(arafa<d'1any)
Un dels problemes d’Espanya és que la seva política té poca dreta i
massa extrema dreta. La gravetat d’aquesta mancança explica molts dels
seus problemes, que pateix en diversos graus una democràcia que fa
fallida. Un govern dels jutges que emula l’executiu i
esmena amb sentències allò que la voluntat popular decideix i els seus
parlamentaris legislen. Una Constitució exhaurida que va servir per
tirar endavant i que ara serveix per fer marxa enrere. Un estat obsolet
que lluita contra ell mateix, sotmès als poders fàctics... avui el PP és un partit escorat a l'extrema dreta, de la a de l’economia a la z
de la recentralització uninacional, passant pels atàvics negacionismes
de memòries democràtiques que arrenquen de la fòbia a condemnar els
crims del franquisme... Quan Aznar, l'any 2000, guanya per majoria absoluta, la dreta fa el camí
de diluir-se paulatinament en postulats de l'extrema dreta, i el
sorgiment de partits com UPyD, Ciutadans i, sobretot, Vox consuma la
mort per ofegament del conservadorisme neoliberal. El PP ha perdut vots
per tots aquests flancs, que són variacions del mateix tema, i per
recuperar-los ha de parlar el seu llenguatge polític i fer identitari el
seu llenguatge verbal. La història demostra que a Espanya una dreta convencional no reïx. Això
explica en part la dretanització del flanc centrista del PSOE...
A Catalunya, per fortuna, sí que tenim dretes democràtiques, que van lluitar contra el feixisme. Resulta que, vist avui i
des d’aquí, aquest independentisme funcional dona a entendre que la via
més operativa per alliberar-se de l’estressant pressió de l'extrema
dreta no serà reformar una Espanya irreformable, sinó sortir-ne cames
ajudeu-me.
Antoni Batista, 27.11.2021
