MÁS ALLÁ DEL XENÓFOBO Y DEL BUEN SALVAJE
Antoni Puigverd
Confesso que jo també creia, en un primer moment, que la polèmica sobre l'ús del burka i el niqab era prematura i artificial. Em semblava una forma inquietant de buscar tres peus al gat de la immigració musulmana...
La polèmica posa sobre la taula, en primer lloc, el debat sobre la condició femenina...
El segon aspecte no acostuma a expressar-se per escrit. Em refereixo al sentiment de rebuig a allò desconegut...
Però ... no són pocs el que s'enfronten inclús al burka o el niqab com si es tractés d'un espectacle exòtic, d'una desfilada de moda ètnica. Amb una actitud entre embadalida i paternalista, abanderen el relativisme cultural mentre redacten un nou capítol del mite del bon salvatge... De manera que, mentre a les nostres societats és molt freqüent el menyspreu del tradicionalment autòcton, són reverenciades les tradicions procedents d'un món suposadament més autèntic.
...
En el fons de la qüestió del burka, hi ha el major interrogant cultural que la realitat ens està plantejant. Ho formularé en els termes de Giovanni Sartori, un defensor de la societat oberta, alarmat amb la penetració d'una cultura que, con la islàmica, inclús en la seva versió més moderada, insisteix en la superioritat de la creença sobre la democràcia, en la supremacia de la umma sobre la ciutadania. ¿És possible integrar als estrangers que es proposen restar com a estranys a la comunitat que els acull? ¿És possible construir una societat plural amb aquells estrangers que rebutgen els principis de la pluralitat? ¿Pot existir una ciutadania democràtica gratuita, concedida a canvi de res?