dilluns, 31 de març del 2014

pd 44


PUNT DIARI  Dissabte, 10 de novembre de 1984
PERÒ DE FET... HI HA DUES ESGLÉSIES?
Pep Claparols

...Hi ha una església de barris i una altra de centre de ciutat? Hi ha una església del poble i una altra de més amunt? Hi ha una teologia de l'Alliberament" i una altra de la "Dominació"? Dues cares de la mateixa Església? Dues esglésies...?...
..."L'Església és de tots i, sobretot, dels pobres" (Joan XXIII)...
..."Mireu si en són, de pobres, els rics, que ha hagut de robar el Déu dels pobres" (un humorista  de Barcelona)...
...l'Església, o esdevé l'Església dels pobres o serà una Església diferent de la de Jesucrist. Hi ha algú que ha dit que ja ha arribat el moment en què els cristians, o bé es "cristianitzen" o bé desapareixeran del mapa...

diumenge, 30 de març del 2014

pd 43


EL PUNT, Diumenge, 30 de setembre de 1990
NO CREUEN EN ELS MILIONS
Josep M. Marquès

Giovanni Papini sostenia que el capital és "la merda que surt del cul de Satanàs"... i Don Camilo, el rector de la novel·la de Guareschi, li deia a l'alcalde comunista, Pepone: "Tu esdevindràs ric, i aleshores deixarem de ser amics. Des de la meva pobresa et retreuré el canvi"
...Ha triomfat una estratègia deliberada per inculcar el consum de masses als nens i als joves...
...Aneu ara a plantejar l'oposició entre un socialisme mort i enterrat i el liberalisme econòmic. La gent respon: "Guanyem, que hem de gastar molt!"...
...Els milions no són un absolut. Potser acabarem adonant-nos que el sistema econòmic del futur ha de ser a escala mundial i que no pot tenir cap més base que la solidaritat entre tots els homes, presents i venidors...

divendres, 28 de març del 2014

pd 42


PUNT DIARI dissabte, 20 d'octubre de 1984
SER LLIURES
Pere Torras

...La diferència entre l'esclau i el lliure és que un pateix pel que té i pel que li falta, i l'altre viu amb el que té i sense el que li falta...

...Mentre el nostre món sigui un mar d'esclavituds, l'única llibertat vertadera és una llibertat en lluita. Cada cosa que perdis en el combat serà un espai més per a la llum. Perquè la llibertat és llum, i la llum és vida, i la vida és amor; però l'amor, ara i aquí, és combat.

dijous, 27 de març del 2014

pd 41


PUNT Diari, dissabte, 29 de setembre de 1984
MONSENYOR ANCEL, BISBE OBRER
Joan Busquets

...l'Església sembla només vàlida per a les classes mitjana i burgesa. Els obrers, pel fet de ser-ne, n'estan lluny i sovint en contra. Els pobres de les ciutats industrialitzades queden al marge de l'Església...
...La missió és anar cap els que no vénen, enviar capellans al món obrer perquè els camins dels obrers ja no es treben amb els dels capellans. I això era vàlid no només pels obrers, sinó per als allunyats en general...
..Avui, però, hem perdut molta energia i estem força més ensopits pel que fa a la missió i l'encarnació. Cert que hi ha cristians en el món obrer. Però em sembla que, mort Ancel, (i altres)...el diàleg i la presència en el món obrer ha perdut uns líders i uns testimonis que fan molta falta.

dimecres, 26 de març del 2014

pd 40


El Periódico, dissabte 7 de desembre de 1985
MALDITOS POBRES
Pere Bonin

L'Estat ... busca la mediocritat manipulable segons els interessos de la minoria governant. El ciutadà de classe mitjana, que produeix el suficient per pagar impostos però no el necessari per poder exigir, és el súbdit predilecte, el que no vol dir que se li tinguin atencions.
Els qui han viscut i anat pel món amb els ulls oberts han pogut comprovar que els pobres i miserables, en qualsevol sistema, són una font inesgotable de molèsties per a l'Estat..
...En general l'Estat respecte i tem als rics. Quan els banquers protesten, els polítics tremolen; quan protesten els obrers, criden a la Policia o a la Guàrdia Civil...
...Els pobres són maltractats, escarnits, enganyats. I si protesten, estomacats. Poden consolar-se (podem) pensant que "d'ells serà el regne dels cels".
Però aquí, a la terra assedegada, els pobres no són (som) benaurats, sinó realment maleïts.

dimarts, 25 de març del 2014

pd 39


PUNT DIARI, dissabte, 2 de març de 1985
MALVIURE A CAUSA DE L'ATUR (2)
Jordi Girbau

