dijous, 3 de desembre del 2020

pd 2009 El poble salva el poble, i viceversa

(arafa...)
... els polítics no estan fent la seva feina, tot és culpa seva. L’equidistància situa al mateix pla el mal polític empresonat i el mal polític que té la clau de la garjola. Enmig del marasme, emergeix el poble, en cursiva, i certs autoproclamats representants del poble, amb un certificat d'autenticitat que s'han donat ells mateixos. Se'ls pot culpar? Potser no, veient com ha estat l’última dècada... Davant la inacció, el politiqueig, el retrocés de les llibertats, l'absència de perspectives falagueres en l’àmbit econòmic, ¿qui gosa retreure res al jovent que renega del sistema (econòmic, democràtic, monàrquic, autonòmic)? Però això no vol dir que aquest poble sigui més poble que el que vota a les eleccions, el que es queda a casa o el que expressa el seu descontentament de forma no-violenta. És aquest poble el que continua anant a votar amb fe, el que ens salva del poble que massa sovint pretén parlar -a crits- en boca de tots. Però, malgrat tot, els partits polítics, tan desorientats, tan afàsics, tan mesquins, més val que entenguin que si no fan dintre seu una revolució com la que té lloc a fora la història els passarà pel damunt. I s’ho hauran guanyat a pols...
Toni Soler