les dades oficials de matriculació de pre-escolar i EGB a Catalunya indiquen que el nombre d'alumnes a les escoles públiques serà molt similar als anys anteriors i només baixarà lleugerament a causa de la davallada en els índex de natalitat. Les autoritats educatives catalanes tampoc han detectat cap transvasament de nois d'instituts de batxillerat a centres privats.
...
Aquestes afirmacions contrasten amb els comentaris (especulacions) de mestres, pares i patronals de l'ensenyament privat sorgides durant els últims dies de la vaga de professors...

dilluns, 20 de juliol del 2015

pd 469

EL MÓN / 297  31/12/87
L'EDUCACIÓ EN EL DISCURS POLÍTIC
Salvador Auberni

(Una altre resposta en referència a les declaracions de Jordi Pujol, a l'acte de cloenda de les III Jornades d'Ensenyament de CDC)

... Jordi Pujol va deixar ben clar que el govern de la Generalitat no pensa fer cas de les veus en contra de l'escola privada i a favor de l'escola pública, ja que l'escola privada acull el 40 per cent dels alumnes catalans i, a més, dóna un ensenyament de qualitat. Com a prova d'això va afirmar que els líders dels partits que reclamen l'escola pública porten els seus fills a la privada.. 
...
... millorar l'escola pública vol dir elevar el nombre de mestres, vol dir la introducció oficial dels especialistes a l'escola (música, plàstica, educació física), dotar-la de serveis psicopedagògics, preveure el reciclatge dels mestres dins el sistema..., vol dir disminució del nombre de nens per aula,...
...
A nosaltres la paraula treballador ens mereix molt respecte perquè implica activitat,responsabilitat, honestedat, en definitiva, professionalitat. Cal recordar també que ser "treballador" és un dels valors tradicionals de la nostra terra. Doncs bé, encara que a nosaltres, personalment, ens agradi més el terme mestre, no hem de pressuposar que la defensa de l'altre terme signifiqui abandó de les responsabilitats...
...
Si repassem les declaracions que hem anat comentant, sense gaire esforç podem concloure que la qualitat del producte educatiu és en l'escola privada, i els mals mestres, en conseqüència, la baixa qualitat, el mal producte educatiu, es troba en l'escola pública... doncs: No és això, companys, no és això.

diumenge, 19 de juliol del 2015

pd 468

EL PUNT Divendres, 1 de gener de 1988
L'INTERÈS I LA TRISTESA DELS MESTRES
Col·lectiu de mestres de la Garrotxa

(Nota: Resposta en referència a les declaracions de Jordi Pujol, a l'acte de cloenda de les III Jornades d'Ensenyament de CDC)

... Pujol s'oblida de dir que milers de mestres han fet el reciclatge de català de forma totalment voluntarista, en hores extraescolars i pagant-se'l de la seva butxaca...

... Nosaltres, en canvi, no veiem cap contradicció entre considerar-nos alhora "mestres" i "treballadors de l'ensenyament". Pensem que no són dues concepcions oposades, sinó complementàries. Per això unes vegades dediquem els nostres esforços a treballar per la renovació pedagògica i en altres ocasions els dediquem a reivindicar unes condicions de treball i un salari dignes...
... 
Per últim Jordi Pujol fa una referència "als mestres tristos .. que mosseguen", el sentit de la qual no acabem de copsar plenament... Ens sembla un comentari excessiu i injuriós. Dir això també és mossegar. I consti que viure d'aprop, curs rera curs, els dèficits de l'escola pública, no dona per gaires alegries.

dissabte, 18 de juliol del 2015

pd 467

EL PUNT  Dimarts, 8 de desembre de 1987
PUJOL RECLAMA A MADRID UN TRACTE ESPECIAL PEL CATALÀ A L'ESCOLA
Antoni Dalmau

(Declaracions de Jordi Pujol, a l'acte de cloenda de les III Jornades  d'Ensenyament de CDC)

... el president també és queixà que hi ha mestres que no posen cap interès a aprendre el català i que n'hi ha d'altres que es limiten a fer simplement de funcionaris... "Són dolents - digué - tots aquells que pretenen no ser mestres, sinó simples treballadors de l'ensenyament. No es pot donar cap exemple aplicant la llei del mínim esforç"...
...
També criticà els "mestres tristos", una mena d'ensenyants que - segons assegurà el president - "prediquen tristesa i fan pensar als nanos que això de fer de mestres consisteix a mossegar"...
...
"No aconseguirem avançar en la qualitat de l'ensenyament si no tenim mestres molt bons"