...Canviar les bases del sistema vol dir canviar les actituds,les pautes de comportament i els hàbits d'una societat que recolza en el consum indiscriminat i que fa del canvi constant i accelerat la seva llei suprema...
...Negar la realitat, ignorar-la, fer-ne demagògia, declarar-se impotent perquè el problema és greu i difícil, o intentar resoldre amb almoina allò que cal fer per justícia, són actituds que no duen enlloc. O potser sí; a mantenir-nos com fins ara...
...L'engranatge de consum ens fa participar en la dinàmica social, a cadascú segons les seves possibilitats. Diversions, plaers, comoditats i luxes superflus són una bufetada  a la cara dels aturats...
...Crist ens empeny a ser lliures i despresos, a donar a les coses la seva veritable dimensió. El manament de l'Evangeli és l'Amor..."Si un home que té suficient per viure bé contempla sense entranyes com el seu germà passa necessitat, és concebible encara que hi hagi en el seu cor l'amor de Déu? Germans, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritats"  (1 Jo 3: 17 - 18)

dilluns, 24 de març del 2014

p.d. 38


PUNT DIARI, dissabte, 2 de març de 1985
MALVIURE A CAUSA DE L'ATUR (1)
Jordi Girbau

De tant sentir-ne parlar ens hem acostumat a l'atur...Durant aquests darrers anys, hom ha tingut temps de parlar - sobretot de parlar - de les  repercussions socials del problema i dels estralls psicològics en les persones: la incidència especial entre els joves, la pèrdua de la dignitat i les frustracions, les dificultats d'integració social, les alteracions en la convivència familiar, l'apatia i el desencís, els lligams amb la droga i la delinqüència...Però encara ara tots vivim amb l'esperança que això s'acabarà. Tard o d'hora. però s'acabarà!...
... L'atur és un reflex d'aquesta crisi...Algunes de les seves arrels s'endinsen en el nucli mateix del sistema social i ens el mostren tal com és: una societat feta de contradiccions que no minven, on uns quants rics són cada cop més rics mentre que la resta són més pobres, on uns viuen molt per sobre de les seves necessitats i els altres només malviuen.

p.d. 37


PUNT DIARI, dissabte 13 d'octubre de 1984
LA MORAL DEL CRISTIÀ
Pere Torras

Sóc dels que  creuen que no hi ha una moral específicament cristiana. Però això no vol pas dir que el cristià sigui a-moral; ben al contrari. Jesús de Natzaret va viure d'acord amb la moral jueva. És a dir: va ser un bon jueu...

...Jesús no va fundar cap religió, ni va predicar cap moral, no va organitzar cap societat. Doncs, què va fer? ... Va ser ... llum per un cec ... aliment per un afamat ... camí i veritat pels perduts o desorientats... resurrecció i vida pels morts ... i pastor, i amic, i mestre, i Senyor, i Déu...

Al deixeble de Jesús no se li dóna una moral específica, que podria dir-se'n MORAL CRISTIANA. El que troba el deixeble de Jesús és la LLIBERTAT.

divendres, 21 de març del 2014

pd 36


Setmanari: Primera Plana del 5 d'abril de 1978
¿SE LLEVARA LA ALEGRIA ESTA PRIMAVERA?
Monseñor Iniesta

... Les alegries més grans són les compartides, les comunitàries...
... Déu no és alegre. Déu és l'alegria... Déu va fer un món alegre, va voler un home alegre. I com es podia ser alegre, sinó a l'estil de Déu? Es a dir: a l'estil de compartir, de comunió, de mútua donació.... anar cap a la comunió, cap a l'altruisme, la bondat i la tendresa cap a l'altre, cap els altres.
... molts homes que acceptaren el seu camí (de Jesús), com Francesc d'Assís i tants d'altres, van saber trobar la veritable alegria no buscant exclusivament les seves alegries, sinó pensant més en l'alegria dels seus germans que en la seva pròpia...

dijous, 20 de març del 2014

p.d. 19

Tele/eXpres, 15 de gener de 1977
CRISTO y MARX SON COMPLEMENTARIOS
Según Roger Garaudy

"No és gens estrany ser cristià i marxista i no entenc perquè encara hi ha gent que no ho entén. En el cristianisme hi ha moltes concepcions diferents ... pels cristians, Crist ja no és resignació ni acceptació de l'ordre establert. En el marxisme passa el mateix.....
...La noció de transcendència està implícita en Marx perquè no hi ha doctrina revolucionària  sense transcendència...
...Cal que quedi ben clar que si l'obra de Marx es podés definir amb una sola paraula aquesta seria: antidogmatisme...
...La dimensió alliberadora que defineix el marxisme es complementa amb la interioritat, la iniciativa, la transcendència, el projecte d'esperança que aporta el cristianisme. Marxisme i cristianisme són complementaris. L'un impedeix a l'altre tornar-se dogmàtic...
...Enfront del pessimisme, les crisis, la degradació, plantejo la urgència d'una estratègia que no vulgui acabar amb el capitalisme "des de dalt" - això serà el gran fracàs de les esquerres si continuen tancades en dogmatismes i estructures organitzatives d'altres èpoques - sinó "des de baix", és a dir, estimulant la iniciativa de les masses...
...Des de baix pot sorgir una nova manera de viure individualment i d'organitzar-se socialment.

