dijous, 30 de juny del 2016

pd 775

LA VANGUARDIA, 28 de maig de 1968
LA REVOLUCIÓ CULTURAL
Tomás Salvador

... els temps moderns, en elevar massivament el nivell de vida - millorant-lo - han deixat arcaiques, estretes, les antigues estructures culturals...

S'equivoquen els que exigeixen que la revolució tingui una lògica, un programa, un camí. Si ho tingués, no seria una revolució...

Dir "revolució cultural" és incongruent de "per se". La cultura, que és un cànon, un ordre, és o hauria de ser el menys revolucionari que existeixi... 

La revolució està sent mal interpretada. No és una revolució contra el món d'ahir, les immenses injustícies socials del qual han estat esmenades en bona part, sinó contra el món de demà... 
Un demà que ja s'albira i que no sembla constituir cap motiu d'orgull. Un món diferent, que admetrà els tecnòcrates, però que expulsarà als ideòlegs. I si ahir veiem un món capgirat, on el IV Estat o proletariat era el protagonista , avui veiem que l'obrer és, per excel·lència, el món conservadorEl món obrer té un rellotge molt més lent que el món intel·lectual. Més lent, però més segur.

... La cultura tradicional està en crisi i ho sap...

La revolució cultural no té programa, perquè cap revolució el té... Naturalment, la revolució cultural fracassarà. No per ser jove, ni per ser cult, es pot governar una nació. Es pot, esclar, aspirar  a fer-ho. Però aleshores  la societat els dirà que primer es facin especialistes en "lo seu", parany que inclou que un cop aconseguit la societat de consum ja ho ha digerit.

... La "revolució cultural" és una protesta anticipada. És dirigeix al demà...

dimecres, 29 de juny del 2016

pd 774

DESTINO 18 de maig de 1968
JUVENTUD, DIVINO TESORO
Santiago Nadal

¿Contra qui protesten els estudiants de tot el món?
... Coincideixen estudiants occidentals i orientals en una gran protesta contra l'establert en els respectius països...

La protesta estudiantil arriba a fer la impressió de ser un pur nihilisme...

Els estudiants proclamen com a inspiradors ideològics a Marx, a Mao Tse-tung, a Marcuse... veuen en ells la negació. Sobretot, la negació del vedell d'or que la societat opulenta actual ha bastit sobre l'altar dels sacrificis.

Nominalment, protesten contra coses radicalment contràries. Sustancialment, protesten contra les mateixes coses... Protesten contra les velles estructures i contra la mentalitat parada de les generacions anteriors. I contra la idea del benestar elevada a doctrina de la suprema felicitat... contra la prosperitat com a únic ideal enlloc de com a mitjà, contra la indiferència davant el patiment de milions i milions de persones, en una paraula; contra el materialisme.

dimarts, 28 de juny del 2016

pd 773

??? .. 29 de febrer de 1976 ?
EL MAIG FRANCÉS VA ACABAR AMB EL GAULLISME
Teresa  Pàmies

... Teresa Pàmies va presentar a Mataró el seu darrer llibre, "Si vas a París, papà..."
Va començar dient que "l'inici del moviment estava en la rebel·lió estudiantil, a la que es van sumar altres sectors de la població...  al final del "maig del 68" hi va haver decepció en convertir-se en un moviment escanyat, malograt pels errors i la incoherència dels joves enfront de la responsabilitat de la classe obrera... Malgrat que sembli que no va tenir cap repercussió política, sí que la va tenir, doncs va acabar amb el gaullisme, encara que el moviment representava una lluita contra el capitalisme, aleshores i ara en crisi com a sistema de valors morals i socials...
...  la indecisió en la presa del poder per a instaurar un Estat socialista va ser deguda a que gran part de la societat francesa desitjava una democràcia més real i autèntica, però no estava preparada per a una situació revolucionària, essent impossible governar en contra de la voluntat de la majoria...

dilluns, 27 de juny del 2016

pd 772

EL PUNT / Dimecres, 10 de maig de 1995
S'HAN OBLIDAT LES LLIÇONS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL?
Enquesta

Àngel Duarte: "Sovint les lliçons de la Història s'obliden en una generació..."

