(arafamesdunanyimig)
... l’independentisme ha acceptat que li cal recomençar sense renunciar al
camí fet. L’anomalia dels presos polítics i dels polítics exiliats, més
enllà del dolor i la injustícia, dona sentit a la denúncia democràtica
de l’independentisme. En canvi, per a l’Estat és un maldecap, una taca
permanent. En aquesta hora de la represa de diàleg, ni que sigui de
sords, la mera existència de presos i exiliats debilita l’autoritat
moral de l’Estat...
... l’escola que es farà a la Model durà el nom de Xirinacs. Per a mi és
la millor notícia de la setmana: un preciós triomf pòstum. La Catalunya
que ell hauria volgut és un país que a les presons hi fa escoles, un
país on la paraula, el diàleg, la tolerància sempre tenen una segona
oportunitat... Xirinacs i Francesc Vicens, tots dos també van passar per la presó, dos
independentistes de primera hora, d’aquella Transició que no només va
voler enterrar el passat, sinó ocultar el present de la seva
plurinacionalitat. Però tot torna. Ara tenim la plurinacionalitat
tancada de nou a la presó i tenim l’autonomia catalana presidida per un
independentista, un polític tan atípic com Xirinacs o Vicens. I a
Madrid, un nou Felipe, el Pedro, enmig de la cridòria ultranacionalista
que sempre ha impedit a Espanya mirar-se al mirall de la seva
diversitat. És així com recomença l’endèmic diàleg de sords. Benvingut
sigui.
Ignasi Aragay
