LA REVOLUCIÓ CULTURAL
Tomás Salvador
... els temps moderns, en elevar massivament el nivell de vida - millorant-lo - han deixat arcaiques, estretes, les antigues estructures culturals...
S'equivoquen els que exigeixen que la revolució tingui una lògica, un programa, un camí. Si ho tingués, no seria una revolució...
Dir "revolució cultural" és incongruent de "per se". La cultura, que és un cànon, un ordre, és o hauria de ser el menys revolucionari que existeixi...
La revolució està sent mal interpretada. No és una revolució contra el món d'ahir, les immenses injustícies socials del qual han estat esmenades en bona part, sinó contra el món de demà...
Un demà que ja s'albira i que no sembla constituir cap motiu d'orgull. Un món diferent, que admetrà els tecnòcrates, però que expulsarà als ideòlegs. I si ahir veiem un món capgirat, on el IV Estat o proletariat era el protagonista , avui veiem que l'obrer és, per excel·lència, el món conservador. El món obrer té un rellotge molt més lent que el món intel·lectual. Més lent, però més segur.
... La cultura tradicional està en crisi i ho sap...
La revolució cultural no té programa, perquè cap revolució el té... Naturalment, la revolució cultural fracassarà. No per ser jove, ni per ser cult, es pot governar una nació. Es pot, esclar, aspirar a fer-ho. Però aleshores la societat els dirà que primer es facin especialistes en "lo seu", parany que inclou que un cop aconseguit la societat de consum ja ho ha digerit.
... La "revolució cultural" és una protesta anticipada. És dirigeix al demà...