(arafa....)
Ara que l’independentisme sembla haver tocat sostre electoral, per
seguir creixent n’hi ha que defensen la via de la tensió permanent i el
conflicte obert, i n’hi ha que creuen que, sense renunciar a res, toca
rebaixar la tensió per no reforçar precisament l’esquerda propiciada per
Cs, que com passa sovint en molts partits té una cúpula més
radicalitzada que els mateixos votants. Si l’independentisme, malgrat la
repressió, és capaç de reforçar-se en l’esperit d’“un sol poble”, si és
capaç d’empatitzar i adreçar-se als no convençuts, per treure’ls del
marc mental de la por en què els ha ficat Cs, o als indefinits, per
acostar-los al marc sobiranista, podrà seguir avançant. Si va al xoc, a
més de tenir molts punts de tornar a sortir derrotat per un Estat
nacionalista amb tics autoritaris pot afegir llenya a la fractura
vaticinada per Aznar i posada en pràctica per Cs (i ara també ja
descaradament pel PP de Casado).
Ignasi Aragay
