Ja veurem què succeeix amb la moda imperativa i puritana del
políticament correcte pel que fa als llibres de temps passats –els del
present ja estan condemnats–. Potser als països de tradició catòlica el
problema no serà greu, perquè és una religió molt més permissiva que,
per exemple, la protestant: per això als Estats Units és molt viva la
discussió sobre com s'han de modificar els clàssics perquè no
escandalitzin ningú i s’avinguin amb les idees correctes dels nostres dies...
¿Què passarà amb un llibre tan amable, gentil, benhumorat i cordial com Els papers pòstums del Club Pickwick
(1837)?... al capítol 33, a la traducció de Carner es parla del “sexe
dèbil” en referència a les dones –l’original anglès hi diu “soft sex”–.
El pare de Sam Weller no ho acaba d'entendre, i pregunta al seu fill:
“Això del sexe dèbil, què vol dir, Sammy?” “Les dones”, respon el fill. I
rebla el seu pare: “Aquí sí que no l'erra gaire, Sammy; per força són
dèbils, un sexe d'allò més dèbil...”
Potser cal entendre que els llocs comuns sobre els negres o les dones han canviat molt al llarg del temps, i que és una bona lliçó de literatura i, a més, d’història, deixar tots els llibres antics en l’estat que els van pensar llurs autors. I, després, comentar el que calgui.
Jordi Llovet, 30.9.2023
