dimarts, 24 de novembre del 2015

pd 580

AVUI, 20 d'abril de 1997
VIOLÈNCIA ESCOLAR?
Josep-Maria Terricabras

Últimament, alguns mitjans de comunicació han tingut interès a esbombar l'existència d'actes violents a les escoles. I algú es preguntarà: tan malament anem que a les escoles la gent es pega? Perdoni, anem molt bé; recordi que, a les escoles d'abans, qui pegava més era el mestre. I el pare t'acabava de repassar quan arribaves a casa. És clar que al pare i al mestre els atonyinava la policia si participaven en una protesta laboral o cívica...
Sí, fins fa poc, la nostra societat era oficialment violenta. El règim franquista va instal·lar la violència i l'autoritarisme en el poder. I ara? Ara hi continua havent violència, però la gent entén cada dia més que l'autoritarisme i la violència no són unes bones eines democràtiques... és una violència mal vista i, almenys oficialment, condemnada.
Ha de voler dir això que ara els nens ja no es pegaran mai més? Sant Francesc d'Assís i Gandhi no van pas néixer no-violents, sinó que se'n van anar fent, amb molt d'esforç i amb una gran violència sobre si mateixos. I és que la cultura, el diàleg o el civisme no són genètics sinó que s'aprenen... L'escola té com una de les seves feines aconseguir - amb estímuls, entusiasme i disciplina, és a dir, exercint una violència contrària - que els violents deixin de ser-ho, que vagin derivant la seva violència agressiva cap a comportament constructius. I l'escola no sempre ho aconsegueix, ja ho sabem. Però, a part d'ella, quines altres instàncies socials tenen com a objectiu transformar la deixadesa, la violència o l'egoisme en actituds de cooperació, esforç i creixement? Ben poques.
Els comptats fets violents que hi ha a l'escola només poden escandalitzar els qui no han entès res... Qui conegui un camí millor que el de l'escola per lluitar contra la desigualtat i la violència, que el digui. El camí, però, és necessàriament llarg, i fer drecera, molt perillós. Perquè la denúncia de la violència ens pot dur a enfortir o a afeblir l'escola dialogant, crítica i participada que volem tenir. Hem d'anar amb compte. I és que jo, l'escola d'abans, l'hi ben regalo, cregui'm.