Si som a les portes de Nadal serà oportú parlar de Jesús, un home de
família jueva de Natzaret nascut un any indeterminat del calendari romà,
convertit en el primer de l'era cristiana. Des del punt de vista
històric, no sabem gairebé res de la vida de Jesús, però molt de la
seva doctrina. Si va néixer, com diuen els Evangelis, en temps de la
matança dels innocents a càrrec d’Herodes el Gran (rei de Judea entre
els anys 37 i 4 abans de Crist), llavors per força Jesús va néixer abans
que ell mateix, és a dir, l’any 4 aC. Això obligaria a atribuir quatre
anys més de vida a Jesús, que hauria mort amb 37 anys, i no amb 33: això
lliga més amb la maduresa de les seves ensenyances. (De fet, 33 anys,
segons moltes llegendes jueves, és l’edat amb què van ser creats Adam i
Eva, i l’edat amb què ressuscitaran el dia del Judici Final tots els que
són creients). El que hem dit és plausible, perquè Jesús va ser
crucificat durant el regnat de Tiberi, i aquest va morir l'any 37 dC. Sabem per l’historiador Flavi Josep que va ser crucificat en temps de
Ponç Pilat, prefecte romà de Judea entre els anys 26 i 36 dC... Amb base i dades històriques, no en sabem res més. Es pot acceptar la
hipòtesi que nasqués a Betlem, com diu el Nou Testament, perquè el
censor Quirí, per delegació de l'emperador August, va obligar tota la
població de la província de Síria (de la qual formava part un bon tros
de Palestina) a presentar-se a Jerusalem per empadronar-se. Però això va
ser l’any 6 dC. No quadra, perquè se suposa que Jesús va ser empadronat
acabat de néixer, l'any 0 o 1. Cal preocupar-se? En absolut. L’entitat històrica de Jesús està fora de tot dubte, però és vacil·lant, per massa antiga...
Jordi Llovet, 25.12.2021