dissabte, 3 d’octubre del 2020

pd 1951 Jo acuso

 

(arafa...)
... Una democràcia necessita que el poder polític sigui fiscalitzat. Un poder democràtic ha d’acceptar -ha de voler- ser qüestionat pels intel·lectuals, per la premsa, per la gent. No ha de tenir por, no pot parapetar-se rere els murs de l’Estat, rere el concepte arcaic d’imperi de la llei... No dic ... que Espanya no sigui una democràcia. Dic, això sí, que la democràcia espanyola -inclosa la seva justícia-, davant el repte català estan mostrant greus debilitats i misèries, tota la seva inconsistència, tota la seva arbitrarietat...
... fa 80 anys de la fi de la Guerra Civil, seguida per quaranta anys de dictadura. En termes històrics, aquesta és una democràcia jove i fràgil, bastida damunt l’oblit d’un passat negre. Durant quaranta anys ha preferit fer veure que no existia un franquisme ideològic soterrat que ara, de cop, rebrota amb desacomplexada impudícia i dona ales al discurs d’ultradreta a remolc d’una involució mundial... La democràcia torna a estar en perill, aquí i arreu...

Ignasi Aragay

pd 1950 Un "Dia de la Victoria" que durarà dècades

 

(arafa...)
Qui ens havia de dir que el famós parte de la Victoria de l’1 d’abril de 1939 s’allargassaria en la memòria de certa gent i en molts dels elements que impregnen els discursos de la premsa d'extrema dreta espanyola ( Abc, La Razón, El Mundo i digitals de tota mena i condició)...  
Ja fa molts anys... que el franco-falangisme més descarnat (no tant en la seva versió feixista, però sí en la seva versió nacionalista, xenòfoba i supremacista) ha reaparegut als grans mitjans espanyols i també en moltes empreses editorials... Gairebé tot el que vulgueu llegir, avui, d’aquesta memòria de la infàmia, ho trobareu en original l’any 1939... El 2018, l'intel·lectual orgànic del nacionalisme espanyol (passat per Harvard i Esade, diuen) José Luis Álvarez adoctrina: “Existe una batalla que sorprendrerá a los soberanistas, que piensan que el constitucionalismo no se atreverá a ello. [...] Es la confrontación máxima, concentrada, final. Esta batalla es llevar una reforma constitucional que cancele la inmersión lingüística educativa en una sola lengua...  ens ho planteja per la via de la “mayoría constitucional” (PP+PSOE+Ciutadans) i la força aclaparadora d’aquesta majoria...
... en el Día de la Victoria de cada any (perquè cada any, a partir de 1939, n’hi va haver un), es van anar oblidant els anarquistes, els comunistes, els francmaçons, les Brigades Internacionals, els mestres reformistes, Federico García Lorca i La Barraca, la reforma agrària i una economia moderna. Tot això, que va estar en el magma retòric de la sublevació traïdora contra la República, va anar desapareixent dels discursos. De tots els enemics de l’"España Una, Grande y Libre", només en va subsistir un...  (Catalunya)
Francesc Vilanova