dijous, 10 de setembre del 2020

pd 1929 Seguiu el judici, espanyols

 

(arafa...)
Tots els espanyols que ja han condemnat “los golpistas”, perquè així ho fan, cada dia, els polítics als quals voten, haurien de veure la declaració dels Jordis. Veurien el fiscal, enfangat fins al coll, demanant-los per cotxes fets malbé, pels tuits que han publicat i pels e-mails que han rebut, per sustentar una rebel·lió que li arriba, proforma, de les mans d’en Llarena. Haurien de veure –potser per primer cop– els vídeos en què ells parlen, tranquil·lament, amb els policies que escorcollen, les fotos del cordó de seguretat fet pels voluntaris, haurien de saber que Catalunya no s'entén sense l'associacionisme...

És per això que van treure el santcristo gros, l'altre dia. El rei ja va sortir a dir que “no és admissible apel·lar a una suposada democràcia sense respectar la llei”. Que fort, Antònia. Però és que és la frase que el grapa al tron. Al seu pare no el van restaurar per una suposada democràcia, sinó per la llei de Franco. I a ell l'han col·locat no pas per una suposada democràcia, perquè si l’haguessin posat per una suposada democràcia, l’haurien votat primer. L'han posat per la llei de la monarquia, que es basa, com sabeu, en l’esperma. El mínim que podria fer, sabent això, és callar...

Així, quan aquest rei se'n va a l’Aràbia Saudita a vendre armes, sap que allà la llei no permet a les dones viatjar o estudiar sense permís del tutor, però li està bé, perquè la llei passa per davant de la democràcia. I és per això, també, que deu trobar bé que l’'Open Arms' sigui en un port espanyol. Per la llei. I no hi fa res que el vaixell no pugui salvar nenes com les seves. Perquè les seves no s’ofegaran, tot i que també naveguen pel Mediterrani, per motius diferents.

Empar Moliner

pd 1928 A la dreta dels presos polítics, un abisme

 (arafa...)

 Aquest dies, quan els presos polítics declaren davant el tribunal que no saben qui va pagar el referèndum, o que la gent va defensar les urnes sense haver-ne rebut cap ordre, es nota en el to de la rèplica dels fiscals l'escepticisme del funcionari de l'Estat de gamma alta que creu que l'Estat, expressat al BOE, és el principi i el final de la realitat, que fa molt de temps que va oblidar que hi ha una societat civil que viu del seu esforç i que les lleis evolucionen quan aquesta societat empeny els canvis...  
Antoni Bassas