(arafamesdunany)
La història d’Espanya és, en bona part, una història de
supremacisme: d’imposició a sang i foc de la pròpia identitat nacional,
començant per la llengua i la religió, a altres pobles i nacions. I els
que més orgullosos se senten d’aquesta història -els mateixos que es
neguen a fer-ne cap revisió crítica i celebren el seu passat genocida-
titllen ara de supremacistes els líders polítics i els ciutadans que, de
manera pacífica i cívica, planten cara a la seva violència. Per a ells,
som supremacistes quan no deixem que ens anorreïn com a nació, llengua i
cultura.
La força del nostre sobiranisme rau en el
seu caràcter obert, inclusiu i radicalment democràtic. Tot el que
tanqui, tot el que exclogui, tot el que imposi el debilita...
No ens creguem millors que els altres...
Albert Pla Nualart
