dissabte, 2 de gener del 2021

pd 2038 Un Nadal desconstruït 2

 (arafa...)

Continuació...
Aquest Nadal és especialment desconstruït i trossejat: Catalunya, Espanya, el món, es troben en un final de cicle, ple d’amenaces i conflictes, d’incerteses i pors... esperant l’arribada d’un temps nou que ens permeti recomençar-ho tot. Un temps que encara no arriba, encara no arriba... sabem prou bé que mirar enrere no solucionarà els nostres problemes, que cal mirar endavant, únic camí possible, i construir nous símbols per a uns nous projectes col·lectius.
Tanmateix, cal morir per tornar a néixer, ens diu el poeta, i aquest temps nostre encara no mor del tot; cada dia es fa més evident que cal un gir enorme en la nostra manera de viure, i uns nous valors van sorgint arreu; som a la gestació d'una societat diferent, esperem que millor, amb uns objectius que es van dibuixant a l'horitzó: una etapa de respecte, d’igualtat, de bondat i de mirar endins més que d’acumular riquesa. Una etapa que els més joves ens assenyalen, ens reclamen, ens exigeixen, i que potser nosaltres no som capaços de crear, però que ells i elles assoliran sens dubte, perquè saben que sense aquest canvi no hi haurà vida possible; l’etapa d’una societat realment solidària i cuidadora. I així podran reconstruir, esperem-ho, la trobada ritual entorn de la vella màgia del solstici d'hivern.
Marina Subirats