(Nota: aquestes són les declaracions que contestaven en el pd 465, i que també seran contestades en els dos propers papers..)

divendres, 17 de juliol del 2015

pd 466

EL MÓN / 309 - 24/3/1988
ELS PROBLEMES QUE NO RESOL LA REFORMA DE L'ENSENYAMENT
M. Victòria Corberó

...Hi ha una causa fonamental en el fracàs de l'ensenyament (em referiré només al públic, que és el que conec). Posant-hi remei s'arreglarien moltes coses. Aquesta causa fonamental és la manca de recursos econòmics... 
Una altra causa del progressiu fracàs de l'ensenyament és la massificació...  
a més estem oferint un producte que no satisfà els alumnes... 
i finalment els estem "enganyant", o ens estem "enganyant", quan diem que l'escola ja de ser un lloc per passar el temps el més agradablement possible. No tenim en compte que l'escola és un lloc de treball i d'aprenentatge, una tasca que, si bé cal que sigui satisfactòria, no s'ha d'oblidar que en molts moments és una tasca dura.
...
Els continguts continuen sent llargs, acadèmics, excessius per l'edat en què es proposen, deslligats de la realitat dels escolars, presenten les matèries deslligades... No s'està altre cop caient en el vici de proposar un ensenyament "per anar a la Universitat"?
... 
Ser mestre o professor continua sent socialment una mostra de fracàs personal...

dijous, 16 de juliol del 2015

pd 465

EL PUNT ? desembre 1987
NO ÉS EXACTAMENT AIXÒ, MOLT HONORABLE PRESIDENT
Pere Costa i Vilanova

(Comentant un discurs del M.H.P. Jordi Pujol)
Quan diu que "cal defensar sense complexos un sistema mixt  català entre escoles públiques i privades", crec que això seria viable si el tracte legal i administratiu d'ambdós tipus d'escola fos el mateix. Actualment, a Catalunya, les escoles privades concertades poden triar el seu alumnat, mentre que les escoles públiques s'han de sotmetre a unes normes determinades...

(parlant dels mestres)  diu que: " no es pot donar exemple aplicant la llei del mínim esforç"... caldria matisar-ho, car hi ha mestres que s'hi fan i d'altres no tant, com passa amb entre els polítics, els paletes, els metges i els escombriaires. A més: ¿què fa l'Administració del nostre país perquè la llei del mínim esforç, o bé el no compliment de les seves obligacions professionals per part d'alguns mestres, tingui el tracte administratiu que es mereix?...

... abans hi havia proporcionalment tant o més fracàs escolar que ara, però l'accès laboral era més fàcil i menys exigent; tot plegat quedava més dissimulat...

... l'Administració... ni encoratja ni facilita la tasca dels qui, pacientment i amb constància, fem el que podem perquè l'educació que l'escola dóna als ciutadans del nostre país sigui de més qualitat...

Finalment exposa que "els tristos que prediquen la tristesa i que només ensenyen a mossegar són uns mestres dolents". Jo diria que hi ha mestres tristos de la mateixa manera que hi ha polítics, paletes, metges o lampistes tristos. Però també n'hi ha d'alegres i entusiasmats, encara que aquest entusiasme hagi de venir de la nostra pròpia voluntat perquè, francament, paraules com les que el President utilitza no contribueixen pas a fomentar-lo.

dimecres, 15 de juliol del 2015

pd 464

AVUI, diumenge, 3 d'abril del 1988
DARRERA LES VAGUES D'ENSENYANTS HI HA MÉS QUE UN AUGMENT DE SOU
Laia Gonzàlez

