dimarts, 10 de març del 2015

pd 342

AVUI, dimecres 10 d'abril de 1991
LA DIGNITAT D'UNES DIMISSIONS
Jaume Cela

Els mestres estem indignats. La sentència que ha condemnat el director de l'Escola Pública Catalunya... ens ha omplert d'indignació i de tristesa... 
¿ Com podem acceptar que un director sigui responsable del greu accident que va patir un alumne se sisè fora de l'horari escolar i en un terreny proper a l'escola?... La justícia, a vegades, té sentències ben injustes...
... ara som un col·lectiu amb por... que podem acabar tancant-nos dins el recinte de la classe. Un col·lectiu desil·lusionat poca feina podrà fer. L'escola activa, l'escola que vol oferir un ensenyament de qualitat i que per això sap que ha de sortir de les quatre parets de l'aula ha rebut una ferida terrible.
... ¿Qui gosarà presentar-se per ser elegit responsable màxim d'un centre si està exposat a situacions com aquestes? Potser els sants. Potser els herois. Estem abocats a buscar altres professions que no ens facin víctimes de situacions con la que vivim aquests dies.
...
Vull afirmar que la societat s'ha de sentir orgullosa del col·lectiu de mestres, que - sempre hi ha excepcions - no han regatejats esforços per millorar la qualitat de les escoles... I amb la mateixa rotunditat afirmo que no ens podem sentir orgullosos d'aquesta administració que no legisla sobre temes tan importants i conflictius... i deixa que els problemes es podreixin amagats als calaixos dels despatxos oficials...
...
Senyors legisladors i senyors de l'executiu: facin bé la seva feina i si no saben què fer o com fer-ho dimiteixin, com hem fet els equips directius.