(ara...mateix)
L’escenari previ a una guerra sempre enfronta els bons amb els dolents. I
no cal dir que els bons d'un univers mediàtic són sempre els dolents de
l’altre. Cal que sigui així, perquè els costos d'una guerra són tan devastadors que només sentint que ets el
Bé defensant-te del Mal pots estar disposat a assumir-los... L'actual crisi a Ucraïna
pot ser vista com el desig d'un poder malèfic de trepitjar i sotmetre
els seus veïns, o com un símptoma més que els EUA van perdent pistonada
com a gendarme mundial. La podem considerar una lluita de la democràcia
per mantenir i expandir els drets humans o els espeternecs d'un
imperi decadent per imposar el seu ordre mundial... Cal ser cec per no veure que la Casa Blanca promou i sosté les dictadures més sanguinàries quan li convé, i que -només quan
li convé- fa veure que enarbora la bandera de la llibertat. Cal ser
cínic per dir-li a Moscou des de Washington: “És inadmissible que un
país poderós imposi la seva voluntat dins de la seva esfera d’influència
i que pugui arribar a derrocar un govern veí més feble sense que el món
hi pugui interferir”...
El que ambicionen fer Putin o Xi ho han ambicionat fer i ho han fet -en
un grau o altre- tots els presidents nord-americans des dels anys 50... El fet que Occident hagi arribat a
un nivell de democràcia molt superior al de Rússia o de la Xina no el
converteix en el Bé enfront del Mal quan parlem de política exterior... Argüir que Rússia no pot trepitjar la
sobirania d’Ucraïna ni de cap altra nació veïna vetant el seu ingrés a
l'OTAN és impecable en el món dels ideals. Però en el de la política
exterior, sobretot si qui t’ho exigeix trepitja el doble, resulta
humiliant. Quan Washington li va prometre verbalment a Gorbatxov que
l’OTAN no s’estendria cap a l'Est, feia un exercici de realisme. Quan es
va saltar aquesta promesa, posava en perill la pau i donava munició a
un obscur oficial del KGB per esdevenir tsar.
Albert Pla Nualart, 20.2.2022