Quan els professors i mestres amenacen amb vagues, els pares es posen a tremolar i amb raó; sovint tots dos treballen i no tenen cap alternativa per als seus fills. Els ensenyants ho saben, però no volen renunciar a un dret que tenen tots els altres treballadors i estan cansats que se'ls consideri "uns privilegiats que demanen més privilegis, en comptes d'uns treballadors que reclamen uns drets"...
...
Del primer que acostuma a queixar-se un mestre o un professor és del seu horari, "sempre il·limitat..."
La segona queixa va adreçada al nombre d'alumnes per classe i a la tensió que això suposa...
...
"Hi ha un desfasament entre l'oferta  de cultura que fa el mestre i la que demana d'alumne. El professor és d'una generació diferent a la de l'alumne i els ensenyants actuals encara valoren el que podríem anomenar la vella cultura europea, el saber per la pura satisfacció d'acumular continguts, l'aprendre pel gust d'aprendre i adquirir una cultura... L'ensenyant comunica cultures i valors que pertanyen a un altre moment socio-cultural" (Dr. Ferrer i Gelabert) 
Els alumnes evolucionen cap a un pragmatisme...
"La principal causa de fracàs escolar no és que els alumnes siguin tontos sinó el seu  desinterès..."

dimarts, 14 de juliol del 2015

pd 463

EL MÓN / 287 - 22/10/87
ELS MALDECAPS DEL MESTRE
Júlia Lorenz ?

Totes les professions estan sotmeses al risc de pertorbacions mentals. La de mestre n'és una on les alteracions psíquiques es manifesten amb més intensitat...
El mestre està constantment sotmès a tensió, ja que s'enfronta amb pares i alumnes. Ser mestre no significa cap tipus de promoció personal... Per altra banda, les exigències al mestre són molt elevades. El mestre ha de saber de tot i constantment té por de no saber estar a l'altura de les circumstàncies... ha d'educar i vendre un model de comportament que ha de ser acceptat per pares, alumnes i companys de professió. Un model que, en una societat que canvia constantment, pocs tenen ben definit...
El mestre massa sovint no està relaxat i de la seguretat que tingui en si mateix depèn que pugui sortir més o menys incòlume de la situació...
...
Els dos mesos de vacances que tant es retreuen ala mestres són l'única garantia de regeneració mental i física del mestre... 

dilluns, 13 de juliol del 2015

pd 462

EL MÓN / 287, 22/10/1987
L'ESCOLA PÚBLICA ENCARA ÉS CAN MISÈRIES
Júlia Lorenz

Millorar la qualitat de l'ensenyament públic continua sent una aspiració social. Dignificar i formar el professorat com a agent directe de l'ensenyament hauria de ser un dels objectius de l'Administració. Els canvis  socials que se succeeixen vertiginosament obliguen que el professor es formi constantment; en cas contrari, el perill de fossilització és imminent... Els voluntarisme místic dels professors, lligat a la idea de vocació, va desapareixent...
Quan es parla de l'ensenyant, la imatge que es presenta és la d'un ser especial, caracteritzat per la vocació, una categoria metafísica que quan es vol concretar sembla resumir-se en paciència, resignació i lliurament absolut als infants. Per realitzar qualsevol professió es demanen coneixements i aptituds, per exercir de mestre es requereix vocació... deu ser la metafísica vocació el que el condueix a triar una de les professions amb menys prestigi social, una de les més mal pagades i una on les possibilitats de promoció personal són gairebé inexistents...

diumenge, 12 de juliol del 2015

pd 461

ORIFLAMA  .... 1972
UN MESTRE A ANGLATERRA (i 2)
Josep M. Artigal Valls

LA FREE SCHOOL DE LIVERPOOL
no té classes, ni llibres de text; de fet no hi ha assignatures, ni exàmens. Hom aprèn el que necessita sense presses de cobrir programes, ni por de les notes. L'escola està sempre oberta a tothom; és molt més que una escola, és un lloc on els nens - i també la gent gran - es troba i fa coses, i el que fa és el que aprèn... "Anem pels garatges i pels cementiris de cotxes i aprenem les coses mirant-ho i remenant-ho tot. No es pot mai arribar a aprendre-les només amb un llibre..."
... Els pares que porten els seus fills a l'escola ho fan perquè creuen que és el millor per als seus fills. Nosaltres no els diem què han de fer, això sí, això no, vés aquí, vés allà. A les altres escoles aprenen només gramàtica, geografia i aquestes coses, però això no és el més important per anar a treballar a una fàbrica...

dissabte, 11 de juliol del 2015

pd 460

ORIFLAMA  .... 1972
UN MESTRE A ANGLATERRA (1)
Josep M. Artigal Valls

Anglaterra és una gent que cada dia treballa, que té problemes, manies, família, que va al pub, discuteix, canta i s'emborratxa. És un país  on uns treballen poc i tenen molt, i els altres, treballen molt i guanyen poc...

