Cada cop que passo per davant de la botiga d'Ikea a la Diagonal de
Barcelona tinc sentiments contradictoris. Perquè els suecs han construït
un gegant globalitzat imbatible en preus que ha arraconat fabricants de
mobles locals fins a la seva extinció i també deu haver obligat a
plegar més d'un fuster artesà. I els que encara recordem on eren les
fusteries als carrers de Barcelona, i encara sentim l'olor
de la fusta i el soroll de les serres, podem certificar la progressiva
defunció de l’ofici de fusters traçuts de granota blava i llapis pla a
l'orella que feinejaven els tallers trepitjant serradures i eren capaços
d'imaginar solucions a mida amb la garantia de la seva experiència... I cada cop que passo pel Massimo Dutti situat a l'edifici modernista del
passeig de Gràcia on abans hi havia Vinçon, recordo quan hi entrava a fer la visita,
i em sap greu pensar que ara el disseny el tenim en un museu fantàstic,
però ja no podem accedir a aquella botiga que justificava la fama de
Barcelona com a ciutat que tenia un bon gust propi...
Antoni Bassas, 7.10.2023
