dilluns, 4 de maig del 2020

pd 1820 En defensa del Parlament

(arafa...)
... podem convertir la cambra catalana en una trista joguina, en una sobirana inutilitat... Mentre els presos reclamen unitat, altura de mires, generositat, seriositat i visió de futur, la majoria independentista s’esbudella al carrer i a la cambra en una política de vol gallinaci que contradiu l’essència del seu discurs... L’1-O va ser una gran victòria seguida d’un contraatac brutal de l’Estat per al qual es va veure que no estàvem preparats. I, malgrat tot, el 21-D l’independentisme es va recuperar i va demostrar la seva fortalesa a les urnes. En va sortir un Parlament amb majoria absoluta dels qui volem una república. ¿Com pot ser que ara el mateix independentisme debiliti aquesta cambra? ... El Parlament és autonòmic, sí. També ho és la Generalitat. És el que tenim... Són les nostres institucions d’autogovern, guanyades a pols, amb molt d’esforç i sacrifici de tanta gent, durant els republicans anys 30 i durant la Transició del franquisme a la democràcia. I són les institucions que alguns aspirem a convertir en estatals, perquè entenem que és l’única via capaç de garantir el progrés i benestar per a tots els ciutadans de Catalunya. Ja s’ha vist que no serà fàcil...
Ignasi Aragay


pd 1819 La veritat i la mentida (i2)

(arafa...)
 ... Com si fes vergonya dir quins són els defectes de l’independentisme! Però si és el primer que s’ha d’admetre si es vol avançar... Perquè equivocar-se o no saber-ne més és comprensible: vivim en un Estat que no dubta a amenaçar amb morts, que fa xantatge a empreses i bancs, que pega a gent indefensa i que alimentarà la ultradreta si li convé, però és d’aquí d’on volem fugir. La misèria estatal no pot servir per disfressar la mala fe que hi ha hagut dins de l’independentisme... L’Estat no ha parat de donar nous arguments, cada setmana, per voler cada vegada amb més ganes la independència, però no es tracta de conrear l’autoajuda política ni de xipollejar en el bonisme, ara. Es tracta d’independitzar-se de les pròpies mentides perquè s’assemblen massa a les que ens han lligat fins avui. Esclar que sabem que hi ha moltes dificultats, com no n’hi ha d’haver si et posen a la presó... Però compte, perquè una cosa és arrossegar els vells embassaments de merda i una altra és fer-los servir els uns contra els altres. Es tractava de fugir-ne, no de duplicar-los; de canviar partits, institucions i entitats, no de situar al carril central de l’acció política el que pitjor sap fer cadascun d’ells.
Francesc Serés