Vicent Partal: "... Gitanos, magribins, asiàtics o negres es veuen com sers inferiors als guetos de la democràtica Europa. La principal lliçó era que als monstres no se'ls ha de deixar créixer."

Antoni Gutiérrez Díaz: "... existeixen minories ultradretanes i de vegades sentiments subconscients que podrien portar a una confrontació, encara que fos localitzada. No oblidem el que està passant a l'ex-Iugoslàvia."

Carles Francino: "... Pot ser un pèl catastrofista airejar fantasmes com el feixisme o el nazisme, però la guerra dels Balcans, els vots de Le Pen a França o els atemptats contra immigrants a Alemanya fan posar la pell de gallina."

Àngel Cerdanya, El Sueco: "... sempre hi ha el perill que es produeixin focus de feixisme i intolerància. La lliçó s'ha aprés, però la societat no ha de baixar la guàrdia..."

divendres, 24 de juny del 2016

pd 771

EL PUNT / Dilluns, 30 de gener de 1995
IMPOSSIBLE D'OBLIDAR
Dolors Bellés

Fa cinquanta anys els soldats del primer front ucraïnès van entrar al camp d'Auschwitz

El 27 de gener de 1945 l'exèrcit roig va arribar a Auschwitz, el camp de concentració més gran construït pel Tercer Reich en territori polonès. Quan els soldats van entrar al camp van quedar horroritzats. Van trobar-se milers de cadàvers apilonats, que els nazis no havien tingut temps de cremar, i espectres humans. La setmana passada es va commemorar el cinquantenari de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz, símbol de la intolerància humana, que cal no oblidar perquè mai no es torni a repetir l'holocaust.
...
L'holocaust va ser organitzat tècnicament per Eichman, seguint les ordres estrictes de Hitler i de Himmler, cap de les SS. Tot i que les ordres procedien de les altes instàncies del Tercer Reich, tots els estaments de la societat alemanya hi estaven també implicats. El govern, perquè donava les ordres; els juristes, perquè dictaven les lleis racistes; els funcionaris del registre civil, perquè facilitaven els noms dels jueus; la policia, perquè detenia les víctimes; i les entitats bancàries, perquè els embargaven els comptes. L'horror d'Auschwitz no va ser només els crims que s'hi van cometre, sinó la complicitat, en nom de la puresa racial, d'una part de la societat europea.
...

dimecres, 22 de juny del 2016

pd 770

EL PUNT / Dijous, 9 de juny de 1994
L'ALTRA NORMANDIA
Natàlia Molero

Normandia: unes imatges de cine antic en blanc i negre, unes barques escapçades de popa amb un munt de joves carregats amb motxilla i casc militar que es llançaven a l'aigua en aquella primavera inestable. Després ha vingut la resta: el valor, la gran escabetxada del Dia D, les veritables raons de l'exèrcit aliat, o sigui la por a Stalin. Més ben dit, la por de Churchill a Stalin. Curiosament la mateixa por que els va impedir d'ajudar la República espanyola pocs anys abans, en aquell assaig general que va ser la Guerra Civil (Espanyola).
La mateixa raó és la que allibera i condemna, quina paradoxa! L'oncle Joe, tal com els anglesos anomenaven Stalin, no estava disposat a deixar ni un sol mil·límetre conquerit, de manera que no es podia córrer el risc que l'exèrcit roig s'anés quedant trossets d'Europa avançant des del front oriental. Calia obrir un nou front; els cossos especialment preparats, els espies dobles i una inusitada fortuna en preveure un petit període de calma enmig del gran temporal que afectava les costes normandes aquell 6 de juny van acabar-ho de fer possible: el Tercer Reich tenia els dies comptats. Ara, en les commemoracions, el príncep d'Edimburg espera a l'altra riba, cinquanta anys després que la família reial tingués treballs a dissimular la seva fascinació pels uniformes nazis... 
De tota manera, Normandia va significar l'anorreament de l'horror nazi. Quan el Dia D a Bòsnia?

