(arafa9mesoso-)
... condicions prèvies que em semblen més importants, una mena de decàleg
didàctic que ens ajudarà a veure si els actors estan o no en disposició
de començar una negociació, i que pugui tenir un cert èxit. Al meu
parer, les deu condicions són les següents: ple convenciment de la
necessitat de negociar, actitud col·laborativa, capacitat dialògica,
flexibilitat en les posicions, descartar sortides de suma zero (uns
guanyen i els altres perden), regles del joc clares i consensuades, el
reconeixement del contradictor com a interlocutor vàlid, la capacitat
per diluir les “línies vermelles”, tenir una única veu en la defensa de
l’agenda pròpia, i la capacitat per evitar els rebentadors.
... jo diria que la part catalana va molt mal encarrilada, ja que no
compleix bona part d’aquestes condicions. Per part del govern central
també hi ha mancances, però crec que menys. Només que fallin dos o tres
factors, la negociació pot fracassar amb facilitat... en els propers mesos caldrà canviar moltes coses a escala política i en
relació amb el decàleg esmentat, en especial entre els dos partits que
hauran de seure a la taula. Cal omplir totes les caselles buides
d’aquests punts, ja que, en cas contrari, perdrem una oportunitat que
potser no es repetirà en molts anys. Si no es dona el temps suficient,
no es té cintura política, no s’és flexible i no es cerquen més suports,
veig un panorama molt incert. Les posicions inicials de cada part ja fa
molt de temps que es coneixen i són força incompatibles. Per tant, si
no es té la capacitat de modular l'agenda, abans d’acabar
aquest any crec que ens trobarem en un carreró sense sortida...
Vicenç Fisas, 3.7.21