pd 33


Triunfo núm. 805 de 1 de juliol de 1978 pàg. 5
LA IGLESIA CATOLICA Y LA CONSTITUCION
Alberto Iniesta (Bisbe auxiliar de Madrid-Alcalá)

...l'Esperit empeny sempre pel camí de la pobresa o a la pobresa del camí, de la intempèrie, de la confiança, de la llibertat, de l'oblit constant de lo vell i la recerca incessant de la imaginació, la renovació, la novetat.... Llegint l'Evangeli, tenim dret a pensar que el Mestre volia i vol una Església la força fonamental de la qual sigui la seva fe i el seu amor a Déu i a l'home; i amb la sola pretensió d'ajudar, servir, conviure com a germans, i no barallar-nos per tenir més drets, més força o més privilegis.

pd 34


El Periódico de 23 de setembre de 1984
LA CALDERA DEL DIABLO
Antonio de Senillosa

...passa que a vegades, als sínodes, apareixen bisbes que diuen que ja està bé de civilitzar, moralitzar, aconsellar i que el que cal fer és posar potes enlaire els monopolis, les oligarquies, les castes militars, els terratinents. I perdre la por al poble....
...Una Església que no sigui tèbia amb els tirans, i encara menys complaents, i que els planti cara, amb totes les conseqüències...
... Atenàgores, patriarca de Constantinoble:"De l'Església n'hem fet una organització com les altres. Totes les nostres forces s'esgotaren en endegar-la;  ara s'esgoten en fer-la funcionar. I va, més o menys, millor dit, menys que més, però va. Només que funciona com una màquina. Com una màquina i no com la VIDA."

p.d.35


Publicació? 1977?
ERNST BLOCH, UN TEÓLOGO DE LA ESPERANZA
José Jiménez Lozano

Sembla una cosa paradoxal o picant, però Ernst Bloch, el gran filòsof marxista que acaba de morir passarà, sens dubte, a la història sobretot com un teòleg, i, més concretament, com un teòleg de l'esperança...
... la afirmació de Bloch de que l'home i el món "són" però encara no tenen "consistència", no se "sustenten" per sí mateixos ni en sí mateixos, sinó que busquen i es dirigeixen cap a una fita de la seva identitat, en recerca del seu sentit. Identitat i sentit que...tenen un caràcter transcendental i suposen una alliberament de totes les alienacions, inclosa la de la mort...

...Per Bloch, "l'arrel de la història és l'home que treballa, que crea; l'home que supera i reforma el que existeix..."

...per Bloch el principi de l'esperança ... porta l'home més enllà del que és i del que ha estat i el fa invencible enfront de l'amenaça del nores i de la mort perquè l'"homo absconditus" quan arribi a la plenitud, ja serà fora del domini de la mort"

dilluns, 17 de març del 2014

p.d. 23


Cuadernos para el Diálogo,  Marzo 1973 pág. 21 a 23
"SER CRISTIANO ES SER SINCERO" 
Entrevista con J.Mª. Diez-Alegria
Antonio Garcia Rayo

"Si la religió veritable no és ni pot ser instrument de la injustícia en el món i la religió dels cristians (concretament dels catòlics) ha set i continua sent factor de conservació d'estructures d'opressió i injustícia, aleshores resulta inexorablement que la religió que viuen els catòlics no és la religió veritable. El problema és complexa per a qui, com jo, creu en Jesucrist amb l'adhesió absoluta del "sí" de fe"....
"...el cristianisme genuí no és "religió" perquè és "fe"...
"...Soc capellà jesuïta, però  sense renunciar a ser home, a ser cristià i a tenir consciència..."

p.d. 22


Revista “Triunfo” núm. 678 de 24 de gener de 1976, pàgs. 38 a 41
LLUÍS XIRINACS: LA LOCURA DE UN PROFETA
Montserrat Roig

...(Davant de la presó Modelo) ...Hi ha mossèn Xirinacs amb un vellet, una noia, un aturat...amb els veïns, amb els obrers, amb els ciutadans, amb els estudiants de batxillerat, amb els escoltes, amb els capellans, amb les monges, amb els polítics, amb els ex presos, amb les dones, amb els vells... amb els nens...

“Els profetes atacaven tot el que era conservador, reaccionari, tot el que frenava el progrés del poble. Quan tot anava bé, el profeta les retirava i es dedicava a la contemplació.”
...“el capitalisme aixafa les nacions... La nacionalitat té unes arrels quasi biològiques, no racials. Crea el llenguatge, els nivells instintius, els afectes de relacions familiars, de cultura, una sèrie de coses que són un estil de vida molt més pregon que l'econòmic. Crec que Catalunya és una nació, la meva...”