dilluns, 20 de juny del 2016

pd 769

EL PUNT / Dijous, 9 de juny de 1994
EL DIA D (i 2)
Víctor Mora

...
A l'Europa d'aquells anys, només va brillar una primera llum d'esperança quan la Wehrmacht alemanya va ser encerclada i esclafada pels soviètics a Stalingrad. Aquella derrota nazi va marcar el principi de la fi. I el desembarcament de Normandia, el 6 de juny de 1944, havia de ser el cop definitiu. Si som lliures avui dia, ho devem en bona part als molts soviètics i nord-americans que van lluitar i morir per la democràcia.
... El dia D, Europa va recuperar la identitat cultural. Va deixar de funcionar al dictat del Berlín nazi. També va recuperar les llibertats d'una democràcia que mai no s'eixampla tant com s'hauria d'eixamplar, però que és democràcia al capdavall. 
Però com va dir profèticament en acabar la guerra un dels intel·lectuals exiliats: "Homes, vetlleu! El ventre d'on ha sortit la bèstia és encara fecund!". Això en va fer riure uns quants, del tipus dels post-moderns que avui confessen no emocionar-se amb "La llista de Schindler", o dels neofeixistes que emprenen caceres de bruixes contra els progressistes locals. Però el temps li ha donat la raó: els feixistes tornen. La història no es repeteix. Però tenim el mateix sistema social d'on va sortir la bèstia: crisi, atur, nacionalisme exacerbat, rapacitat encastellada, desesperació i desorientació... L'exhortació a mostrar-se vigilants és encara ben vigent.

diumenge, 19 de juny del 2016

pd 768

EL PUNT / Dijous, 9 de juny de 1994
EL DIA D (1)
Víctor Mora

... els primers anys 40, quasi tots els països de l'Europa Occidental van caure en mans dels nazis i els seus titelles... Prou sabem que a Portugal hi manava un autòcrata feixistitzant i que, a Espanya, Franco havia arribat al poder gràcies a Hitler i a Mussolini (i als sectors més antropòfags del gran capital internacional, que ja havien, abans, esponsoritzat el Führer i el Duce perquè paressin els peus a milions de persones, desesperades per l'atur i la crisi, que podien seguir el camí de la revolució).
...
En aquells dies, els europeus no considerats "aris purs" pels il·lustres imbècils amb títol de professor, que es dedicaven a mesurar cranis amb propòsits racistes, estaven destinats a anar a parar, tard o d'hora, als camps de concentració. Eren edificacions ben construïdes, fetes per durar, en algunes de les quals grans empreses capitalistes explotaven treballadors en òptima competitivitat: eren esclaus.
Generacions senceres d'europeus (jueus, gitanos, discapacitats, homosexuals, antifeixistes, comunistes, cristians, membres de sectes religioses, etcètera) haurien descobert una molt particular "identitat cultural", en sentir xiular el Zyklon B a les cambres de gas que diversos d'aquells camps tenien. Això de les cambres de gas, avui ho nega tot un moviment neonazi que busca reclutar gent jove a qui l'atur, la corrupció, la crisi i la desigualtat social sempre creixent, malgrat els canvis del canvi, ha indignat i desorientat.
...

dissabte, 18 de juny del 2016

pd 767

AVUI  divendres 1 de setembre de 1989
LA II GUERRA MUNDIAL FA 50 ANYS
EL NAZISME, UN MALSON QUE VA COMMOURE ELS CINC CONTINENTS
Jordi Garcia-Petit