ELS ADVENTURE PLAYGROUNDS, UNA EXPERIÈNCIA PEDAGÒGICA
"El nostre barri és obrer. Ací el més important és la petita indústria on es treballa a preu fet per peça. Tenim bastants problemes perquè hi ha un tant per cent força elevat d'immigrants... i això fa que els sous baixin i que els trade unions siguin fluixos. Els problemes amb la poli per drogues, prostitució i delinqüència juvenil són constants. La idea de construir un Adventure Playground (Parc d'Aventures) va néixer cap el 66 entre la gent del barri per tal que els nens no haguessin d'anar pel carrer sense saber què fer..." ( Derek M. Cox)
Un Adventure Playground és, primer de tot, un parc dels nens, el parc que ells s'han construït, on ningú no vol saber quan hi entres i quan en surts, on no fa falta tenir cap carnet ni portar cap mena de distinció i on mai no se't demana què fas... està ple de riscs i d'aventures. És brut, desordenat i ple de perills encisadors. És com el barri, com els nens...

divendres, 10 de juliol del 2015

pd 459

EL MÓN / 234 - 17/X/1986
TU QUÈ HAS FET PER L'ESCOLA PÚBLICA?
Pere Darder

Hi ha molts mestres dins l'anomenada escola públic de Catalunya que -individualment o en petits grups... - mantenen la il·lusió i s'esforcen per aconseguir uns nivells de qualitat que donin una resposta adequada als nois i noies que tenen a la seva escola.
Es tracta de mestres que, conscients de la seva professionalitat, s'esforcen per superar els inconvenients de tota mena que pateix l'escola pública.
...
Són els mestres que donen el bo i millor d'ells mateixos per aconseguir que, malgrat les dificultats estructurals i la  manca de recursos, l'escola pública conservi i millori la tradició pedagògica de Catalunya.
...
- qualsevol millora de l'escola passa per la formació i l'entusiasme dels professors.
- l'entusiasme i l'esforç dels mestres en unes circumstàncies estructurals i pedagògiques adverses no té una durada  il·limitada.
A l'escola pública, hi tenim, tots els catalans, una gran part de la població futura i, encara, molts mestres amb il·lusió.

dijous, 9 de juliol del 2015

pd 458

EL MÓN / 234 - 17/X/1986
L'ESCOLA A ESTUDI
Isabel Rossell

No hi ha diners per a l'educació i sense diners, parlar de qualitat a l'ensenyament és quasi un luxe. Encara que un luxe reconegut per la Constitució. La manca  de diners degrada el nivell de l'escola públics i consegüentment desgasta els professionals de l'educació que lluiten per un ensenyament digne. Massa sovint s'ha dit que si l'escola pública funciona és en  gran part per l'esforç d'alguns mestres que hi lluiten i representen el principal motor de renovació...
Quina qualitat cal esperar d'uns pressupostos que, a més d'arribar sempre amb retard, són ridículs? 
Quin altre adjectiu pot rebre la insuficient xifra de menys de mil pessetes per alumne a l'any?... Però en qualsevol  cas el que realment preocupa és la constatació d'una manca de voluntat suficient per millorar l'ensenyament públic els pròxims anys...
Els mestres comencen a estar cansats de "voluntarisme de barretina", però tenen por que se'ls titlli de rebentaires. Voldrien menys propaganda i més realitats. En el fons de tot, sempre la mateixa pregunta: a qui interessa l'escola pública?

dimecres, 8 de juliol del 2015

pd 457

ORIFLAMA ? ... 1976?
PAULO FREIRE, UNA PEDAGOGIA PER A L'HOME OPRIMIT
Rosa Mª Serrano

La pedagogia de Freire és una pedagogia pensada, estructurada i integrada per alliberar l'home brasiler. Més encara, l'adult brasiler, l'analfabet adult brasiler...
... que no solament van aprendre a llegir, sinó també a analitzar el món i les seves relacions de manera crítica...
... només coneixent a fons la realitat la podem transformar...
... una pedagogia de la llibertat és, essencialment, una font de rebel·lió.