...Alguns el troben ingenu. Altres, xiflat. N'hi ha que diuen que està demodé. Molts pensen que fa el ridícul. I ell va cansant a tothom amb la seva innocència, la seva obstinació. La seva bogeria és contagiosa, perillosament contagiosa...
...Xirinacs torna a seure, sempre amb el somriure innocent, la seva cara de lluna plena, la barba entre negra i roja...

NTT: si vols llegir l'article sense o inclús imprimir-lo o guardar-lo clica: http://www.triunfodigital.com/XXX678/38.JPG 

p.d. 21

Triunfo núm. 680 - 7 de febrer de 1976 pàgs: 24 a 29
SEXO Y CATOLICISMO
E.Miret Magdalena

(Fa referència a un document que va treure el Vaticà) 
..."l'esperit de Jesucrist no és tancat dintre de cap frontera i cal acollir l'Evangeli a través dels interrogants humans d'avui en dia" (Misió de França)
... "l'amor és completament oblidat en el text de la Congregació Romana  per la Doctrina de la Fe" (Le Monde)
...El cristià no pot abdicar de la raó... Sant Tomàs deia "Cal obeir abans a la consciència que a la llei o al que digui un superior"...
...Un document com el que ha fet ara la Santa Seu hauria de centrar la sexualitat en l'amor, però sorprenentment no ho fa...

p.d. 20

Triunfo,  núm. 700 - 26 de juny de 1976
COMUNISMO Y CATOLICISMO
La "mano tendida" de Marchais

... Marchais fa ara la proposta d'unir cristians i comunistes per transformar el món...
"No podem considerar la religió com obra d'uns impostors, ni tampoc reduir-la a una credulitat pueril. No considerem la fe dels cristians com intrínsecament perversa i enemiga nata dels moviments obrers. Ens prenem la religió seriosament. Per nosaltres és un reflex complex de la consciència dels homes en un món que els oprimeix i que en busca un altre de més feliç"...
...Els catòlics de la vella tradició es van quedant cada cop més sols i bocabadats, igual que els militants comunistes de l'època de "l'opi del poble" i de l'anticlericalisme. Res és com al principi. Sortosament. Cada veritat és temporal i circumstancial.

p.d. 18

Diari AVUI de 3 de gener de 1993
Entrevista 
Jordi Solà
"NO HI HA CAP MOTIU PER TENIR POR A LA MORT"

Per la doctora Kübler-Ross (Elizabeth, psiquiatra), la mort no és més que un trànsit en el conjunt d'una existència global, que inclou la vida actual tal com la coneixem i la pròpia mort, com "un trànsit entre vides"

"No hi ha, en principi, cap motiu per tenir por a la mort. Solament hi ha dos temors naturals que neixen amb l'ésser humà: la por a caure i el soroll molt fort. Són de fet , dues pors protectores de la vida, i per tant de caire positiu..."
 
"Els nens, en general, no entenen el concepte de la mort. És més, de fet no li tenen por. Mai. Fins a l'edat de vuit anys, la idea de la mort no és un fet permanent en ells..."

"Totes les actituds bàsiques que tens a la vida no les adquireixes a l'escola, les reps d'ençà el primer dia de la teva vida fins a l'edat de sis anys. El dia que vas a l'escola en aquesta edat, ja tens tots els condicionants que faran de la teva vida un èxit o un fracàs"

p.d. 17

Revista POR FAVOR, núm. 183, 2 de gener de 1978
CARNET DE NOTAS PARA NADA
CRISTO Y EL SEÑOR CONESA
Antonio Alvarez Solís

(Notes del traductor-transcriptor: 1- el conjunt de l'article és bàsicament irònic o sarcàstic. 2 - Conesa: Comisario Roberto Conesa, cap de la Brigada Político Social, repressor franquista)

A Martín Villa no se li hauria escapat allò de Betlem. Martín Villa hauria encarregat al senyor Conesa l'operació Sants Innocents...
Crist hauria estat avui impossible. Quasi tan impossible com la llibertat. El món ja no concedeix escletxes per l'aparició d'herois i, menys, pel triomf de l'heroi...
...no són concebibles ni el Sermó de la Muntanya, ni les noces de Canà, ni la resurrecció de Llàtzer...
La imatge d'uns reis retent homenatge a un revolucionari acabat de néixer tampoc resulta concebible ara mateix. I menys a un revolucionari que arrossegava gent del tercer món. El nen hauria acabat malament...
El camí cap a la llibertat ja no passa per invents divins, ni per rampells místics. No es concep un Spartac marxant sobre Roma, ni un Crist tornant boix al Sanedrí...
El rebel actual sap que no pot esperar gran cosa de la paraula o del diàleg. Ja ho tenim tot dit, com en els matrimonis acabats.  El rebel actual sap que ningú li anirà a oferir or, encens i mirra.
És llàstima que Crist no sigui ja possible. Que no vagi pel món, tirant les paradetes del mercaders, dels grans mercaders; multiplicant els pans i el peixos a la Índia o al Pakistan; convertint l'aigua en vi. Tot això s'ha acabat. La màquina social necessita els famolencs de la Índia o del Pakistan. Perquè els pobles desenvolupats ens alimentem d'aquesta carn...
Crist ja no és possible...
Crist va tenir una sort com un piano naixent en la seva època.