...
I, a l'últim, les víctimes, els morts de la guerra, la conseqüència autènticament irreparable. Esborrona pensar que la guerra a Europa, la guerra que Hitler va començar el 1939 com una aposta brutal però que presumia controlable, va fer no menys de 40 milions de morts dels quals més de 5 milions foren alemanys. Hi ha qui encara ho troba un preu desproporcionadament favorable a Alemanya, com si els plats d'aquesta balança es poguessin equilibrar.
No escatimem el nostre respecte per totes les víctimes (d'una banda i de l'altra) de la guerra més devastadora del segle XX, i restem convençuts que serà la darrera en terres europees.

divendres, 17 de juny del 2016

pd 766

EL PERIÓDICO 1 de setembre de 1989
ELS TANCS DE HITLER ENVAEIXEN POLÒNIA I DESFERMEN LA GUERRA
José María Perceval

L'1 de setembre de 1939, a les 4.45 hores, sense (prèvia) declaració de guerra, les tropes alemanyes violaven la frontera de Polònia... Els "panzer" germànics foren ajudats per l'acció prèvia de l'aviació, la Luftwafe, que arrasava objectius civils i militars... Heroica  i abandonada, Varsòvia resistí 17 dies els atacs del poderós exèrcit invasor. La Segona Guerra Mundial havia començat.

dijous, 16 de juny del 2016

pd 765

EL PAÍS, 8 d'agost de 1985
HIROSHIMA, 40 ANYS DE LA BOMBA ATÒMICA

El 6 d'agost de 1945, avui fa 40 anys, a les 8:15 es produïa a Hiroshima la segona explosió nuclear de la història de la humanitat. En prou feines vint dies abans, en un desert perdut dels Estats Units, havia esclatat per primer cop una bomba atòmica. Però aquesta vegada la fabulosa alliberació d'energia produïda per una reacció atòmica en cadena s'efectuava en una zona habitada i, amb això, no només morien de cop i volta 136.989 civils indefensos i quedava anorreada una ciutat, sinó que canviava radicalment la història de la humanitat. Fa 40 anys que els éssers humans som capaços de destruir-nos a nosaltres mateixos  com espècie. Amb l'holocaust de Hiroshima, i tres dies després el de Nagasaki, la humanitat sencera entrava en disposició de percebre clarament aquest terrible progrés.

EL DIA DEL BOLET
Anthony Burgess

El món no ha tornat a ser el mateix des d'aquell dia. Ara tenim l'oportunitat de despertar-nos diàriament amb el sentiment que la  humanitat es pot esborrar a sí mateixa de la faç de la Terra només pitjant un botó. Aquest sentiment no existia abans d'aquell 6 d'agost de 1945. Però la vella bomba de fa 40 anys no els sembla als nens d'avui en dia, que la veuen en documentals, el presagi d'un futur terrible. És gran, però acollidora i familiar, com els nazis i com Glenn Miller. Hem progressat molt des d'aleshores. Hem aprés a viure amb la bomba i amb la idea de tenir un arma que ens fa por usar.

dimecres, 15 de juny del 2016

pd 764

TRIUNFO núm. 827 - 2 de desembre de 1978
POST-MAOISME (i 2)
Eduardo Haro Tecglen

...
Aquesta necessitat de mantenir un règim comunista tot i el canvi cap a Occident es reforça per la necessitat que tenen els possibles nous inversors - privats o estatals - que el règim no canviï: és a dir, d'aprofitar la capacitat de disciplina del poble, llurs laboriositat creada per anys de règim comunista i llur submissió per tenir una producció industrial important... Ni vagues, ni carestia de mà d'obra, ni manca de treballadors. Una indústria manipulada amb el sentit de productivitat del capitalisme i amb la facilitat de prestació del treball del comunisme pot ser or pur. És impossible ignorar el que tot això té de relació amb noves formes de colonialisme, a les que, per altre part, cap altra potència occidental és aliena. Però per a un país que ha fet una revolució costosíssima per alliberar-se d'aquestes formes d'opressió i que oferia noves perspectives, el pas enrere és d'una enorme transcendència. La possibilitat que la desesperança s'estengui entre els països colonitzats és immensa...

