(arafa...)
Continuació...
Aquest Nadal és especialment desconstruït i trossejat: Catalunya,
Espanya, el món, es troben en un final de cicle, ple d’amenaces i
conflictes, d’incerteses i pors... esperant l’arribada d’un temps nou que ens permeti recomençar-ho tot. Un temps que encara no arriba, encara no arriba... sabem prou bé que mirar enrere no solucionarà els nostres
problemes, que cal mirar endavant, únic camí possible, i construir nous
símbols per a uns nous projectes col·lectius.
Tanmateix, cal morir per tornar a néixer, ens diu el poeta, i aquest
temps nostre encara no mor del tot; cada dia es fa més evident que cal
un gir enorme en la nostra manera de viure, i uns nous valors van
sorgint arreu; som a la gestació d'una societat diferent, esperem que
millor, amb uns objectius que es van dibuixant a l'horitzó: una etapa de
respecte, d’igualtat, de bondat i de mirar endins més que d’acumular
riquesa. Una etapa que els més joves ens assenyalen, ens reclamen, ens
exigeixen, i que potser nosaltres no som capaços de crear, però que ells
i elles assoliran sens dubte, perquè saben que sense aquest canvi no hi
haurà vida possible; l’etapa d’una societat realment solidària i
cuidadora. I així podran reconstruir, esperem-ho, la trobada ritual
entorn de la vella màgia del solstici d'hivern.
Marina Subirats