p.d. 16

Revista POR FAVOR núm. 183, 2 de gener de 1978
GUILIO GIRARDI, LA OTRA IGLESIA
José Martí Gómez/ Josep Ramoneda

... Crec que actualment no es pot presentar cap règim polític com a model cap el que hem d'orientar-nos. Això no significa que podem posar al mateix nivell d'autoritarisme totes les estructures existents...Crec que el que estem buscant va més enllà del tipus de democràcia que ens ofereixen els règims lliberals...
Crist és una inspiració que cal viure creativament i que ens ha de dur a fórmules de compromís que poden ser profundament distintes a les que ell va trobar. I sens dubte és l'única manera de ser fidels al que ell va fer. Crec que imitar-lo materialment seria una traïció...
El problema radical és la posició de classe de l'Església. I això no es pot canviar amb una simple modernització...

p.d.15


TRIUNFO, núm. 776 10 de desembre de 1977
LA TEOLOGIA POLÍTICA DE UNA MUJER (Dorothee Sölle)
E. Miret Magdalena

La meva teologia és política, compromesa ... inclou tot tipus d'opressió en el món actual: la dona, els negres, el tercer món, els marginats ...
La teologia és la reflexió que tots els creients, convivint amb no creients, han de fer de la seva fe.
...Pel burgés, el pecat és avui dia fonamentalment  la col·laboració amb l'estructura injusta. I, en canvi, pel treballador seria l'apatia per lluitar contra ella...
És fals - com ens va ensenyà sant Joan - creure que podem arreglar-nos privadament amb Déu, oblidant els homes...
Per mi Déu no és quelcom estàtic, retallat i còmodament assegut al seu tron, sinó un "movens". Dinàmic, vital, que impulsa, si el creient ho accepta lliurament , cada dia i cada minut. Per això l'oració ha de ser sempre una oració política...
La Creu és el símbol del "leit-motiv" de la meva teologia: és en l'oprimit on resideix el punt de partida alliberador...
Crec que el cristianisme te poc futur a l'Europa que coneixem. La religió del consum és la que priva aquí, i les classes mitjanes estan temptades inconscientment per un cert neofeixisme... existeix el perill d'optar pel simplisme d'una solució de dretes tancades, que es presentaria més atractiva i més mesurada en les formes externes que com ho va fer el nazisme o el feixisme...
En quan al cristianisme, veig cada cop més desintegrades i minvades les esglésies institucionals, i només hi trobo una possibilitat: els petits nuclis de cristians que quedaran casa cop més marginats de la societat actual...
La religió sempre s'ha relacionat amb el problema de la mort  i de la vida profunda.

p.d.14

EXTRA F. D. ESPECIAL PER A CARITAS DIOCESANA
Barcelona, 21 de febrer de 1982

Cansats de competir, aprenguem a compartir.
Campanya de Càritas contra l'atur.

Les persones en atur existeixen, són com tu i com jo, tenen dret a viure amb dignitat i moltes vegades els és difícil exercir aquest dret. ... el seu dret a l'ús del necessari per a viure ara i aquí és superior i més fort que el nostre dret a posseir el que és nostre per a viure bé i per a pensar en demà....
Joan A. Ventosa

p.d.13

Data: 24 febrer de 2014 Avui, de manera absolutament extraordinària, dedico aquest paper diari a la memòria de la Mariàngels.

El ciervo, núm. ? any 1978
NO CREO ... EN LA "PERFECCION"
Jose Maria de Llanos sj.

... en el meu NO CREC hi ha un afany per acceptar-me tal com soc ja a la vellesa i sobretot per esperar amb esperança radical que Aquell que va venir a salvar em trobi salvable, es a dir, amb les meves mans carnals no tan netes ni tan plenes com alguns altres dels meus germans, els creients en una perfecció que ja semblen posseir ...

p.d.12

Triunfo núm ... - 1977 o 78 pg.9
SIEMPRE HABRA POBRES Y RICOS
Pozuelo

La insistència del president Suárez de que cal estalviar té molt inquiets als rics. Als pobres, naturalment, no els afecta. Un cop més les classes baixes han estat afavorides per la política econòmica del Gobierno. Amb els minisous retalladets, el problema és arribar a fi de mes, i no com estalviar uns excedents que no existeixen...

