... l'any 2022, va fer cent cinquanta del naixement del pensador anglès Bertrand Russell (1872-1970)... Va ser declaradament faldiller i, si ara visqués, hauria passat pels
tribunals més d'una vegada: no violava ni assetjava les dones,
pròpiament, però les desitjava amb una passió no inferior a la que
sentia per la lògica matemàtica. Això sí: malgrat aquesta devoció, va
practicar aquella misogínia subtil, carregada de wit, que
encara practiquen les societats que no s'han vist envaïdes per cap
tendència políticament correcta, una de les xacres més fabuloses del
nostre temps. Li agradava parlar dels beneficis del tabac, dels
inconvenients del deport per a la ment –en donen proves molts
esportistes–, de la inutilitat de la farmacopea industrial, dels mals
que provenen del menjar ecològic i de moltes altres coses. Un dia, una dama amb aire de setciències li va demanar que expliqués la
diferència entre el temps i l'eternitat. Russell se la va mirar uns
segons i li va respondre: “Senyora, encara que esmercés tot el temps del món per explicar-l’hi, vostè necessitaria una eternitat
per entendre-ho”. (Avui dius això en públic a una dona i et fiquen a la
presó per no se sap exactament quina llei enemiga de l'enginy.)...
Jordi Llovet, 4.2.2023