L'alfabetització, i per tant tota la tasca educativa, només serà autènticament humanista en la mesura que perdi la por a la llibertat, en la mesura que pugui despertar en l'educand un procés de recreació, de recerca i d'independència i, alhora, de solidaritat. És a dir, per a Freire alfabetitzar i conscienciar són sinònims...


Més enllà de la paraula espera sempre l'acció. És a la pràctica, a la realització concreta de les opcions, que l'home se sent lliure.

dimarts, 7 de juliol del 2015

pd 456

EL MÓN, 19 de novembre de 1982
LES ESCOLES QUE VAN COENT, A FOC LENT, LES ELITS CATALANES DE DEMÀ PASSAT 
Arcadio Espada

Els fills de les elits d'avui solen ser les elits de demà... EL MÓN ha seleccionat cinc col·legis representatius per oferir una panoràmica dels llocs on es van coent els líders i el dirigents de l'any 2000...
Aula: El seu tret més insòlit i distintiu és la forta, fortíssima personalitat del seu director...
Betània-Patmos: escola catalana, activa, cristiana i oberta. Ben aviat les famílies benestants portren les nenes a Betània i els nens a Patmos.
Costa i Llobera: "Sí, som conscients que no hi pot venir tothom, però que quedi clar que la nostra voluntat no és la de formar elits, sinó de desenvolupar una tasca d'alta qualitat pedagògica"
Súnion: A primer cop d'ull fascina. L'equilibri entre la somniada autogestió i el prescribible ordre sembla gairebé aconseguit...
Alpe: Tot el seu sistema pedagògic descansa sobre una base prioritària: l'ensenyament personalitzat fins extrems gairebé insòlits...

dilluns, 6 de juliol del 2015

pd 455

? ... 1987
IR AL COLEGIO Un folleto recuerda los derechos de los padres
Chus S. Valcárcel

... es recorda als pares que han de respectar les estones d'oci i de descans dels seus fills, no pressionant-los amb exigències que estiguin per sobre de les seves capacitats; cal procurar que els nens, sobretot a preescolar i en els primers cursos d'EGB, no tinguin tasques o "deures" fora de l'horari de classe...
...
Es recorda també que la normativa vigent prohibeix als professors fumar a l'aula... "Seria recomanable que en qualsevol reunió de pares, professors o alumnes dintre del col·legi, pel fet de ser un espai educatiu, es prescindís de fumar"...

diumenge, 5 de juliol del 2015

pd 454

DUO ... 1975?
"NUEVA EDUCACION" 
Alfonso Garcia Pérez

Ensenyar els alumnes a sistematitzar..., ensenyar a desenvolupar el sentit crític..., ensenyar a investigar...
...
(Parlem ara de Carl Rogers)... dirigir-no dirigir ... es va confondre no directivitat amb abandonament... No es tracta de no-dirigir. Es tracta de dirigir d'una manera diferent... educació centrada en l'alumne... que no parteix de postulats, hipòtesi i objectius propis. Parteix de l'alumne, de l'alumne real i de la seva situació real enfront de l'aprenentage...

(Segons Piaget)... tot el que avui s'intenti fer amb nens s'ha de fer en base a conèixer prèviament que és el que els alumnes poden aprendre en cada fase del seu desenvolupament... 
Cal ensenyar a aprendre... Com? facilitant experiències, ajudant a observar correctament, desmuntant hipòtesis falses... És dirigir d'una altre manera...

dissabte, 4 de juliol del 2015

pd 453

TRIUNFO, núm. 891 - 23/2/1980 pàgs. 26 i 27
EL CHEQUE ESCOLAR
Natalia Valdes

El xec escolar és un estrany invent del partit en el Govern que aquest exhibeix, davant els ulls astorats de l'espanyolet mitjà, cada cop que sembla necessari desorientar-lo i apartar els seus ulls i la seva atenció de les bestieses que van perpetrant en el terreny de l'ensenyament...
...
El xec escolar és una nova manera de conservar i inclús incrementar les diferències socials, tot pretenent fer creure que s'està fent la revolució social, un pas més en l'afany de "tenir esclaus però anomenar-los ciutadans", un nou intent de postergar el bé comú als interessos privats...
...
... és una autèntica privatització de les escoles públiques...

