ARA dissabte, 17 de juny del 2017
SENSE COMPLEXOS
Empar Moliner
El fiscal general de l’Estat, que té un cognom
predestinat (es diu Maza), ha dit unes paraules que m’apresso a
reproduir mentre contemplo la planta pebrotera que tinc, ufana, a la
taula on escric: “La fiscalia actuarà sense complexos contra els
voluntaris del referèndum de l’1 d’octubre si considera que s’incompleix
la llei”. De moment, però, ha advertit que això és (atenció a la frase)
“una mera hipòtesi que no s’ha produït”. Naturalment, amic. Una
hipòtesi no pot haver-se produït perquè llavors ja no seria una
hipòtesi.
Sense complexos. Em sorprèn que digui
“sense complexos”, perquè, sincerament, si una cosa no té el govern
d’Espanya són complexos a l’hora d’actuar. No n’ha tingut mai. ¿Que s’ha
de declarar la guerra de l’Iraq? Sense complexos. ¿Que s’han de posar
els peus a la taula del president dels Estats Units, perquè allà on vas
fes com veuràs? Sense complexos. ¿Que s’ha de dir que el Prestige
són uns fils de plastilina? Sense complexos. ¿Que s’ha de dir que la
corrupció del PP són casos aïllats? Sense complexos. ¿Que s’ha d’enviar
l’Ana Botella a parlar en anglès per provar de dur els Jocs Olímpics a
Madrid? Sense complexos. ¿Que s’ha de pagar per no acollir refugiats?
Sense complexos. ¿Que el Banc d’Espanya diu que dona per perduts (per perduts!) 39.542 milions públics del rescat a la banca?
Sense complexos. ¿Que s’ha de firmar un acord amb en Florentino Pérez
perquè, si la guingueta petroliera que ens ha muntat no funciona, l’home
cobri? Sense complexos. ¿Que s’han de pagar “favors” als països, com
admeten, perquè malparlin del referèndum de Catalunya? Sense complexos...