dimarts, 14 de juny del 2016

pd 763

TRIUNFO núm. 827 - 2 de desembre de 1978
POST-MAOISME (1)
Eduardo Haro Tecglen

...
Sembla que l'acceleració històrica a que està sotmesa la Xina, la urgència que el canvi polític no deixi espai per reaccions, ha recomanat que ja comenci la "desmaotització"...
... el dubte sobre el nom de Mao. Fins ara, es pretenia continuar i accelerar l'evolució de la Xina conservant la santedat maoista...
La politització de la immensa població xinesa s'ha fet, durant molts anys, dintre d'un sistema de veritats úniques, fins extrems inconcebibles. Però alhora en el sentit totalitari clàssic de la submissió al poder central, com a font necessària de tot el bé i com  a fet indiscutible. Podria ser que el canvi de les veritats úniques per altres veritats úniques pogués ocasionar seriosos trastorns, importants confusions. Però podria també ser que el sentit de submissió al poder predominés, i l'acceptació de les noves veritats es fes sense alteracions notables de l'ordre i de la moral en la immensitat de la República...

dilluns, 13 de juny del 2016

pd 762

TRIUNFO núm. 813 - 26 d'agost de 1978
L'OFENSIVA XINA ARRIBA A EUROPA
Eduardo Haro Tecglen

...
"Llarga vida als amics dels pobles xinés i iugoslau", diuen els cartell de benvinguda al President xinés a Iugoslàvia.
...
... on s'ha advertit, abans de l'arribada de Hua Kuo-feng, que la visita no havia d'interpretar-se com anti-soviètica. Podria haver sorgit, entre Hua i Tito, la vella disputa anti-estalinista, perquè Tito fou el primer desestalinitzador del món, i la Xina és l'última nació en venerar la memòria d'Stalin; però aquests problemes ideològics tampoc provoquen gaires escrúpols entre els estadistes, a menys que es puguin utilitzar per justificar altres coses. Si Tito fou per a Mao un "nan amb el genolls de fang esforçant-se desesperadament en escopir el rostre d'un gegant" (Stalin), avui és un camarada, un amic...

divendres, 10 de juny del 2016

pd 761

TRIUNFO núm. 762 - 3 de setembre de 1977
XINA-ESTATS UNITS-URSS
Eduardo Haro Tecglen

...
El que tingui a veure tot això amb l'internacionalisme proletari que els dos països (Xina i la URSS) invoquen contínuament, amb les doctrines de Marx i Lenin, amb les del president Mao o amb qualsevol altre forma ideològica és, naturalment, molt relativa o relativament nul·lacom amb prou feines té res a veure amb la moral o amb l'ètica l'amplia proposta de Carter sobre drets humans, sobre liberalisme i extensió de la noció de democràcia. El que hi ha, com abans i com sempre fins ara, és una qüestió política d'hegemonies, de supervivències, d'extensions imperials, de problemes de grans potències, i cap a ella van totes les negociacions, totes les relacions de força, tot el moviment i tota la investigació d'armes. La utopia ideològica ha quedat molt enrere.
...
En tot cas, no cal preveure que en els propers anys canviïn molt les coses: i és durant els propers anys, els immediats - ara, ja - quan s'estan jugant moltes coses i molt decisives per tothom en aquest triangle Xina-Estat Units-Unió Soviètica. 
Coses tan decisives com la guerra i al pau.

