dilluns, 2 de març del 2015

pd 334

PUNT / Divendres, 27 d'abril de 1990
SENYALS DE LA FI DEL MÓN
Manuel Castaño

Ara que s'acosta l'any dos mil, i que la superstició numerològica ens oferirà un altre festival de despropòsits, convindria recordar els terrors de l'any mil, quan mitja Europa esperava l'apoteosi apocalíptica seguida del judici final. Però aquesta vegada es podria invertir el dictamen marxià que els fets històrics es repeteixen, i el primer cop es viuen com a tragèdia i el segon com a farsa. Els que esperaven veure baixar el foc celestial quan culminava el primer mil·lenari es van quedar amb un pam de nas, tot i que els profetes de la destrucció final mai no descansen i l'endemà van continuar treballant per anunciar altres dates en què es consumaria l'anihilament previst; en canvi ara, que ens sembla haver après alguna cosa, ara que ens tocaria celebrar la farsa, tenim tots el números per començar-nos a amoïnar: les estrelles se'ns apagaran una a una, però perquè ja no les podrem veure amb tanta porqueria com sura per l'atmosfera; el curs de les estacions ha desaparegut i en una sola setmana es pot entremesclar el temps de la sembra i el de la verema; el cel ens caurà a sobre el cap, però a l'últim moment no serà el pantocràtor que albirarem en tota la seva majestat davallant a jutjar els vius i els morts sinó la nostra pròpia imatge d'imbècils davant un mirall que ens recordarà que ja havíem pensat alguna vegada que la potineria de tots els Vandellòs no podria acabar bé de cap manera. Prou que fa temps que les corrues de penitents en cerca de llocs sants on reposar han estat substituïdes per impenitents viatgers encorsetats en cilicis automòbils que fugen de no saben què per anar a no saben on, i els falsos profetes que han proliferat en els últims temps fa estona que es multipliquen via satèl·lit sense ni fingir un discurs coherent. No sabem dir el dia concret que serà, però ja ens fa l'efecte que això s'acaba. A casa nostra , tanmateix, després de l'assaig general del 92, res no ens podrà venir de nou, i quan ens cridi el jutge suprem ens posarem de seguida a la seva esquerra.