p.d. 11


Revista POR FAVOR 27 de febrer de 1978 pgs.30 - 33

ALFONSO C. COMÍN: CUBA, QUE LINDA ES CUBA"
José Martí Gómez / Josep Ramoneda

...
El gran interrogant és saber si d'aquesta dictadura del proletariat podran néixer les llibertats per a tot el poble. Perquè Cuba no havia conegut mai la llibertat. Només colonialisme i neocolonialisme. Nosaltres hem dit que pel nostre país la dictadura del proletariat no és vàlida; que suposaria retallar les llibertats del poble i que la nostra via és la via democràtica i pluripartidista...
...Jo dic que les situacions històriques no sempre permeten a les revolucions seguir el context que podrien seguir en el marc ideal...
...la llibertat també pot patir ferides mortals com a conseqüència de la falta d'alimentació, de la mortalitat infantil, de l'analfabetisme, de la incultura, de la falta d'atenció sanitària, de la marginació social, etc. etc.

p.d. 10

EL CORREO CATALAN 18 de febrer de 1978 pg. 31
Reflexió cristiana a Cuba.
Sergio Méndez Arceo, Ernesto Cardenal, Alfons Carlos Comín.
La havana, 8 de febrer de 1978
...
La sort de l'Església no es pot separar de la sort del poble que a Cuba viu sota la constant amenaça de l'imperialisme que no ha parat d'assetjar-lo, intentant per tots els mitjans - sortosament inútilment - de frenar la revolució.

... fent-se revolucionari amb els revolucionaris, el cristianisme podrà revifar-se, ser sal de la terra, i complir les seves responsabilitats; entre les quals, la denúncia profètica de qualsevol injustícia, de qualsevol violació de les persones en el complex procés de la lluita de classes que viu avui la humanitat enfrontada a l'imperialisme.

...Fidel Castro ... ha senyalat que ... "no hi ha contradicció entre els propòsits de la religió i els propòsits del socialisme" ...

paper diari 8

El Ciervo núm. 325 març 1978 pg. 9
¿Despolitització o nova militància?
Quan els polítics amateurs s'allunyen dels professionals
Hector Borrat

... Enlloc de la militància partidària a temps complet, tan vibrant, tan exigent fa uns mesos, ara es va cap a àmbits externs als partits polítics, privats els uns, públics altres, contraculturals els més rebecs ...
En contrast amb la precedent "il·lusió" per aconseguir grans victòries en l'arena política, s'aguditza un "desencant" que desemboca en el total escepticisme respecte a les forces polítiques parlamentàries i als seus protagonistes individuals, els polítics professionals.
... es passa ara de la militància de tots, al protagonisme d'alguns, pocs: els polítics professionals. Aquests comencen a perfilar certs trets i comportaments comuns sigui quina sigui la seva posició política i ideològica; ells acorden les regles d'un joc del que nosaltres, la immensa majoria, la del "compromís" no remunerat, quedem relegats a ser-ne merament executors, quan no, amb prou feines espectadors...

paper diari 7

Triunfo núm. 814 del 2 de setembre de 1978, pg. 24
LA MORAL DE L'ESCOLA PÚBLICA
E. Miret Magdalena

...
Els dos més grans teòlegs clàssics, el dominic sant Tomàs i el franciscà sant Bonaventura, establiren un principi bàsic del catolicisme: "La gràcia - el sobrenatural - no destrueix la naturalesa, sinó que l'eleva i perfecciona"....
... l'ensenyament públic ha de ser el de la moral natural, que és comú a totes les persones, la que afavoreix el desenvolupament individual i social dins el consens general de les opinions particulars. I un catòlic hauria d'acceptar per a tothom, i també per a ell mateix, aquest camí perquè "abans que el ser cristià, i per ser-ho, és menester viure com un home honrat", tal com deia el pare Gillet, general dels dominics i professor del Institut Catòlic de París...

paper diari 6

Revista Interviu .... 1978
Latinoamerica: Hablan los obispos rojos
Josep Camps

... no es tracta de joves rebels sinó que més aviat son ancians amb 25 anys d'episcopat a les espatlles ...
"Cuba no és el paradís, però és el més proper al paradís que jo conec. Hi ha participació del poble en els béns bàsics i un principi de poder popular. El marxisme ha estat allí un element de transformació." Monsenyor Sergio Méndez Arceo
"Estem a favor dels pobres, de l'alliberament, dels drets humans, perquè això és l'Evangeli." Monsenyor Leónidas Proanho

paper diari 5

Triunfo núm. 820 pg. 60 - 14 d'octubre de 1978
La pasió burgessa. 
Felix de Azua

No, la història immortal, la que es por escoltar mil cops sense cansar-se, no és la del mariner, la de la sireneta, la de l'ampolla màgica o la del nen raptat; totes aquestes són bones històries, però per nosaltres els occidentals només hi ha una història veritablement immortal: aquella d'un home que va dir el que pensava encara que li costés la vida. Un home lliure anomenat Jesucrist i els seus dotze companys. És una història que, malgrat ser bastant popular, no tot el món coneix. I una gran part d'aquest desconeixement s'ha d'atribuir al magisteri catòlic, que amb el seu exagerat afany monopolista ha pervertit el relat fins a convertir-lo en una instància amb pòlissa. L'altra part de la responsabilitat la tenen els moderns (començant per Voltaire), tan estúpids com per deixar-se arrabassar per la dreta una història que pertany a tot el món...

paper diari 4

Triunfo, 835 - 27 de gener de 1979
Abajo los impuestos religiosos
E. Miret Magdalena

...
... insisteixo que, de manera progressiva, però concreta i a mig termini, a Espanya s'arribi a l'autofinançament de l'Església catòlica, sense tornar a dependre un cop més del suport de l'Estat, sigui en forma de subvencions, o d'impostos ...

