divendres, 28 de gener del 2022

pd 2364 Educació competencial? Neoliberalisme portat a l’extrem

(arafa<d'1any)
Espanya ha estat un país que ha menystingut sempre l'educació pública... Ara el ministeri d'Educació sembla que vol “canviar en profunditat” la forma d'aprenentatge a les escoles. Amb la llei Celaá queda absolutament desacreditat l'art de la memòria, i substituït per una cosa tan vaga com un mètode amb què “els alumnes aprenguin a aplicar els coneixements”, cosa coneguda com a “model competencial”... l'educació es convertirà en una mena de “formació professional” des de la infantesa. Neoliberalisme portat a l'extrem... Ara bé; si els nens i nenes, i nois i noies, del futur són educats per “saber fer alguna cosa” –és el que tradicionalment s’ensenyava als fusters, ferrers, llauners, cistellers, artistes, llevadores, arquitectes, mestres i enginyers–, ¿no hauran d’aprendre abans alguna altra cosa, per tal que després sàpiguen fer res? Si primer no s’ensenyen i es memoritzen uns quants coneixements, què sabran fer, havent acabat els estudis, que no sigui allò que no els costa cap esforç ni cap estudi, és a dir, aquelles activitats avui dignificades i consolidades pels telèfons mòbils i l'accés als ordinadors cada cop més presents a les aules? “Saber fer coses” sense saber res de res prèviament és una entelèquia. Les criatures no han de “saber fer cap cosa”, encara: han d’aprendre tot el que s'ha fet fins avui en tots els àmbits de les lletres, les ciències i la tècnica. Tot ha vingut, en realitat, del menyspreu de la història, ella mateixa, i de la incapacitat cada cop més aparatosa d’entendre els camins pels quals es construeix una cultura, un saber i unes pràctiques. Cap criatura esdevindrà tècnic en informàtica, o enginyer, per exemple, si abans no ha estudiat matemàtiques, que són dures... primer estudiar, després “fer coses”.
Jordi Llovet, 27.3.21