dimarts, 17 de gener del 2017

pd 912

​ARA dissabte 16 de maig del 2015
TOREROS
Empar Moliner
Es tracta que un home, vestit amb una mena de leggings estrets de lluentons que marquen paquet, es posi de puntetes, premi el cul i clavi diversos ganivets eficaços a les zones vitals d’un remugant fins que aquest, després de voltes, agonia, dolor, ràbia i atordiment, s’agenolli i mori. Abans, l’ha hagut de destemptar, atabalar, per a gaudi del públic de dames amb mantellines al cap. Si ho fa molt bé, això de matar-lo, uns operaris li tallen l’orella a la bèstia amb un ganivet i l’hi regalen a l’executor, com a premi. Si encara ho ha fet millor també li regalen la cua. Es tracta de “ la fiesta nacional española”. L’espectacle de “ las corridas de toros”. En cap altre lloc del món es martiritza cap bèstia d’una manera tan organitzada i alegre.
El govern del Regne d’Espanya acaba d’aprovar que aquesta pràctica sigui declarada “patrimoni immaterial de la humanitat”. I, per tant, considera també que ha de “garantir els toros a Catalunya perquè vetlla per l’accés lliure de tots els ciutadans a la cultura”. A Catalunya el govern de la Generalitat les havia prohibit, les pràctiques que els dic.
Res com el ritual de la mort dels toros a la plaça pública em fa pensar en els mals del nacionalisme, aquest nacionalisme que t’impedeix ser racional. “A mi em farà més mal que a tu”, que diuen els que peguen o maten. Però res com tenir un fill petit que et pregunti coses, sense prejudicis d’aquesta mena, encara, per posar-te al davant del mirall. “Què li volen fer a aquest toro?”, em pregunta la meva filla. “Per què li fan mal?” Digues-li llavors que no, que la bèstia no pateix, que ha nascut per a això, si tens valor. Vejam si et creu, vejam si t’ho accepta. Digues-li que ha nascut per morir així i que li agrada. Parla-li de la cultura, del patrimoni immaterial. Vinga, xèrif, explica-l’hi a l’hora de sopar, vejam si t’entén. Et queda poc temps.