pd 2068 El futur serà "rurbà" o no serà

 (arafa...)

... La vida és canvi permanent, de la matèria i l'esperit. Ja ens ho va advertir Heràclit a Sobre la natura : “Tot flueix, res no està quiet”...  Alhora que creixen imparables les nostres àrees metropolitanes, també s’expandeix el bosc assilvestrat... El camp s'ha buidat de persones i s'ha omplert d’arbres. Mireu fotos esgrogueïdes i veureu turons pelats on avui hi ha una frondositat a primer cop d'ull agradable. Queden molt bé, les fotos. I cremen molt bé, els incendis. La immensa majoria són boscos bruts, selvàtics. Tants arbres descurats són combustible, són el malson dels bombers. On són els pastors? Tot canvia, esclar. Els éssers humans també som natura i també intervenim en la natura. Per a bé i per a mal... No es tracta de fer pairalisme romàntic d’urbanita esteticista. No n'hi ha prou amb la visió superficial del boletaire o del turista rural de cap de setmana. Hauríem de canviar el consum depredador de paisatge per la vivència responsable del camp. No sé com es fa, això, però sé que s'ha de fer. Tots sabem que s'ha de fer...  El futur no serà només urbà, serà rurbà o no serà. Natura i cultura. Fem-ho.  

Ignasi Aragay

30/6/2019

pd 2067 Com enriquir-se servint persones

(arafa...)

... Un servei més eficient, i aquest és el gran argument per privatitzar, no és el que costa menys diners, és el que atén millor els que el reben i omple més els que el presten. És el que crea vincles i civilitza... El servei a les persones és el cor de l’estat del benestar i és l’àmbit professional que més pot contribuir a crear i enriquir un teixit comunitari. És servint les persones que tota la societat es pot fer més càlida i solidària o més freda i individualista. Envoltar l'acció directa dels funcionaris -deixant molt clar on és imprescindible que arribi- de l'acció voluntària i l'economia social que posa el bé comú per davant de l’afany de lucre és una fórmula imbatible. El servei a les persones té un enorme potencial a l'hora de fer poble, de fer barri, de polititzar en el millor sentit de la paraula. Obrim, doncs, la porta a externalitzar-lo: deixem-hi entrar tots els que volen millorar-lo. Fomentem, implicant-hi per la via de concerts i convenis, les cooperatives innovadores, amb voluntat de servei i arrelament al territori. Però blindem-lo contra la mercantilització, contra els voltors que, com les empreses de Florentino, s’enriqueixen assistint a domicili la gent gran. Ells són els que permeten i desitgen que vivim ignorant-nos, perquè mentre ens ignorem, tancat cadascú a casa seva, manen ells i no nosaltres.

Albert Pla Nualart

30/6/2019