... L’afebliment de la llengua catalana no es deu a l’increment
de la immigració, tampoc al caràcter internacional de les dues darreres
onades, és el senyal de la crisi del sistema de reproducció demogràfica i social.
Tres han estat al nostre parer els principals factors que hi
intervenen. Primer l’hostilitat d’un Estat vertebrat sobre el
nacionalisme espanyol que considera el català com una llengua
subordinada i en competència i no ha deixat de torpedinar el paper del
català en la reproducció social... El segon, l'evolució del sistema capitalista...En tercer lloc, l'adopció de la lògica neoliberal per part de l’elit política catalana i l’extensió a les institucions...
La pregunta clau des d'una perspectiva sistèmica és: ¿el català pot
tornar a ser vist com una eina i emblema de mobilitat social ascendent?
Des d'una perspectiva política, en comptes de tocar el flabiol de la
diversitat com a avantatge per a la competitivitat, la qüestió és: ¿amb
un 20,6% de la població nascuda a l'estranger –un 20% dels boomers i un 39,7% dels mil·lennials–, quin és el seu lloc en el demos català, en la comunitat política que configura la nació catalana?
Andreu Domingo, 17 d'abril de 2022