dijous, 9 de juny del 2016

pd 760

TRIUNFO núm. 752 - 26 de juny de 1977
XINA - LES QUATRE GRANS TASQUES
Félix Díaz

...
... les principals tasques combatives  (o programa de govern) pel 1977.
La primera, i principal, és desenvolupar en profunditat el moviment de masses per denunciar i criticar "la banda dels quatre". La segona, reforçar l'edificació del partit. La tercera, desenvolupar a fons els moviments de masses per tal que en els sectors agrícoles es prengui com a exemple la brigada de producció de Tachai i en els sectors industrials el camp petrolier de Taching. I la quarta, elevar a noves cotes el moviment de masses per a l'estudi de les obres de Marx, Engels, Lenin, Stalin i Mao.
...

dimecres, 8 de juny del 2016

pd 759

TRIUNFO núm. 730 - 22 de gener de 1977
LOS REFRANES DE LA TRIBU (la condició femenina)
Juan Goytisolo

... l'status servil i inferior, d'esclau o animal domèstic, en que ha vegetat el "segon sexe" des de la nit dels temps: em refereixo a l'apropiació masclista de l'idioma, a una aberrant classificació dels gèneres imposat per l'ús secular de la llengua, que no sols dissimula la presència de la dona fora del minúscul territori de les activitats "específicament femenines", sinó que l'assimila sempre, independentment del nombre i qualsevol altre circumstància, a l'altre sexe, tot confonen les nocions distintes de "mascle" i "ésser humà" en un terme ambigu, "home", del qual la dona forma part. Que parlant d'un home i cent dones diguem amb tota la tranquil·litat del món "els espectadors" i "els" abastem amb un genèric "ells" o, referint-nos a Déu, el masculinitzem enlloc de designar-lo, com seria lògic, amb un gènere neutre, hauria de fer-nos reflexionar sobre l'ubic imperialisme gramatical masculí i la tenaç manipulació sexista de l'idioma com instrument de poder. La necessitat d'una re-avaluació dels supòsits en que es fonamenta la llengua i una revisió de les normes gramaticals que afavoreixen l'escandalosa diferència d'status social entre l'un i l'altre sexe, apareix avui, a la llum de l'actual conscienciació de la dona, com un dels objectius fonamentals del moviment feminista en l'ardu, costerut camí que ha de conduir al sexe tradicionalment oprimit a una participació real i plena en l'art, ciència, política, govern aclaparats fins ara pel sexe opressor...

dimarts, 7 de juny del 2016

pd 758

TRIUNFO núm. 726 - 25 DE DESEMBRE DE 1976
XINA, DESPRÉS DE MAO
Felix Diaz

És probable que el nou rumb que sembla haver pres la política xinesa a partir del nomenament de Hua Kuo-feng i la caiguda del grup radical hagi provocat en molta gent el sentiment que la puresa i ortodòxia revolucionàries de que ha fet gal·la la Xina des  de llur proclamació com a República Popular hagi claudicat davant un corrent revisionista o neocapitalista semblant al que ha patit la Unió Soviètica després de la mort d'Stalin. Aquestes suposicions no mancaven de fonament a la vista del complicat i a voltes inextricable panorama polític que, sobretot en els darrers temps, caracteritza aquest país i que, probablement, hagi fet caure a molta gent en la idea simplista de que la Xina, a rel dels últims esdeveniments, seguirà els mateixos viaranys que la Unió Soviètica...

dilluns, 6 de juny del 2016

pd 757

TRIUNFO núm 719 - 6 de novembre de 1976
INTEL·LECTUALS I POLÍTICS
Sixto Camara

"Andan los políticos per estos mundos como prima donnas. " Han assumit el paper de protagonistes sota el sol de la transició, després de tants anys de moure's entre bastidors, en penombres de catacumbes o en les descarades fondàries dels calabossos...
...
El polític tendeix a convertir l'intel·lectual en un ideòleg i l'artista en un propagandista: ideòleg de les veritats conjunturalment necessàries, propagandista d'aquestes mateixes veritats necessàries. Pocs polítics veurien més enllà dels seus nassos a curt termini, si no fossin provocats per la crítica intel·lectual. Els polítics cabuts acostumen  a tornar-s'hi irats davant les provocacions, en canvi els intel·ligents saben situar-se a una distància  prudencial de les innovacions, les examinen amb compte, però sense ira, les incorporen amb l'ànim a mig camí entre el que saben i el que intueixen no saber. Pocs polítics escapen a la trampa hegeliana de suposar que la dialèctica no els sobreviu i l'odi a l'intel·lectual ve de la sospita que esta en possessió de veritats que anul·len les que ella han assumit.
...

