...
Quan, el juliol del 1988, l’episodi feia cinquanta anys, vaig tenir ocasió d’entrevistar alguns dels protagonistes d’aquelles trinxeres, a vegades separades només per metres, on van deixar la vida més de cent mil soldats republicans i trenta-cinc mil del bàndol franquista, en una duríssima conflagració amb foc intens d’artilleria i bombardeigs aeris...
El meu pare, Joan Batista Bellsolà, havia participat en la batalla... Els últims testimonis que tinc de la batalla de l'Ebre són els seus... recuperada en part d’una carpeta secreta que no em va ensenyar fins poc abans de morir.
Després, he anat sabent coses gràcies a la recerca historiogràfica de la doctora Queralt Solé, que ha fet una gran feina en el capítol tan delicat de les fosses comunes, en alguna de les quals potser un dia, a prop de les sabates d'en Jaume, hi sortiran les despulles del germà del pare que no va tornar, l’oncle que no vaig conèixer i del qual no se'n parlava perquè les parets de la postguerra tenien orelles. Però també “es callava perquè no es gosava fer reviure en els nostres pares, en els nostres avis, el dolor que els produïa la guerra, la misèria, la humiliació, la pèrdua i la derrota”, “La memòria sempre torna”. (Esther Vera)
L’efemèride dels 85 anys de la Batalla de l'Ebre... té a
més a més del seu valor intrínsec l'afegit que també ens hi juguem que
no es faci oficial el discurs que la Guerra Civil va ser una baralla de
iaios, que va ser tant culpa dels uns com dels altres i que la memòria
històrica no mereix ser present als cartipassos polítics.