... Sovint es diu que així no es pot mantenir econòmicament el catolicisme; i això vol dir una d'aquestes tres coses: 1) que els catòlics no volen ajudar amb els seus diners la seva pròpia Església; 2) que el clero en general vol viure a càrrec dels fidels sense treballar, contràriament al que deia sant Pau; 3) que els fidels volen que l'Església sigui més senzilla i suprimeixi tanta organització burocràtica com la que té i que no volen mantenir més temps.

... el clero ha d'estar al servei del poble i no el poble al servei del clero.

paper diari 3

Revista Triunfo, núm. 837. 10 de febrer de 1979
El Papa Wojtyla amb el poble
E. Miret Magdalena

Creients i no creients obliden que l'Església està formada per homes de carn i os, i que la seva força religiosa no està en la seva vàlua ni en la seva espectacularitat intel·lectual, sinó en la transparència amb la que transmeten l'Evangeli. Cosa que només s'aconsegueix amb el mitjans "pobres" del mateix evangeli: senzillesa, diàleg, sinceritat, amor preocupat per la justícia, respecte a la llibertat, convicció autèntica...
....
La veritat, lúnica veritat és que l'Església, per als creients, no val pels seus Pontífexs, bisbes, clergues o teòlegs, sinó pel corrent de vida popular profunda que ella comporta. I si això no existís, sigui quina sigui la seva expressió culta i acadèmica o inculta i descurada, sigui retrògrada o progressista, de res no servirà qualsevol aparença brillant, perquè el cristianisme no és principalment una ideologia, sinó una vida.

paper diari 2

El Ciervo 326, abril 1976
Tomàs Moro un home per ahir, avui i demà
(en el quart centenari del seu naixement)
Mario Sarrionandia

..........
"Tomàs Moro és exemplar perquè en la seva llarga vida de professional de l'advocacia va saber ser compassiu, competent i íntegre. Diuen que l'únic sobresou que va acceptar pels seus serveis, per no contrariar a una dama, foren uns guants dels que va tornar a la seva propietària les monedes d'or amb les que aquesta havia omplert els guants....
El que fa de Moro un home modern i atractiu és que no només va assimilar el nou humanisme sinó que el vivia com el millor renaixentista italià. I en canvi a ell no el paganitzava aquest humanisme sinó que el feia més cristià....
Moro es va negar a prestar jurament al rei Enric VIII com a cap de l'Església. I mireu que era fàcil contemporitzar. Qui era ell per oposar-se a les universitats, els bisbes, el parlament i sobretot al seu amic i benfactor, el rei? Qui es creia que era? 
Aquí és on Moro mostra tota la seva talla. Pràcticament estava sol. I va acceptar el cadafal. La seva consciència per davant de tot. Per això és un home, no per l'eternitat, sinó per ahir, avui i demà. Per avui i pel futur...
Tomàs Moro deia: un home pot perdre el cap fàcilment i, tanmateix, no passar-li res de dolent.El cap de Moro va estar exposat en el pont de Londres. La seva filla Margarida va aconseguir recollir-la amb suborns."

paper diari 30


AVUI, diumenge 22 de març de 1987
Obert a Barcelona el III Fòrum "Home i Evangeli"
ELS CRISTIANS DE BASE QÜESTIONEN L'ESGLÉSIA
Sense deixar de ser fidels, proposen una major actitud participativa.
J.M.Forcada

..."hi ha cristians que veuen les coses d'una manera diferent de l'oficial, d'una manera més propera a l'home d'avui. Aquests cristians no són poderosos, però són sòlids. No són influents, però són consistents. No són triomfadors,  però tenen un desig de fidelitat i coherència..."

paper diari 31


Revista EL MÓN núm. 157 de 26 d'abril de 1985 pàg. 33 i 34
TEOLOGIES, EN PLURAL
Josep M. Lozano

...a tots ens resulta més fàcil atribuir a Déu l'omnipotència o la transcendència que no pas la justícia i, en tot cas, aquesta darrera se sol entendre com una conseqüència d'una idea prèvia de Déu. Una idea que ignora que els cristians només haurien de pensar en Déu com el Déu crucificat...