divendres, 3 de juliol del 2015

pd 452

TRIUNFO, núm. 891 - 23 de febrer de 1980 pàg. 25
LA CRISI CATÒLICA
Enrique Miret Magdalena

El més sorprenent dels nostres bisbes és llur falta d'altura. No saben estar a l'alçada de les circumstàncies que vivim. Com si fossin un disc ratllat, de tant en tant repeteixen reiteradament els mateixos eslògans: l'avortament..., els col·legis religiosos..., l'aportació de l'Estat..., el divorci..., el celibat...
... perquè no miren el que està passant en la realitat religiosa del país, i netegen d'una vegada el cervell tan confús i tan superficial que han bastit any rere any amb el seu distanciament sistemàtic de la realitat social quotidiana, d'un costat, i de la realitat religiosa vitals, per l'altre?...
Perquè cal reconèixer amb lleialtat que no hi ha ningú que vegi clarament on som els catòlics, ni si tenim cap missatge autènticament religiós o no...
I amb això no vull dir ni molt menys que la religió - i sobretot els cristianisme - hagi de tenir solucions per a tot. L'Evangeli té una missió important - segons pensa el verdader creient -, però aquesta missió no serveix per a tot: la religió pot ajudar, pot donar suport, pot donar-nos un ressort intens que ens mogui a més i millor. Però no posseeix receptes concretes sobre el món, només té perspectives...
... si seguim així, el catolicisme es perdrà quasi totalment a Espanya, perquè a ningú li interessa una mòmia apergaminada com la que presenten els integristes, ni tampoc una mala caricatura del que és profà com la que subministren molts progressistes superficials...

dijous, 2 de juliol del 2015

pd 451

?  ... 1975?
LA EDUCACION EN CHINA: Un sistema educativo diferente
José María Ezquerra

Creix la consciència que la neutralitat pura no existeix en cap camp de l'activitat humana. Sempre s'estudia per a alguna cosa, s'investiga amb la pretensió d'aconseguir determinats objectius que estan irremeiablement units a uns valors, es treballa sota l'orientació de tals o quals idees,...

... l'educació forma als homes que la ideologia política dominant vol formar...
El sistema educatiu xinès presenta característiques i novetats que el fan totalment diferent al dels altres paisos del món...

"Per a derrocar un poder polític sempre és necessari, abans que res, educar l'opinió pública i treballar-la en l'àmbit ideològic. I això serveix tant per a la classe revolucionària com per la contrarevolucionària" (Mao Tse Tung)

Educar pel socialisme...
Fer de tota la Xina una escola...
Portar la filosofia al poble. Popularitzar la filosofia...
Una educació no elitista, sinó de masses.
Una escola molt flexible.
En lloc d'un sistema educatiu molt especialitzat, una comunitat al servei de l'educació.

dimecres, 1 de juliol del 2015

pd 450


TRIUNFO, núm. 636, 7/12/1974, pág. 46 a 49
LAS VERDADERAS "CRÓNICAS DE UN PUEBLO"
Fernando Lara
"Tracto de portar la vida a l'escola, partir de la seva pròpia realitat"

... en un rol d'orientador, d'organitzador, el mestre es converteix en un company més, que , amb la seva experiència i capacitat per estimular noves feines i clarificar els passos necessaris per aconseguir-los, es desfà de qualsevol formalisme i artificiositat en la seva relació amb els nens. La disciplina ja no és un problema ni una qüestió de primer ordre...

.... Una estructura democràtica, on les decisions són preses per votació havent estudiat i analitzat el tema... i un continu transvasament entre la realitat de fora l'aula i la de dintre...

I aprenen, per damunt de tot, llibertat. "La classe s'està convertint en una petita comunitat en la que tots se senten partícips i responsables de tot"...

"Historias de un maestro" no és res més que l'exemplificació, la posada en imatges, de la pràctica i la teoria que va elaborar Celestin Freinet, qui amb els seus escrits i els dels seus seguidors, han potenciat una de les que, si arriben a dur-se a terme plenament, serien majors revolucions del nostre segle: la de l'educació en llibertat.