divendres, 9 d’octubre del 2015

pd 537

EL PUNT, 18 de febrer del 2000
ESCOLA: PROBLEMA O MOTOR D'ESPERANÇA?
Joan Surroca i Sens

...
L'educació d'un infant és una feina lenta, persistent i perllongada al llarg d'una vintena d'anys. Aquesta tasca dura, però apassionant, és responsabilitat bàsicament dels pares. Sempre dic que la família és l'accionista majoritari en aquest negoci. L'escola, la televisió i els amics, tots junts, no sumen el 50% de les possibilitats educatives... Els nanos necessiten gent adulta com a referents i penso que no l'encerten gaire aquells pares que dimiteixen de la seva funció primordial i es limiten a ser “amics” dels seus fills. En resum: poc pot fer una escola d'alumnes amb pares dimitits, que no exerceixen.
Una altra qüestió: l'escola no es pot limitar a instruir. Els educadors que estan preocupats per la formació integral dels seus alumnes procuren fomentar la sinceritat, la justícia, la llibertat, la convivència, la gratuïtat, la concòrdia... però els adolescents comproven que aquests valors socialment cotitzen ben poc...
...
A més dels plans d'estudi i els equipaments, el que cal resoldre, són tres aspectes: el primer, proveir-se de plantilles d'educadors nats després d'haver fet el convenient per dignificar la professió; el segon, treure la responsabilitat de l'escola de tanta càrrega; i el tercer, l'escola s'ha d'actualitzar, però ha de tornar a tenir el sentit de sempre: un lloc per aprendre a conèixer, aprendre a actuar, aprendre a viure plegats i aprendre a ser.
...

Si l'escola ha de ser alguna cosa és motor d'esperança. Que tinguem la desgràcia de viure en un món tan pervertit no eximeix cap mestre d'educar per a la rebel·lia. Tenim la responsabilitat de dipositar en cada educand la millor llavor de la inconformitat.