...En la mesura que tota paraula de o sobre Déu és una paraula humana: què queda de Déu si li restituïm, a l'home, allò que és seu?...

paper diari 32


Setmanari EL MÓN, 19 d'octubre de 1984
VIURE D'AMOR APASSIONAT SENSE SORTIR DELS LLIMBS D'UN CLAUSTRE. 
Santa Maria de Vallbona de les Monges

Pren temps per pensar, és la font del poder.
Pren temps per jugar,és el secret de la joventut perpètua.
Pren temps per llegir, és l'arrel del saber.
Pren temps per pregar, és el poder més gran sobre la terra.
Pren temps per estimar i ser estimat, és un privilegi diví.
Pren temps per l'amistat, és el camí per la felicitat.
Pren temps per riure, és la música de l'ànima.
Pren temps perdonar, el dia és massa curt per que valgui la pena ser egoista.

divendres, 14 de març del 2014

paper diari 29


AVUI, divendres 20 de març de 1987
Aquest cap de setmana se celebra a Barcelona el III Fòrum "Home i Evangeli"
ELS CRISTIANS DE BASE PROMOUEN GERMANOR A L'ESGLÉSIA I AL MÓN
Joan Llopis

"...a vegades sembla com si volguessin (els partits polítics) guanyar eleccions per guanyar eleccions. Per tenir poder, i prou. Un poder que ja no és una eina per al canvi, sinó un objectiu per si mateix...

...Tota l'acció que cal fer per reivindicar la llengua, la cultura i la història del nostre país s'ha de fer alhora amb una bona capacitat d'acolliment envers els que han vingut de fora...treballant especialment per un millorament de les condicions de vida dels immigrants que acostumen  a estar situats en l'anella més feble de l'engranatge econòmic."

paper diari 28


EL NOTICIERO UNIVERSAL - Martes, 30 de marzo de 1976 - pg. 30
EL PADRE DIEZ ALEGRIA EN GRANOLLERS
"EL CRISTIANISMO CONDICIONA HACIA LA IZQUIERDA"
Francisco Mora

..."La fe cristiana no és política, però tampoc antipolítica, més aviat impulsa cap a la justícia, no la de l'ordre establert sinó la del Evangeli"...
..."Els cristians han de tenir una actitud de disponibilitat cap a la política, i la fe no ha de ser cap fre"...

paper diari 27


PODEM PARLAR DE DÉU?
Evangelista Vilanova

...em sembla l'enunciat d'una tasca que no té fi o que és radicalment impossible. Sense fi, perquè la paraula sobre Déu és perpètuament inadequada i ambigua...
...Déu és el Completament Altre, a condició que sigui aquí i ara...
Tot llenguatge humà que pretengui parlar de Déu acaba en últim terme parlant de l'home confrontat amb el Desconegut que ens sobrepassa...Només puc dir Déu en referència al Misteri que hi ha en la meva arrel...
Possibilitat d'una expressió: el silenci... el símbol... el meu proïsme... Jesús de Natzaret...

dimarts, 11 de març del 2014

paper diari 1

Avui, dissabte 6 de març de 1999
La teologia i l'alliberament
Manuel Vázquez Montalbán

.... "Chiapas, en general, i el moviment indígena en tot el continent, ha d'anar molt amb compte amb la trobada entre lluita política i religió per no caure en avals sobrenaturals, però respectant la immensa tasca conscienciadora que han fet, fan i faran els cristians progressistes."

PAPER DIARI 26

AVUI, dijous, 6 de febrer de 1986, pàg. 20
Fets i gent - Religió
BETLEM I CIUTAT
Josep M. Ballarín i Montset, Capellà de Queralt

(es refereix a Betlem) ...Qui conegui aquelles contrades sap que, enlloc i en cap segle, ningú d'orient no tancarà la porta a qui demana acolliment...
... Anys de savis economistes ens han fet oblidar segles i segles d'una veritat tan antiga con l'home: la riquesa separa, la pobresa uneix. És un fet. Com més ric és un poble, més egoista mor. Com més pobre, més generós viu...

dilluns, 10 de març del 2014

paper diari 24

PUNT DIARI 
Punt de Vista dissabte, 19 de gener de 1985, pàg. 7
Fe i compromís
EL BISBE INIESTA, OVELLA NEGRA ENTRE ELS PASTORS
Pep Claparols

...El bisbe Iniesta em fa pensar molt en Oscar Romero..., com ell és molt espiritual i pietós. En arribar al barri obrer de Vallecas... es va anar convertint, en contacte amb la realitat. No ha deixat pas de ser espiritual...però ha passat d'una religió desencarnada,a viure a fons els problemes dels més marginats. Els pobres els van ensenyar a llegir l'Evangeli. Romero repetia sovint que havia començat a entendre l'Evangeli als seus seixanta anys. I han parlat sempre clar davant els poderosos, sense pactes ni compromisos...
... li han fet la vida difícil – per no dir impossible – des de dalts; des de Roma, via Madrid. Ara convé fer callar els profetes! Convé que no hi hagi oposició, convé prudència, convé moderació i, sobretot, convé ordre!!...
Si no trenquem els silenci,morirem en el silenci.