dimarts, 17 de maig del 2016

pd 739

EL MÓN 156 - 19/IV/1985
QUAN ÉREM VIETNAMITES
Joan Barril

El trenta d'abril es compliran deu anys de la fi de la guerra del Vietnam. Més enllà de la significació bèl·lica del fet, aquest aniversari posa de relleu el caràcter aglutinador que la guerra va tenir per a tota una generació i la fi de la invencibilitat de l'imperialisme nord-americà.
...
L'any 1960, a Catalunya el món encara no el vèiem sencer. La gossa Laika, la primera astronauta de la història, no ens havia acabat de convèncer respecte al caràcter esfèric del planeta i la Terra, vista des d'aquí, era una peça boteruda i irreal que limitava al nord amb l'exili, al sud amb el moro, a l'est amb el teló d'acer i a l'oest amb CubaA tot Espanya l'esperança dels antifranquistes es deia Cuba i les preocupacions que podien tenir els ciutadans dels sud-est d'Àsia estaven, en temps, en espai i en cultura, molt lluny de nosaltres. De fet, el sud-est d'Àsia de començaments dels seixanta no tenia pas altre nom que el d'Indo-xina. Vietnam era una denominació pels entesos que evocava un país romàntic, amb forta presència catòlica i amb restaurants de cuina francesa. A ningú no havia d'estranyar, doncs, que l'amor tendre d'un príncep espanyol i d'una grega tinguessin com a marc circumstancial l'aire càlid d'un Vietnam en pau trencadissa. Els joves Juan Carlos i Sofía potser ignoraven, passejant per Saigon, que els pocs soldats americans que es veien pels carrers formaven part dels primers onze mil consellers militars destacats al Vietnam. Era el maig de 1962. La guerra tot just acabava de començar...