La socialdemocràcia acomodada al poder, que va acabar fent del seu èxit
un estil de bona vida (i guanyant-se el sobrenom d’esquerra caviar), no
va saber veure el propi declivi: va menystenir els avisos d’unes classes
populars i mitjanes que, de crisi en crisi, anaven perdent el vell
ancoratge ideològic socialista i es refugiaven en el parany antipolític...
El conservadorisme tradicional –la democràcia cristiana i el
liberalisme– també ha abdicat massa fàcilment de les pròpies essències,
fent el joc a aquesta nova dreta il·liberal. I així estem, a la deriva.
Fa massa temps que la polític ha deixat de fer pedagogia... Les estratègies en voga es basen en la intimidació, la falsedat i la infoxicació...
Arreu hi floreixen els superrics. El diner com a mesura de totes les coses del poder i de l'èxit... La ideologia que ho tenyeix tot és la de l'individualisme quantificable: tant tens, tant vals; tant guanyes, tant ets... El diner fàcil com a fi, com a obsessió; no com a mitjà. No es tracta de caure en cap austeritat purista ni de negar-nos la joia de viure. No
es tracta de deixar d'aspirar a una vida millor. No es tracta de
menysprear la necessària cultura de l'esforç individual... Però sí que no podem deixar de banda la idea de comunitat, de grup, de col·lectivitat, conceptes que impliquen tenir en compte els altres....
Ignasi Aragay, 30.10.2022
