dissabte, 13 de maig del 2017

pd MXX

EL MÓN, 23 de març de 1984
CRÒNICA SENTIMENTAL DE CATALUNYA (3) (1950 - 1980)
SOBRE RODES (i C)
Joan Barril
​... Parlàvem de muntanyes i oblidàvem el mar. I no és casual... Els cims ens acostaven a Déu i les platges al Diable. Els camins i les dreceres de la terra ferma havien estat fressats per cav​
​allers catalans de mitjons immaculats i, en canvi, les rutes del mar s'anaven omplint de forasters semi-nus. M ​entre les nostres muntanyes s'il·luminaven amb la joia del foc de camp, als dàncings de la costa es ballava la "conga", la "raspa" i el "rock and roll". La Catalunya interior era ascètica i la Catalunya del litoral era lúbrica o, si més no, atramuntanada. A la Catalunya interior s'hi accedia a cops de xiruca. A la costa, en canvi, s'hi anava en "sis-cents"...
... Pel "sis-cents" van brostar nous semàfors a l'asfalt i els nens ja no van poder sortir a jugar al carrer. A causa del "sis-cents", les carreteres ombroses de Catalunya van passar a ser únicament cintes de dol, per l'arboricidi que s'hi va abatre sobre els plàtans de les vores...
El 1958 Barcelona inaugurava el que havia de ser l'estadi de futbol més gran del món i, per celebrar-ho, la temporada següent el Barça guanyava la seva penúltima Lliga...
... Els ciutadans es van anar enclastant als vidres de les botigues d'electrodomèstics com uns captaires afamats d'imatges tremolenques i figures diminutes. La televisió havia arribat... A poc a poc, a les nits d'estiu, van anar sortint menys veïns amb les cadires al carrer...