... hi ha religions encara molt vives, com la jueva i la musulmana, que
procedeixen al sacrifici d'un animal, pràctica extraordinàriament estesa
a civilitzacions que ningú considera bàrbares, com la grega i la romana...
Sacrificar un anyell per Pasqua –que és quan el cristià ha de
combregar, baldament sigui una sola vegada en tot l’any– és un ritus de
la mateixa importància, per a jueus i musulmans, que prendre la comunió
amb una forma consagrada.
La Unió Europea vol ara regular aquests
sacrificis en nom d’una defensa del benestar animal que acabarà sent el
dipòsit de les bones consciències morals dels ciutadans, ja que no hem
estat capaços de construir una civilització humana sense injustícies,
guerres i assassinats. És una aberració i un acte d’enorme hipocresia.
Cada dia, al món sencer, es sacrifiquen milions de sardines, gallines,
conills, vedells, vaques, porcs, cavalls i bous, i no ens consta que
abans del sacrifici els animals passin per un expert en psicologia
emocional ni els donin cap Trankimazin per ensopir-los. Als uns els
tallen el coll, als altres la jugular, com fan les dues religions
monoteistes no cristianes. El procediment halali caixer de sacrifici de l'anyell es fa
amb més garanties per evitar el sofriment dels animals que moltes altres
pràctiques quotidianes adreçades a la bona dieta dels ésser humans.
Tot
plegat és una mostra més de la manera com l'ètica s'ha desplaçat des
dels valors importants –resumits en el decàleg mosaic, que no prohibeix
que es mati cap animal– a qüestions menors com l’antitabaquisme, el
reciclatge de les escombraries i un respecte pels animals que sovint els
homes no dediquen als seus (i les seves) congèneres.
Jordi Llovet, 17.2.2024