diumenge, 5 de juny del 2016

pd 756

EL VIEJO TOPO núm. 1 - octubre de 1976
LOS TEBEOS DE MAO ¿CULTURA POPULAR O INFRACULTURA?
Carlo Frabetti

...
En quant a la funció pedagògica (tot i admetent que la historieta didàctica podria ser l'etapa intermèdia idònia per dur a una població analfabeta cap a formes més elevades de cultura), convé tenir en compte que és inseparable de la funció propagandística.
També els còmics occidentals contribueixen a l'alfabetització, i no vol dir que portin a formes més elevades de cultura. La majoria, al contrari, tendeixen a ancorar al lector en un nivell infracultural, i el farisaic slogan "on hi ha un tebeo, demà hi haurà un llibre" només reflecteix el mercenari interès de conferir una aparença digna - de cares a una millor comercialització - a productes gairebé sempre indignes... 
El fet que una historieta ajudi a aprendre a llegir no significa necessàriament que condueixi cap a formes més elevades de cultura. Alfabetitzar és una cosa. Educar democràticament, una altra molt diferent.
...

dissabte, 4 de juny del 2016

pd 755

TRIUNFO núm. 713 - 25 de setembre de 1976
FINAL DE LA ERA DE LOS GIGANTES
Eduardo de Guzman

La mort de Mao Tse-Tung posa punt i final a una etapa excepcional, als cinquanta anys més intensos, dramàtics, fecunds i dolorosos en la vida de la Humanitat. No hi ha hagut mai en el llarg transcurs de la Història cap altre mig segle tan pletòric en esdeveniments sensacionals ... ni més abundant en personalitats humanes de tan marcada rellevància... Caldria preguntar-se però si són els esdeveniments històrics els que determinen la grandesa dels personatges o viceversa... 
...
En molts i diferents sentits, els darrers cinquanta anys han estat espantosos per al conjunt de la població... mai hi ha hagut en cap època de la Història tantes morts violentes, tantes tragèdies ni es vessaren tants rius de llàgrimes.
Enfront d'aquest balanç desolador, n'hi cap un altre de signe molt diferent... Malgrat totes les desgràcies, la Humanitat travessa un dels períodes menys desolats - tot i ser-ho encara molt - de llur existència... No podem pas dir que visquem en el millor dels mons possibles, ni que la nostra civilització estigui a un pas de les metes ambicionades, ni el paradís somiat és a la vista. Però comparant la situació actual del món amb la que hi havia no deu centúries enrere, sinó fa tan sols mig segle, s'adverteix un cert i consolador avenç... Hi cap l'esperança que el tram que ens queda per recórrer sigui menys penós que el que deixem enrere...
... potser hauríem de celebrar que el que podríem anomenar "època dels gegants" passi definitivament  als llibres d'Història.

divendres, 3 de juny del 2016

pd 754

TRIUNFO núm. 690 - 17 d'abril de 1976
XINA I LA INFAL·LIBILITAT DEL COMUNISME (i 2)
E. Haro Tecglen

... 
Els comunismes dominants no han pogut resoldre els problemes que es plantegen en les societats que parteixen d'altres pressupostos i que tampoc els resolen, però que produeixen menys desgast i menys enfrontaments quan es tracte de règims democràtics... La qüestió és si podran resoldre-ho els comunismes aspirants. Si durant molt de temps aquests comunismes han estat fascinats per l'experiència soviètica i després per la xinesa, ara estan assimilant les experiències negatives i tractant de comprendre que el camí científic és quelcom molt diferent de la unanimitat dictada des de dalt - sense excloure la presó o la mort - per als que tingueren un pensament diferent davant les mateixes opcions. Se sap ara que davant cada opció política, interior o exterior, no hi ha una sola resposta... produïda per l'aplicació de les regles marxistes. Se sap ara que el marxisme és una manera de pensar els problemes, no una fórmula per solucionar-los, i que aquesta manera de pensar podria arribar a ser una resposta millor que la manera de pensar dels sistemes capitalistes.
Tot això que ara hom sap per aprendre-ho ha costat molta sang, molt dolor, molts camins perduts. Moltes situacions d'astorament de les que alguns no han pogut sortir encara

... Xina ha recolzat tota la seva saviesa doctrinal en un hom, Mao. No en un socialisme, en un sistema, en una manera oberta de pensar o d'actuar. I Mao desapareixerà aviat, de fet està desapareixent ja... 



dijous, 2 de juny del 2016

pd 753

TRIUNFO núm. 690 - 17 d'abril de 1976
CHINA Y LA INFALIBILIDAD DEL COMUNISMO (1)
E. Haro Tecglen

(Nota: adjunto tot l'article però destaco i tradueixo el següent)
...
Aquest poder sense transigència ha reportat als seus països grans avenços. És indubtable que fer que la Rússia tsarista passés de ser un immens fangar o un horitzó de neu sense fi - presidit per un règim corrupte i sense disculpes - a ser una primera potència industrial i una nació inexpugnable pels seus enemics..., o convertir la Xina de la pesta, l'opi, la fam, les bandes d'assassins i els senyors de la guerra en una nació que menja i s'instrueix i que ocupa un lloc transcendental en el món, no és quelcom per ser oblidat... Però ens quedarem sense saber, perquè ningú sap el que hauria passat si no hagués passat el que ha passat, fins on haurien arribat aquests comunismes triomfants si haguessin permès el que realment fora el socialisme científic... És tangible aquesta contradicció: per una part les nacions comunistes han sabut vèncer el desafiament exterior i canviar el nivell de vida dels seus ciutadans, però per altra part no presenten la solució de societats justes i no han resolt el problema de la diferència d'opinions i de l'aprofitament dels corrents intel·lectuals i polítics produïdes per llur pròpia ideologia...

dimecres, 1 de juny del 2016

pd 752

CAMBIO16 núm. 208/ 1-12-75
LA NOVA XINA
ECO, estudiants de sociologia i periodisme

"On hi ha opressió, hi ha oposició". El guia citava a Mao en castellà davant el Palau Imperial, orgull de l'arquitectura xinesa i record d'un passat d'opressió i misèria. Un passat que aquí ja es confon entre el feudalisme dels senyors xinesos i l'època colonial...
"Prohibit el pas a gossos i a xinesos." Aquests cartells, esclar, van desaparèixer ja fa molt de temps. Però cada xinès de la nova generació els dur gravats a la seva ànima, talment com l'analfabetisme anterior a la revolució que arribava al 80 per 100...
...
Si algú és mimat actualment a la Xina, no hi ha cap dubte que són els infants. L'educació primària i secundària és obligatòria i gratuïta. A les classes no veuràs mai més de 20 alumnes per professor i sovint seran només 10. Juntament amb les assignatures teòriques es donen les pràctiques...
El pas a la universitat és molt dur. Un cop acabat l'ensenyament secundari, els nois xinesos comencen a treballar i, al cap de dos anys, si són elegits pels seus companys, aniran a la universitat... on després de tres anys d'estudis intensius, amb els coneixements imprescindibles, es reincorporen al treball i, després d'un temps d'experimentació, tornaran a les aules per especialitzar-se...